Es compleixen 100 anys de la signatura de l’Armistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser el primer gran conflicte bèl·lic que va implicar potències de tot el món.
Els combats van tenir lloc sobretot a Europa, però van participar-hi països dels cinc continents com els Estats Units, Austràlia, el Brasil i la Xina.
A Europa, Itàlia, Alemanya i l’Imperi Austrohongarès (Àustria i Hongria formaven un sol país) formaven la Triple Aliança des de 1882, també conegudes com les Potències Centrals; mentre que França, el Regne Unit i Rússia es van unir per crear la Triple Entesa el 1907.
Aquests països estaven enfrontats per una sèrie de territoris que es disputaven des de feia molts anys.
A mesura que la guerra s’allargava, cada vegada més països es van involucrar en el conflicte. El 1915, un submarí alemany va enfonsar l’RMS Lusitania, un transatlàntic britànic que cobria la ruta entre el Regne Unit i els Estats Units. Hi van morir més de 1.000 passatgers, entre els quals hi havia més de 100 nord-americans.
Aquest atac va provocar que els Estats Units entressin en guerra, aliats amb els països de la Triple Entesa. La participació dels nord-americans va acabar decantant la guerra.
Les causes de la guerra
L’incident que va desencadenar la Primera Guerra Mundial va ser l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran d’Àustria, hereu de l’Imperi Austrohongarès, el 28 de juny de 1914.
Francesc Ferran va ser assassinat per un nacionalista serbi: per aquest motiu, Àustria-Hongria va reclamar responsabilitats a Sèrbia i li va declarar la guerra. Però llavors, Rússia va sortir en defensa de Sèrbia i, com a resposta, Alemanya (aliada de l’Imperi Austrohongarès) va declarar la guerra a Rússia i a França.
Per què els altres països van començar a ficar-se en el conflicte entre Sèrbia i Àustria-Hongria? Més enllà de la fi d’una dinastia, el que estava en joc era el poder polític a Europa.
Els països veien aquest conflicte com una oportunitat per justificar la guerra, una excusa per conquerir altres països de forma legítima. Estaven en joc els grans imperis europeus de l’època, que abastaven territoris que ara ocupen diversos països.
Una mapa para explicar a nuestros alumnos la Primera Guerra Mundial
[vía @VENTURAgraphs] pic.twitter.com/LGzTxAEao0— Educación VENTURA (@VENTURAeduca) December 12, 2017
El final de la guerra va suposar el final d’aquests imperis, així com el naixement de nous països com Estònia, Letònia, Lituània, Polònia o Finlàndia.
Una guerra amb milions de baixes
Els països creien que la guerra duraria poc temps, setmanes o potser mesos, com havia passat amb totes les guerres fins aleshores.
No comptaven amb l’aparició de nou armament: metralladores, canons automàtics, tancs, submarins, avions de combat… Això va provocar que els dos bàndols resistissin més temps. Ningú no es volia rendir, però el cost en vides humanes va ser altíssim.
No hi ha registres oficials, però es calcula que van morir al voltant de 9 milions de soldats i més de 7 milions de civils. El nombre de víctimes va ser molt més gran que en guerres anteriors, en part pels avenços tecnològics de la guerra.
[Mapa]: Muertos en la Primera Guerra Mundial en Europa por porcentaje de población: pic.twitter.com/ql2keofhZr
— Miguel García (@Milhaud) September 22, 2015
Els efectes i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial van ser tan grans que durant molt de temps se la va considerar “La Gran Guerra”.
Va ser una catàstrofe que va fer malbé l’economia de molts països i el futur de diverses generacions. Per desgràcia, trenta anys més tard, els governs van ser incapaços d’impedir una Segona Guerra Mundial.
L’11 de novembre de 1918, reunits al vagó d’un tren al bosc de Compiègne (França), representants d’Alemanya i de la Triple Entesa van signar l’Armistici que posava fi als combats.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
