Finlàndia i Suècia: nous membres de l’OTAN?

Els governs suec i finlandès inicien el procés per unir-se a l'aliança militar liderada pels Estats Units, malgrat les amenaces de Rússia

La guerra a Ucraïna està transformat el mapa d'aliances a Europa i al món. Ucraïna compta amb el suport de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), una aliança política i militar liderada pels Estats Units, mentre que altres països com la Xina, l'Índia o l'Iran s'han negat a condemnar l'atac de Rússia.

Els països d’Europa també s'han posicionat en funció dels seus interessos i de la seva proximitat amb Rússia. La Unió Europea i els seus 27 països formen part de l'OTAN, igual que el Regne Unit, mentre que Bielorússia dona suport al govern de Putin. Altres països s'han mantingut neutrals davant el conflicte.

No obstant això, a mesura que la guerra s'allarga i que sembla que Putin no té intenció de cedir en els atacs, aquests països neutrals estan canviant d'opinió. És el cas de Suècia i Finlàndia, dos països del nord d'Europa que no formen part de l'OTAN però que ara volen unir-se a aquesta Aliança per defensar-se en cas d'entrar en guerra.

Finlàndia comparteix més de 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia. Per part seva, Suècia també està dins de l'abast dels míssils russos. Durant dècades, tots dos països s'han mantingut neutrals per evitar el conflicte amb Rússia.

Així i tot, la invasió russa d'Ucraïna ha provocat una gran inquietud entre la població, que tem que Rússia també pugui atacar el seu territori. Per aquest motiu, tots dos països sol·licitaran formalment entrar a l'OTAN: els governs suec i finlandès esperen que el procés d'adhesió s’accelerari i trigui setmanes en lloc de mesos.

El president rus, Vladímir Putin, ha advertit que, si Suècia i Finlàndia s'uneixen a l'OTAN, Rússia reforçarà la presència militar al mar Bàltic i hi desplaçarà armament nuclear.

Rússia i l'amenaça de l'OTAN

L'OTAN es va crear el 1949 durant la Guerra Freda, un període de tensió política que va sorgir després de la Segona Guerra Mundial. En aquella època, el món va quedar dividit en dos blocs: un liderat pels Estats Units i l’altre per la Unió Soviètica (una federació de països comunistes dins la qual Rússia era l'estat més influent).

Després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991, Rússia va crear l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), una organització política i militar que reuneix sis països de l'antiga Unió Soviètica. No obstant això, durant les últimes dècades, Rússia ha anat perdent influència davant de l'OTAN i la coalició de països occidentals.

NOTI RELACIONADA: Guerra Freda?

En canvi, l'OTAN ha anat ampliant el nombre de membres i actualment compta amb 30 països d'Amèrica del Nord i Europa que, en cas d'atac, es defensarien entre ells. Entre el 2004 i el 2020, onze països de l'est d'Europa van entrar en l'OTAN: Romania, Bulgària, Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Albània, Croàcia, Montenegro i Macedònia del Nord.

Putin considera que aquesta expansió de l'OTAN suposa un atac a la seva seguretat, ja que els països a l’est d’Europa estan molt a prop de les seves fronteres i les bases militars de l’OTAN representen una amenaça militar.

En el cas de Suècia i Finlàndia, Putin tem un possible boicot al transport marítim per part d'aquests països, que podrien tancar el pas pel mar Bàltic i aïllar la ciutat de Sant Petersburg, una de les més importants de Rússia.

80 anys preparant-se per a la guerra

Finlàndia i Rússia van estar en guerra al principi de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), durant l'anomenada Guerra d'Hivern. L'exèrcit de la Unió Soviètica va atacar Finlàndia per arrabassar-li part del seu territori. Els finlandesos van aprofitar l'escenari hivernal i les temperatures de fins a 40 graus sota zero per provocar baixes a l'exèrcit invasor; no obstant això, els soviètics eren molts més.

El conflicte va acabar amb la signatura del Tractat de Pau de Moscou del 1940, segons el qual Finlàndia cedia una desena part del seu territori als soviètics per aturar les hostilitats. Malgrat perdre part del seu territori, Finlàndia va guanyar reconeixement internacional per haver suportat durant mesos la invasió de l'exèrcit soviètic, molt més nombrós.

Des de llavors, el país nòrdic s'ha mantingut al marge de qualsevol conflicte que pogués involucrar Rússia per evitar un nou enfrontament. Malgrat ser un país molt gran, Finlàndia té una població molt petita per defensar-lo (menys de 6 milions de persones).

Això no vol dir que Finlàndia hagi oblidat la seva defensa: durant dècades han perfeccionat un sistema que inclou més de 50.000 refugis antiaeris. Tots els edificis de més de 1.200 metres quadrats han de tenir un refugi, habilitat amb sistema de ventilació i disponible per ser ocupat en 72 hores.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!