19 abril 2024
spot_img
19 abril 2024

Explicar la història en imatges

Les fotografies del concurs formen un àlbum fotogràfic que explica els moments més importants de la història contemporània

Vietnam crema

Thich Quang Duc era un monjo que es va immolar per protestar per la repressió contra els budistes a Vietnam. (Malcolm W. Browne)

L’11 de juny de 1963, el monjo budista Thich Quang Duc es va calar foc en una de les zones més transitades de la ciutat de Ho Chi Min (Vietnam del sud) i es va quedar immòbil fins a morir. Ho va fer per denunciar la persecució que patien els budistes a Vietnam.

Malgrat que el budisme constituïa la religió majoritària de la població, el govern vietnamita era catòlic. A partir de 1963, monjos i monges budistes van organitzar protestes als carrers contra l’opressió que patien els budistes.

Les manifestacions van durar setmanes i van ser durament reprimides pel govern. El monjo Thich Quang Duc es va immolar com a acte de protesta, per cridar l’atenció de mitjans de comunicació internacionals. L’autor de la foto, Malcolm Browne, va ser un dels únics periodistes internacionals que va presenciar l’escena.

1972: “La nena napalm”

Kim Phuc i altres nens corren després d’un bombardeig amb napalm, un químic que provoca cremades greus. (Nick Ut)

Al 1972, Vietnam es trobava en plena guerra. El nord comunista i el sud capitalista portaven gairebé 20 anys de lluita, amb la intervenció d’Estats Units recolzant la regió sud per evitar la reunificació.

A la fotografia de Nick Ut que va guanyar el World Press Photo es veu a Kim Phuc i altres nens i soldats fugint d’una explosió. Els avions havia sortit per bombardejar amagatalls comunistes, però van confondre a vilatans amb soldats i van tirar napalm sobre el poble de Kim Phuc. 

El napalm és un gas químic que s’enganxa a la pell i conté gasolina, per la qual cosa pot causar cremades molt greus. Nick Ut va fer la foto i després va socórrer a la nena, que va portar a l’hospital amb la seva furgoneta.

La imatge de “La nena del napalm” és probablement la foto més coneguda del World Press Photo i també li va valer a Ut el Premi Pulitzer.

1980: Fam a Uganda

Un cura acull la mà d’un nen malnodrit a Karamoja, Uganda. (Mike Wells)

La dècada dels setanta va ser molt dura per a països africans com Somàlia o Uganda, que van patir grans crisis de fam. Però la pitjor part se la va emportar Uganda al 1980: aquest any una de cada cinc persones van morir per malnutrició.

Mike Wells va prendre la fotografia amb la qual guanyaria el World Press Photo a Karamoja, un dels districtes del nord d’Uganda on la crisi va ser pitjor a causa de la sequera. Gairebé la meitat dels nens de la regió van morir aquell any a causa de la manca d’aliments.

El fotògraf no va participar al concurs voluntàriament, sinó que la revista Life va presentar la seva foto. Quan Wells es va assabentar que havia guanyat va dir que ell hagués triat una altra foto i que no li semblava bé “guanyar premis amb imatges de gent morint de gana”.

1481: Intent de cop d’estat a Espanya

Els forats de les bales disparades per Tejero encara es poden veure al sostre de la Sala de plens del Congrés. (Manuel Pérez Barriopedro)

Amb prou feines dos anys després de l’aprovació de la Constitució de 1978 i de les primeres eleccions generals a Espanya, el coronel Antonio Tejero va intentar fer un cop d’estat.

Acompanyat de guàrdia civils armats, Tejero va entrar al Congrés el 23 de febrer de 1981 al crit de “quiet tothom!”. Militars de diverses capitanies de l’exèrcit espanyol es van unir al cop.

Tejero va disparar diverses vegades a l’aire perquè cap dels diputats del Congrés es mogués del seu lloc, com es veu a la fotografia amb la qual Manuel Pérez Barriopedro va guanyar el World Press Photo.

Aquestes imatges també es van veure en directe per televisió, ja que la televisió pública estava retransmetent el ple del Congrés. El cop d’estat va fracassar passades poques hores.

1989: “L’home del tanc”

El govern xinés va reprimir les protestes i manifestacions amb soldats i tancs. (Charlei Cole)

El 1989 va ser un any de molts canvis: la URSS es desintegrava donant pas a nous països independents, el mur de Berlín va caure després de separar la ciutat durant 28 anys; a Iran va morir l’aiatol·là Khomeini, el líder religiós que havia encapçalat la revolució, i al continent americà, Estats Units va envair Panamà.

Però d’entre totes les fotografies històriques, la guanyadora del World Press Photo va ser la imatge del “home del tanc”, feta a Pequín (La Xina). Durant aquest any, a la Xina es van organitzar nombroses protestes, vagues i manifestacions massives que demanaven democràcia i llibertat d’expressió. 

Els estudiants van ocupar la plaça de Tiananmen, al centre de la capital. Per desallotjar-los, el govern xinès va ordenar a l’exèrcit que entrés amb tancs i centenars de soldats amb armes de foc. Les tropes van matar a centenars de manifestants.

Aquesta foto representa la lluita pacífica d’un home contra la repressió militar. El protagonista es va mantenir ferm mentre els tancs s’apropaven i quan van intentar esquivar-lo, es va moure per tallar-los-hi el pas.

Charlie Cole va fer la foto des de l’habitació d’un hotel i va aconseguir esquivar els registres de la policia xinesa amagant el rodet a la cisterna del vàter. Gràcies a això va poder enviar la imatge fora del país i convertir-la en una de les més famoses de la història.

2009: La cara del matrimoni infantil a Afganistan

El retrat de Bibi Aisha és una de les poques fotografies guanyadores del World Press Photo feta i protagonitzada per una dona. (Jodi Bieber)

El retrat de Bibi Aisha, la dona afganesa amb la cara desfigurada, va rebre el primer premi del World Press Photo 2009 perquè segons el jurat “desafia a l’espectador no només a contemplar el moment, sinó a desitjar més”.

La protagonista de la foto va ser víctima del matrimoni infantil: la van obligar a casar-se quan encara era una nena i, després de patir abusos per part de la família del seu marit, va decidir escapar i tornar a casa dels seus pares. 

El marit i la seva família van anar a buscar a la noia i la van castigar per haver fugit: la van portar a la muntanya, li van tallar les orelles i el nas i la van abandonar.

La fotògrafa Jodi Bieber va trobar a l’Aisha a un refugi a Kabul, on una organització ajuda a dones maltractades i els ofereix tractament mèdic i psicològic.

2015: Crisi migratòria a Europa

Dues persones es passen un nadó per sota de la tanca de filferros que separa Sèrbia d’Hongria. (Warren Richardson

La crisi dels refugiats és un dels esdeveniments que ha marcat l’actualitat a Europa i el món sencer durant els últims anys. Avui dia, milions de persones segueixen veient-se obligades a deixar-ho tot per salvar les seves vides i buscar un futur a Europa, posant les seves vides en perill. 

Al 2015 la crisi es va aguditzar, amb més d’un milió de persones buscant asil. El govern d’Hongria va intentar prohibir-los-hi el pas i va construir una tanca al llarg de la frontera amb Sèrbia.

A la fotografia de Warren Richardson, un home sirià passa un nadó a través del filferro d’espines que recorre tota la frontera. És la imatge de la desesperació, fugint de la guerra per trobar una vida millor.

Informa’t de tot a Junior Report Castellà | Català | English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -