Els Especials Informatius de Junior Report són una eina educativa per tractar temes d’actualitat global, amb articles i una situació d’aprenentatge per fomentar el pensament crític i mobilitzar l’aprenentatge a l’aula.
Exploració Espacial
El llançament del satèl·lit Sputnik l’any 1957 va marcar un abans i un després en l’exploració espacial. Des de llavors, els humans han continuat innovant i desenvolupant tecnologia per entendre i explorar l’univers, fins i tot més enllà del nostre Sistema Solar. T’expliquem els principals descobriments i els moments clau de la carrera espacial! Treballa aquest tema d’actualitat a l’aula amb els materials didàctics de Junior Report.
Característiques:
- Continguts: Informació de context amb exercicis de comprensió lectora.
- Cursos: 1r cicle ESO, 2n cicle ESO, Batxillerat
Activitats
Llegeix més: Exploració Espacial- Exercici 1
- Exercici 2
- Exercici 3
Llegeix el resum de les càpsules informatives i tria les que més t’interessin.
(Cada alumne/a ha de llegir, com a mínim, 3 temes diferents)
· Sabies que el 12 d’abril se celebra el Dia Internacional dels Vols Espacials Tripulats en honor a Iuri Gagarin, el primer astronauta que va viatjar a l’espai? Missió: l’espai exterior
· En aquesta infografia t’expliquem les missions més importants del programa Apollo de la NASA destinades a arribar a la Lluna. El programa Apollo.
· El Tractat de l’Espai Ultraterrestre (TEU) de les Nacions Unides recull els principis jurídics en els quals s’han de basar les activitats a l’espai exterior. T’expliquem en què consisteix aquest tractat. A qui pertanyen els planetes i les estrelles?
· Quantes dones han viatjat a l’espai? En quin any van viatjar més persones a l’espai? Quantes persones han mort durant els diferents vols espacials? Quin va ser el primer mamífer a viatjar a l’espai? Trobaràs totes les respostes en aquesta infografia. L’exploració de l’espai
· El 20 de juliol del 1969, l’astronauta nord-americà Neil A. Armstrong va ser el primer home a trepitjar la superfície lunar. T’expliquem com va ser la missió Apollo 11. 50 anys d’”un petit gran pas”.
· Què és un forat negre? Quin aspecte té? T’ensenyem la primera imatge d’un forat negre, el Messier 87, situat a 54 milions d’anys llum de la Terra. Fotografiat un forat negre per primer cop.
· El 16 de juny de 1963, la soviètica Valentina Tereixkova es va convertir en la primera dona que va viatjar a l’espai exterior. T’expliquem qui va ser. La primera dona a l’espai.
· Atrofia muscular, creixement corporal, pèrdua de visió, augment de la temperatura, alteracions de la son, canvis genètics… En aquest article t’expliquem com afecta viatjar a l’espai al cos humà. Viure a l’espai: com afecta al cos humà?
Comprensió lectora. Què hem après sobre l’exploració espacial?
(Cada alumne/a ha de respondre les preguntes de, com a mínim, 3 temes diferents)
Missió: l’espai exterior
1. Qui és Iuri Gagarin?
2. En què va consistir la seva primera missió?
3. Quines implicacions polítiques va tenir aquesta missió?
El programa Apollo
1. Quants allunatges hi ha hagut?
2. Què és el programa Apollo?
3. Quan va tenir lloc el primer allunatge de la història?
A qui pertanyen els planetes i les estrelles?
1. Amb quin objectiu es crea el Tractat de l’Espai Ultraterrestre de les Nacions Unides?
2. Per què diem que ha quedat desfasat?
3. Quines conseqüències té que el llançament de satèl·lits comercials no estigui subjecte a cap regulació internacional?
L’exploració de l’espai
1. Quins van ser els primers animals que van viatjar a l’espai?
2. Què és el Voyager 1?
3. Quantes persones han mort en viatjes espacials?
50 anys d’”un petit gran pas”
1. Com es diuen els cosmonautes que van participar en la missió Apollo 11?
2. Què van fer els astronautes un cop van aterrar a la Lluna?
3. Per què diem que l’arribada a la Lluna va ser un espectacle mediàtic i propagandístic?
Fotografiat un forat negre per primer cop
1. Què és un forat negre?
2. Com sabien els científics que existien si mai n’havien vist cap?
3. Quin telescopi va capturat la imatge?
La primera dona a l’espai
1. En què va consistir la missió de Valentina Tereixkova?
2. Quan va viatjar a l’espai?
3. Perquè la van triar a ella?
Viure a l’espai: com afecta al cos humà?
1. Com afecta la falta de gravetat al cos humà?
2. Per què la vida en l’espai afecta negativament la nostra visió?
3. Què és la febre espacial?
Activitat pràctica. Aprenem a ser crítics!
(Cada alumne/a o grup haurà de triar una d’aquestes 3 propostes)
Proposta 1. Fem de periodistes!
Què fem?
Entrem a l’enllaç de l’article Què saps de l’exploració espacial? i demanem als nostres companys i companyes que responguin les 10 preguntes del test.
Com ho fem?
1. Demanem als nostres companys i companyes que facin el test de Junior Report: «Què saps de l’exploració espacial?»
2. Anotem tots els resultats de forma anònima i en fem la mitjana per saber quina mitjana d’encerts té la nostra classe o el nostre centre.
3. Busquem les respostes correctes a les preguntes del test i les expliquem als nostres companys i companyes un cop acabat l’experiment.
Proposta 2. Escrivim un article!
Què fem?
Fem un article imaginant-nos que som astronautes i participem en una missió a l’espai.
Com ho fem?
Intentem respondre les següents preguntes: Què és el que més m’agradaria de ser astronauta? I el que em faria més por? Preferiria anar a la Lluna, a Mart o orbitar al voltant de la Terra? Què trobaria més a faltar un cop fos a l’espai? I quan tornés?
Proposta 3. Organitzem un debat!
Què fem?
Fem un debat en grup reflexionant sobre quins requisits creieu que hauria d’incloure una llei sobre l’espai ultraterrestre.
Com ho fem?
Formem grups i debatem sobre quins requisits creiem imprescindibles a l’hora de redactar un nou tractat per a l’espai ultraterrestre. Què és imprescindible tenir en compte? Com regularíem l’activitat militar dins l’espai? Permetríem l’accés a satèl·lits comercials? Els països podrien apropiar-se de les estrelles o satèl·lits que descobrissin?
Anotem els requisits de la nostra llei sobre l’espai ultraterrestre.
Solucionari
- Solucionari de l'exercici 2
Missió: l’espai exterior
1. Qui és Iuri Gagarin?
Un astronauta rus de 27 anys que es va convertir en la primera persona a viatjar a l’espai.
2. En què va consistir la seva primera missió?
El cosmonauta Iuri Gagarin va viatjar a bord de la nau Vostok-1, va fer una volta a la Terra i a continuació va iniciar el descens. La missió va durar poc menys de dues hores, però va entrar en la història de la cosmonàutica. Gagarin va haver de portar a terme experiments senzills com menjar, beure o escriure a l’espai, per veure si les seves facultats quedaven alterades durant el vol espacial.
3. Quines implicacions polítiques va tenir aquesta missió?
La gesta del programa espacial soviètic va revifar la rivalitat entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Nord-americans i soviètics estaven enfrontats en una cursa espacial per demostrar el seu potencial davant el món. Per això, ser els primers en arribar a l’espai era una manera de demostrar la superioritat davant del règim enemic.
El programa Apollo
1. Quants allunatges hi ha hagut?
Hi ha hagut 6 allunatges, el primer l’any 1969 i l’últim al 1972.
2. Què és el programa Apollo?
El programa Apollo de la NASA, l’agència espacial nord-americana, va ser un programa amb diferents missions espacials realitzades entre el 1961 i el 1972 que tenien com a objectiu arribar a la Lluna.
3. Quan va tenir lloc el primer allunatge de la història?
Va ser el 20 de juliol de 1969, amb l’Apollo 11. Van participar-hi els astronautes Neil Armstrong, Michael Collins i Buzz Aldrin.
A qui pertanyen els planetes i les estrelles?
1. Amb quin objectiu es crea el Tractat sobre l’Espai Ultraterrestre de les Nacions Unides?
El Tractat de l’Espai Ultraterrestre (TEU) de les Nacions Unides recull els principis jurídics en els quals s’han de basar les activitats a l’espai exterior. La primera versió d’aquest document va ser aprovat l’any 1967, i l’objectiu era garantir que l’exploració i l’ús de l’espai ultraterrestre es realitzés en benefici de tota la humanitat.
2. Per què diem que ha quedat desfasat?
Segons Patricia Sánchez-Blázquez, professora del departament de Física de la Terra i Astrofísica de la Universitat Complutense de Madrid (UCM): “Les regulacions són insuficients i ambigües per a les activitats espacials més noves, com la mineria lunar i d’asteroides o la posada en òrbita de satèl·lits artificials“. El tractat tampoc prohibeix les activitats militars dins de l’espai, a excepció de la col·locació d’armes de destrucció massiva.
3. Quines conseqüències té que el llançament de satèl·lits comercials no estigui subjecte a cap regulació internacional?
Per posar en òrbita aquests satèl·lits, tan sols cal demanar permís a l’agència nacional corresponent. Com a conseqüència, diverses iniciatives privades han posat en òrbita centenars de satèl·lits a distàncies molt baixes per oferir internet a zones despoblades de la terra, incloent-hi els oceans. Al mateix temps però, la posada en òrbita de milers de satèl·lits comercials que generen escombraries espacials està afectant les dades científiques preses des d’observatoris d’arreu del món.
