El govern espanyol dona suport al pla d'autonomia del Marroc per davant del dret d'autodeterminació del poble saharaui
El govern d'Espanya ha anunciat un canvi de posició sobre el conflicte al Sàhara Occidental, un territori situat al sud del Marroc, a la costa occidental d'Àfrica. El poble saharaui reclama la seva independència des de fa dècades i, fins ara, Espanya s'havia mantingut al marge de la disputa defensant un referèndum d'autodeterminació sempre que fos acordat per totes dues parts.
Malgrat això, la setmana passada el president d'Espanya, Pedro Sánchez, va enviar una carta al rei del Marroc, Mohamed VI, en la qual reconeix el pla d'autonomia del govern marroquí per al territori saharaui. Aquest pla va ser creat el 2007 com una alternativa a les aspiracions independentistes dels saharauis: l'objectiu és donar més autonomia a aquest territori, però mantenint-lo com a part del Marroc.
El text reconeix el Sàhara Occidental com una “regió autònoma” amb competències pròpies en l'àmbit administratiu i jurídic, a més de poder intervenir en matèria econòmica, cultural, social o d'infraestructures. No obstant això, segons aquest mateix pla, el Marroc continuaria tenint control absolut en temes com l’exèrcit, la política exterior, la bandera o la religió.
És la primera vegada que el govern espanyol mostra un suport explícit als interessos del Marroc sobre aquest territori. D'aquesta manera, es posiciona al costat d'altres països com els Estats Units, que el 2020 va reconèixer la sobirania del Marroc sobre el Sàhara Occidental (i, d'aquesta manera, va guanyar un país aliat al nord de l'Àfrica).
Ara bé, la decisió del govern espanyol també ha generat moltes crítiques. D'una banda, els socis de coalició del govern consideren que s’ha de respectar el dret a l'autodeterminació dels saharauis. De l’altra, els partits de l'oposició han denunciat que una qüestió tan important s’hauria d'haver debatut al congrés.
Per la seva part, el Front Polisario, el moviment polític que representa els interessos del poble saharaui, denúncia que Espanya ha cedit als interessos econòmics i al xantatge del Marroc. Les organitzacions humanitàries denuncien també la discriminació i la repressió de les autoritats marroquines contra els ciutadans d'origen saharaui.
El conflicte del Sàhara està actiu des de fa gairebé mig segle i ha arribat a debatre's a l’Organització de les Nacions Unides (ONU). El 1991, l'ONU va reconèixer el dret del poble saharaui a fer un referèndum per decidir sobre la seva autodeterminació, però el Marroc sempre s'hi ha negat. I ara va sumant suports a les seves polítiques.
Per què el govern espanyol ha canviat d'opinió?
El canvi de posició del govern espanyol respon a diversos factors, que inclouen interessos econòmics i polítics. Per la seva proximitat, Espanya i el Marroc mantenen importants acords comercials i de col·laboració en diferents àmbits, però també han tingut les seves diferències.
A l'abril del 2021, el secretari general del Front Polisario, Brahim Gali, va ser hospitalitzat en una clínica de Logronyo, al nord d'Espanya. L'entrada de Gali en territori espanyol es va intentar mantenir en secret per no crear un conflicte diplomàtic amb el Marroc, però al final la presència del líder saharaui a Espanya es va acabar fent pública.
Espanya va al·legar “causes humanitàries” perquè Gali estava molt malalt de covid i necessitava tractament urgent que al Sàhara Occidental no podia rebre. Així i tot, el Marroc va acusar el govern espanyol de donar suport al Front Polisario. Com a represàlia, les autoritats marroquines van deixar passar milers de persones pel pas fronterer de Ceuta, que separa Espanya del Marroc, fet que va derivar en una greu crisi migratòria.
Amb el suport al pla d'autonomia marroquí sobre el Sàhara, Espanya espera recuperar les relacions amb el Marroc. D'aquesta manera, les autoritats marroquines tornaran a cooperar en la vigilància dels passos fronterers i es podrà limitar la immigració irregular.
Però també hi ha conseqüències negatives: Algèria, que durant anys s'ha enfrontat al Marroc i ha donat suport al Front Polisario, ha criticat amb duresa l'actuació del govern espanyol. Aquest país nord-africà és el principal proveïdor de gas a Espanya i podria optar per reduir-ne el subministrament com a protesta, fet que se sumaria als efectes de la crisi del gas a Europa i les conseqüències de la guerra a Ucraïna.
La lluita per l'autodeterminació del poble saharaui
El Sàhara Occidental va ser una colònia d'Espanya fins al 1975, quan l'exèrcit i les autoritats espanyoles van començar a retirar-se i van abandonar aquest territori. El Front Polisario va declarar l'any següent la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD), que va obtenir el reconeixement d’una part de la comunitat internacional: avui dia, 46 països reconeixen la RASD, la majoria dels quals són països africans.
Malgrat que les Nacions Unides han defensat el seu dret a independitzar-se, el Sàhara Occidental és l'única colònia africana que no ha tingut dret a l'autodeterminació. Des del 1965, és un dels Territoris No Autònoms reconeguts per l'ONU, que són “territoris els pobles dels quals no han aconseguit encara la plenitud del govern propi”.
El govern del Marroc va aprofitar el buit de poder per ocupar el Sàhara Occidental, però va topar amb l'oposició del poble saharaui. El Front Polisario, amb el suport i el subministrament d'armes d'Algèria, va mantenir diversos enfrontaments armats contra l'exèrcit marroquí.
El 1991 es va declarar un alto el foc entre el Marroc, Algèria i el Front Polisario que va durar gairebé 30 anys. No obstant això, el Marroc va trencar la pau al novembre de 2020 amb una operació militar en territori saharaui per obrir una ruta cap a Mauritània. Des de llavors, el conflicte no ha deixat de créixer.
Actualment, hi ha una part del Sàhara Occidental que es manté fora de l'ocupació marroquina: els anomenats Territoris Alliberats o Zona Lliure. Allà hi viuen prop de 30.000 saharauis al mig del desert, en condicions molt precàries. Més de 170.000 saharauis viuen en camps de refugiats a la província algeriana de Tinduf.
Finalment, els saharauis en zones del Sàhara Occidental que estan sota l'ocupació del Marroc viuen com a ciutadans de segona, assenyalats per les autoritats i amb menys drets que la resta de la població marroquina.