Centenars de milers de persones surten al carrer per protestar contra la reforma de les pensions impulsada pel president Macron
Els treballadors i treballadores de França han convocat una nova jornada de vaga general per protestar contra la reforma de les pensions, que allarga l'edat de jubilació mínima dels 62 als 64 anys. Això vol dir que els francesos hauran de treballar dos anys més abans de poder jubilar-se.
Les protestes socials contra aquesta mesura s'han estès per tot el país i en diferents sectors. Hi ha aturades al transport públic, en l'àmbit de l’educació (moltes classes s'han suspès) i els serveis públics de neteja: a ciutats com París, les escombraries s'acumulen des de fa dies als carrers a causa de la vaga dels treballadors.
Els camioners han tallat diverses carreteres, mentre que en altres punts del país s'han obert els peatges per deixar passar els vehicles sense pagar. Els treballadors de diverses refineries bloquegen l'accés als dipòsits per boicotejar la producció de combustible i paralitzar l'activitat d'altres sectors.
Des de fa diverses nits, hi ha enfrontaments entre manifestants i forces de seguretat a moltes ciutats franceses. S'han cremat motos, contenidors i d’altre mobiliari urbà, a més de trencar aparadors i marquesines. La policia ha llançat gas lacrimogen per dispersar les revoltes i ha detingut més de 300 persones.
Les protestes esclaten a França contra la reforma de les pensions de Macron https://t.co/42naYnfD26 pic.twitter.com/NQvhfsY0TZ
— 324.cat (@324cat) March 18, 2023
Aquesta és la novena vaga general convocada per sindicats i treballadors per protestar contra les polítiques del president francès, Emmanuel Macron, que ha acabat aprovant la nova llei per decret sense comptar amb el suport de la majoria política.
Aprovació per decret
La reforma de les pensions no comptava amb el suport de la població ni de la majoria de grups polítics, per això Emmanuel Macron ha decidit aprovar-la per decret: això vol dir que el president té l'autoritat per aprovar una llei de manera directa, sense que sigui debatuda pels diputats de l'Assemblea Nacional (la cambra baixa a França).
La forma més habitual d'aprovar una llei és sotmetre-la a debat al congrés i/o el senat (depenent del sistema polític de cada país, que pot tenir una o dues cambres legislatives). Ara bé, de manera excepcional, si el govern considera que una llei és imprescindible per a l'estabilitat del país i que no tindrà prou suport, pot aprovar-la sense debatre-la com a decret llei.
En aquest cas, Macron defensa que la reforma de les pensions és necessària per mantenir l'economia i el sistema de pensions en un futur. França té més de 30 milions de treballadors en actiu: obligar-los a treballar dos anys més abans de jubilar-se implica una important font d'ingressos a través dels impostos que es resten del seu salari.
Aquesta decisió ha tingut conseqüències polítiques, però. A França, l'article 49.3 de la Constitució permet al govern aprovar una llei sense haver de votar-la, però a canvi de sotmetre's a una moció de censura. Aquesta vegada s'han presentat dues propostes de moció contra el govern de Macron, liderat per la primera ministra Élisabeth Borne.
La primera va ser presentada per diversos partits de l'oposició d’esquerres i es va quedar a només 9 vots de destituir el govern: va obtenir 278 vots dels 287 necessaris. La segona moció estava impulsada pels diputats d'ultradreta i només va obtenir 94 vots. Des que va guanyar les eleccions a l'abril del 2022, el govern de Macron ha hagut de fer front a 16 mocions de censura.
Per tan sols nou vots, el govern d’Emmanuel Macron ha superat una moció de censura i ha salvat aquest dilluns la continuïtat del seu executiu i la reforma de les pensions https://t.co/S8OzYdbP2l
— 324.cat (@324cat) March 20, 2023
Un cop superades les mocions, es considera que la reforma de les pensions està aprovada. Malgrat això, diversos partits han presentat recursos davant el Tribunal Constitucional: d'aquesta manera, fins que no es resolgui el procés judicial, la llei no podrà entrar en vigor.
Com funciona el sistema de pensions?
La pensió de jubilació és una prestació que l'Estat paga amb fons públics a les persones que han treballat durant un temps determinat i que, per edat, ja s'han retirat. L'objectiu és que, encara que ja no puguin treballar, continuïn rebent de manera periòdica uns ingressos per a poder viure.
Els treballadors reben cada mes un sou o salari i, d'aquests diners, se’n resten una part: són els impostos, que serveixen per finançar diferents serveis públics com la sanitat, l'educació, la construcció d'infraestructures o les mateixes pensions.
La pensió de cada treballador o treballadora es calcula en funció d’una sèrie de variables: quants anys ha treballat, quants diners ha aportat a la seguretat social, quines són les seves circumstàncies personals (si té una família nombrosa, si té alguna persona al seu càrrec, si posseeix altres béns dels quals rebi ingressos, etc.). D'aquesta manera, no tots els jubilats cobren el mateix.
Aquest sistema es defineix a través del principi de “solidaritat financera”: els treballadors d'avui sostenen l'actual sistema de pensions i en un futur, quan ells es jubilin, es beneficiaran de la feina que facin les generacions més joves.
El problema és que molts països europeus s'estan veient afectats per l'envelliment de la població: cada vegada hi ha menys naixements i més gent gran. Això vol dir que cada vegada hi ha més jubilats que cobren una pensió i, alhora, falta gent jove que pugui treballar i cotitzar (pagar impostos als fons públics). Per això diversos governs estan aplicant reformes per allargar l'edat de jubilació.
