El 2 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Verificació de Dades, una jornada per reflexionar sobre la importància de combatre les notícies falses
El temor davant la desinformació és més present que mai. Més de la meitat (56%) del públic afirma que el preocupa identificar la diferència entre allò que és real i allò que és fals a Internet quan es tracta de notícies. És la conclusió de l'informe Digital News Report 2023, elaborat per l'Institut Reuters de la Universitat d'Oxford.
En examinar els tipus de desinformació que l'audiència diu que ha notat, l'estudi assenyala que encara estan molt esteses les afirmacions dubtoses sobre la covid-19, incloent-hi les de grups antivacunes. El mateix passa amb la informació falsa o enganyosa sobre política, la guerra a Ucraïna i el canvi climàtic.
Davant la desinformació, el fact-checking o la verificació de dades és fonamental. Consisteix a investigar la veracitat de les notícies per determinar si són veritables, falses o enganyoses.
Primer es recopila la informació, després es fa una investigació, s'estudien les fonts, es verifiquen si hi ha proves sòlides que confirmin la notícia i, finalment, es presenten els resultats.
En els darrers anys, el fact-checking ha guanyat un gran protagonisme en el periodisme. És una eina potent per combatre la desinformació i promoure la transparència. En proporcionar informació precisa i verificada, ajuda la societat a prendre decisions informades ia navegar en un entorn informatiu que està cada cop més saturat.
A causa de la seva rellevància, cada dia 2 d'abril se celebra el Dia Internacional del Fact-Checking. Aquesta jornada, posada en marxa per l'International Fact-Checking Network, pretén ressaltar la importància de la verificació en la lluita contra els crits informatius.
2 de Abril: Día Internacional del Fact-Checking
— Cazadores de Fake News (@cazamosfakenews) April 3, 2020
"Creemos que la verificación no debería ser algo que solamente hagan verificadores profesionales. Un ecosistema de información correcto requiere que todos hagan su parte" @Poynter
#CazamosFN pic.twitter.com/NCjqLvYfJA
Xarxes socials i desinformació climàtica
La informació enganyosa que es difon a les xarxes socials abasta una àmplia gamma de temes. Hi ha desinformació política, que pot incloure informació falsa sobre partits polítics i processos electorals; desinformació de salut, que pot incloure teories de conspiració sobre vacunes o afirmacions no recolzades sobre tractaments mèdics; desinformació científica…
Entre la informació enganyosa sobre ciència trobem el negacionisme climàtic. Aquest fa referència a la negació de l'evidència científica que dóna suport a la realitat del canvi climàtic. Aquesta negació sovint es basa en arguments pseudocientífics i polítics i es difon fàcilment a través d’Internet.
Especialment, es difon a través de X (abans Twitter). És la conclusió a què ha arribat un informe elaborat per Climate Action Against Disinformation. La plataforma d'Elon Musk no té polítiques actuals clares que reconeguin la desinformació sobre el canvi climàtic i permet monetitzar els bulls, segons l'estudi.
La informació errònia sobre l'emergència climàtica que es difon a les xarxes socials no és inofensiva i té conseqüències.
Si veiem comentaris que posen en dubte el canvi climàtic, pot fer la impressió que hi ha un debat obert sobre si aquest fenomen existeix de debò o si és tan perillós. Però això no reflecteix la realitat: la comunitat científica està d'acord que el canvi climàtic és un fenomen real, causat en gran mesura per l'activitat humana i que representa una amenaça greu per al planeta.
La desinformació, sigui sobre canvi climàtic o no, pot influir en les nostres decisions: des de quin partit votar fins a quin estil de vida volem portar.
Un 40% de los jóvenes consideran que la emergencia climática se está exagerando mucho, según un reciente estudio de la Fundación SM ⚠️. ¿Qué papel juegan las redes sociales y el negacionismo climático 📲🌱?https://t.co/hy8gCKiv6i
— Junior Report (@JuniorReport_) January 29, 2024
Plataformes de ‘fact-checking’
Actualment, hi ha diferents plataformes i mitjans de comunicació que fan fact-checking.
Entre elles, podem destacar Maldita, un mitjà sense ànim de lucre que té per objectiu verificar informacions que circulen a Internet, sobretot en xarxes socials com Facebook, X i YouTube, així com memes i cadenes de missatges que s'envien a través de WhatsApp.
També hi ha Verificat, la primera plataforma de verificació a Catalunya. Aquesta no només es dedica al fact-checking, sinó també a l'educació mediàtica i informativa. Amb l'equip de Junior Report, Verificat ha posat en marxa “El fake de la setmana”, una proposta per treballar la desinformació amb joves lectors.
Aquestes plataformes són eines útils que podem fer servir si volem verificar informació que trobem a Internet i xarxes socials.