L’exploració de l’espai
1. Quins van ser els primers animals a viatjar a l’espai?
Els primers animals a viatjar a l’espai van ser mosques de la fruita l’any 1947.
2. Què és el Voyager?
És l’objecte terrestre més allunyat de la terra. Es llençà a Florida l’any 1977 i en el 2012 es va convertir en el primer objecte en arribar a l’espai interestel·lar. És la part de l’espai situada entre les estrelles.
3. Quantes persones han mort en viatges espacials?
9 persones. Dos dones i 7 homes.
50 anys d’”un petit gran pas”
1. Com es diuen els cosmonautes que van participar en la missió Apollo 11?
Neil A. Armstrong, Edwin E. Aldrin i Michael Collins.
2. Què van fer els astronautes un cop van aterrar a la Lluna?
Després que la nau hagués aterrat sobre la superfície de la Lluna, els astronautes van recollir mostres de sorra lunar i van instal·lar diferents aparells de mesurament. Així és com es van obtenir dades físiques que van permetre als científics estudiar millor les condicions lunars.
3. Per què diem que l’arribada a la Lluna va ser un espectacle mediàtic i propagandístic?
Sense xarxes socials ni Internet, la televisió va servir per mostrar al món les imatges en directe de l’arribada de l’home a la lluna. De fet, es calcula que més de 500 milions de persones van seguir l’esdeveniment en directe. Que una de les imatges més conegudes de l’arribada de l’home a la Lluna fos amb la bandera americana com a protagonista va ser un gest polític dissenyat pel govern dels Estats Units per demostrar el seu poder.
Fotografiat un forat negre per primer cop
1. Què és un forat negre?
Els forats negres són cossos astronòmics molt densos que absorbeixen tot el que hi ha al seu voltant. La gravetat en l’entorn d’aquests cossos és tan gran que absorbeixen fins i tot la llum.
2. Com sabien que existien si mai n’havien vist cap?
Els científics havien detectat anomalies físiques a l’espai, és a dir, fenòmens estranys o irregularitats en el moviment de planetes que semblaven provocats pel no-res. Els mateixos científics van deduir que hi havia d’haver algun element que provoqués aquestes anomalies, encara que no fos visible: eren els forats negres.
3. Quin telescopi ha capturat la imatge?
El telescopi que ha capturat la imatge, l’Event Horizon, en realitat és un conjunt de vuit telescopis repartits pels Estats Units, Mèxic, Xile, Espanya i l’Antàrtida. El 2017 es van posar d’acord per observar alhora dos forats negres: un al centre de la Via Làctia anomenat Sagitari A* i un altre de més gran situat a la galàxia M87. Treballant junts, van actuar com una gran antena parabòlica per potenciar els seus resultats.
La primera dona a l’espai
1. En què va consistir la missió de Valentina Tereixkova
La missió de Tereixkova va durar tres dies durant els quals va orbitar 48 vegades al voltant de la Terra. El 19 de juny, després de saltar amb paracaigudes des de més de 6.000 metres d’altura, la cosmonauta va aterrar a Karaganda (el Kazakhstan).
2. Quan va viatjar a l’espai?
L’any 1963.
3. Perquè la van triar a ella?
L’astronauta va ser escollida entre més de 400 candidates gràcies a la seva habilitat com a paracaigudista. Tot i no tenir una formació específica en vols espacials, a Tereixkova també la van triar perquè des de molt jove formava part del Partit Comunista. Les autoritats van utilitzar la figura de Tereixkova per fer propaganda del sistema comunista davant d’altres països, com els Estats Units.
Viure a l’espai: com afecta al cos humà?
1. Com afecta la falta de gravetat al cos humà?
D’una banda, l’absència de gravetat implica que a l’espai sigui realment difícil exercitar els músculs de manera natural, per això es perd massa i funció muscular. De l’altra, la microgravetat i el dèficit de radiació solar provoquen que el cos humà perdi calci a l’espai. Finalment, la falta de gravetat pot afectar la columna vertebral; com que a l’espai no existeix la gravetat, la columna no es comprimeix com a la terra, i molts astronautes poden créixer entre 2 i 5 centímetres mentre són a l’espai.
2. Per què la vida a l’espai afecta negativament la nostra visió?
Està demostrat que un 80% dels astronautes amb una visió perfecta tornen de l’espai amb problemes de miopia (dificultat per a veure des de lluny). La causa es troba en l’aplanament dels globus oculars i en una petita inflor dels nervis òptics, que podrien estar relacionats amb la microgravetat.
3. Què és la febre espacial?
A la Terra la nostra temperatura corporal habitual és de 36-37°C, mentre que a l’espai pot augmentar un grau centígrad: el cos arriba a 38°C en repòs i 40°C després de fer exercici físic. Això succeeix perquè a l’espai no suem igual i la transferència de calor del nostre cos cap a l’exterior tampoc funciona com a la Terra.