Estudiants de LCI Barcelona participen en la primera intervenció artística del futur Museu Carmen Thyssen
Els alumnes de disseny van desenvolupar el projecte “Decodificació autopoètica del relat substantiu” a la platea de l’antic Cinema Comèdia
El futur Museu Carmen Thyssen Barcelona va començar a prendre forma el passat 20 de novembre amb la celebració d’una primera intervenció artística efímera a l’espai ocupat fins fa poc per l’antic Cinema Comèdia, que a partir de 2028 es convertirà en la seu del museu.
En aquesta acció col·lectiva hi van participar més de 90 estudiants d’escoles d’art i disseny de la ciutat, entre els quals hi havia alumnes de LCI Barcelona. Tots ells van transformar les 500 butaques de l’antic cinema en una instal·lació inèdita.
En concret, els estudiants de LCI Barcelona van desenvolupar el seu projecte “Decodificació autopoètica del relat substantiu”, una proposta interdisciplinària que unia reflexió crítica, videoinstal·lació i activació sensible de l’espai.
La intervenció de LCI es va concebre com un procés pedagògic col·laboratiu coordinat pels docents Paul Parrella i Arnau Tàsies, i va reunir perfils procedents de moda, disseny gràfic, animació, disseny d’interiors i fotografia. El grup —format per Paula López Puyol, Agustín Pettit, Paula Haro Queralt, Maëlyz Papailhau, Bernat Mateu, Ayagos Bazhanova, Leonardo Segura, Silvia Gracia, Lia Casas i Casandra Mancheño— va treballar a partir de preguntes fonamentals sobre la mirada contemporània: com es tradueix un llenguatge sensible, com es codifiquen i decodifiquen els discursos visuals actuals i quin és el paper del cinema i del museu com a espais de construcció simbòlica.
La proposta prenia com a punt de partida la butaca de l’antic cinema, entesa com la representació del cos espectador: un subjecte que observa, recorda i projecta. A partir d’aquesta metàfora, el grup va articular una videoinstal·lació in situ que combinava materials ecològics, objectes vius i gestos plàstics per elaborar una “arqueologia de la mirada”, un exercici que vinculava imatge, memòria i afecte.
Per fer-ho, es van inspirar en artistes experimentals com Nam June Paik o el moviment Fluxus, i van crear marcs conceptuals procedents del pensament biològic d’Humberto Maturana, la gràfica urbana de Keith Haring i la filosofia política de Jacques Rancière. Aquest entramat va permetre als estudiants entendre el procés creatiu com un territori en negociació constant entre intuïció, tècnica i consciència social.
Un dels moments destacats del projecte va ser la intervenció de dues butaques recobertes de cartró i marcades amb la frase “Fràgil. Aquí habita un ésser viu”. D’aquesta manera es feia referència a la presència de persones sense llar a l’entrada del recinte, i s’oferia una lectura crítica sobre la funció social del museu i sobre la tensió entre l’espai cultural i la realitat urbana.
Atenció als artistes emergents
La jornada va estar presidida per la baronessa Carmen Thyssen i la seva filla Carmen Cervera, que van recórrer la instal·lació, van conversar amb els estudiants i van destacar la importància d’oferir oportunitats reals de creació a les noves generacions. També van subratllar la voluntat del futur museu de convertir-se en un espai permeable a la comunitat artística i atent a les veus emergents.
L’acte va comptar amb la presència de figures rellevants del món cultural, que van dialogar amb l’alumnat sobre processos creatius i trajectòria professional: el pintor Guillermo Lorca; l’il·lustrador i dissenyador Jordi Labanda; la xef Carme Ruscalleda i el xef Raül Balam; el dissenyador Pablo Erroz; l’artista urbà TVBoy; el dissenyador Javier Mariscal; l’escultor Samuel Salcedo; el ballarí Julio Bocca; i la model Judit Mascó. Les seves aportacions van completar l’experiència formativa i van reforçar la dimensió interdisciplinària i global de l’esdeveniment.
Des de LCI Barcelona es valora positivament la capacitat del projecte per integrar formació artística, pensament contemporani i sensibilitat social. La participació en aquesta intervenció inaugural reforça el compromís de l’escola amb metodologies basades en l’experimentació, la col·laboració i la construcció col·lectiva de significat.