És possible una ‘gran apagada’?

El govern d'Àustria ha iniciat una campanya per preparar la població davant d’una possible apagada elèctrica de durada indefinida

L'escassetat d'energia i la pujada de preus de l'electricitat han ocupat els titulars de les notícies les darreres setmanes. En aquest sentit, alguns governs estan preocupats per la possibilitat que es produeixi una gran apagada a Europa.

El govern d'Àustria, per exemple, considera que es tracta d'un perill real i ha començat a preparar la població per a una possible apagada elèctrica que podria allargar-se durant setmanes. Així, han llançat una campanya informativa per aprendre a sobreviure sense electricitat: els han animat a comprar espelmes, combustible, aliments en conserva i aigua potable, a més de coordinar-se i crear grups de suport.

En una societat digital com la nostra, fem servir les noves tecnologies, internet i les xarxes socials de manera constant. Per aquest motiu, la nostra dependència de l'electricitat és absoluta a l’hora d’estudiar, treballar o relacionar-nos.

A més a més, l'electricitat també s'utilitza per encendre els semàfors, il·luminar les escoles, fer funcionar els hospitals, activar la maquinària a les fàbriques… Una apagada suposaria una aturada absoluta de l'activitat i podria provocar greus problemes de mobilitat i funcionament.

Les noves mesures del govern austríac responen a diferents causes. D'una banda, l'escassetat de gas, una de les principals fonts d'energia a Europa, que ha provocat que diversos governs europeus competeixin per assegurar-se el subministrament d'energia. Com a conseqüència, el preu de l'electricitat ha augmentat i ha marcat rècords històrics.

Per l'altre, l'escassetat de microxips a tot el món. La pandèmia ha afectat la producció de microxips, uns dispositius electrònics que s'utilitzen per fabricar un munt de productes: des d'ordinadors fins a mòbils i cotxes. La manca d'aquests dispositius diminuts també repercuteix en el funcionament de moltes màquines, perquè si s'espatllen no hi ha recanvis.

Finalment, alguns fets de les últimes setmanes s'han sumat a l'alarma del govern austríac, encara que no estiguin directament relacionats amb la falta d'energia. Per exemple, l'escassetat de combustible i d'alguns productes al Regne Unit o la recent caiguda global de xarxes socials del grup Meta (abans Facebook).

Malgrat tot, altres països consideren que el subministrament elèctric està garantit, encara que calgui adaptar-se a la disponibilitat de recursos després de la pandèmia.

El subministrament d'energia a Europa

En l'actualitat, diversos factors afecten el subministrament d'energia a Europa. El principal és la dependència energètica: els països europeus no tenen prou recursos naturals ni centrals elèctriques per produir la seva pròpia energia, així que depenen d'altres països per proveir-ne a la població.

A més de comptar amb energia eòlica i hidràulica, la principal matèria per generar electricitat és el gas, que procedeix sobretot de Rússia i Algèria. El gas rus proveeix els països del nord i l'est d'Europa, mentre que el gas algerià arriba als països del sud.

El gas es distribueix a través d'immensos gasoductes que recorren milers i milers de quilòmetres. De vegades, però, el subministrament queda condicionat per la disponibilitat (si es produeix poca quantitat, Rússia i Algèria proveiran primer la seva població) o bé s'utilitza per aconseguir algun avantatge en negociacions polítiques.

D'altra banda, l'aturada d'activitat durant la pandèmia ha afectat molts sectors, també el de l'energia. Durant el confinament i els mesos de restriccions va disminuir l'ús de combustibles i van parar les fàbriques, però el consum elèctric a les llars va augmentar moltíssim. I de cara a la recuperació econòmica, es preveu que la despesa energètica sigui encara més gran.

Això ha provocat que alguns països hagin decidit posposar el tancament de les centrals nuclears per continuar fent-les servir i així donar resposta a les necessitats energètiques de la població.

Hi haurà regals aquest Nadal?

L'escassetat de subministraments i matèries primeres també preocupa els fabricants i comerços, que aquests dies han alertat de la possible falta de regals per Nadal. L'època nadalenca representa un dels principals pics de consum i alguns productes acostumen a esgotar-se, especialment les joguines. Així i tot, enguany el desproveïment pot ser encara pitjor perquè el sector de la joguina pateix els efectes de la crisi del transport marítim.

La majoria de joguines que comprem es fabriquen a països asiàtics com la Xina, Taiwan o Corea del Sud i arriben a Europa per mar. Ara bé, actualment els ports marítims estan col·lapsats per dos motius: alguns continuen tancats per culpa del coronavirus i d’altres no compten amb prou vaixells i contenidors per transportar les mercaderies.

Com a conseqüència d’això, pot ser que arribin menys joguines o fins i tot que arribin més tard. Alhora, això pot provocar un augment de preus dels productes.

El problema de l'escassetat de matèries primeres i productes fa més evident que vivim en un món globalitzat i interconnectat. Igual que les joguines, molts dels productes que consumim es fabriquen a milers de quilòmetres de les botigues on els comprem.

La pandèmia ha servit per adonar-nos de la connexió econòmica que existeix entre països, però també per ser més conscients de les mancances d'aquest sistema de producció: un problema en una de les baules de la cadena pot afectar el món sencer. Una de les solucions a llarg termini seria produir i consumir a nivell local, apostant pels negocis més pròxims i solucionant el problema del transport global.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!