Grafitis i art urbà: quin paper tenen en l’espai públic?
Municipis com Penelles, a Lleida, han convertit els seus carrers en un autèntic museu a l’aire lliure
En trobem en persianes, murals, parets, tanques, ponts, trens o edificis en runa, i des que es van fer populars, fa més de cinquanta anys, no han estat exempts de polèmica. Ens referim als grafitis: missatges escrits, inscripcions o dibuixos que es fan generalment amb pintura aerosol i en un lloc que sigui visible als vianants.
Els grafitis van néixer a finals de la dècada dels seixanta al metro de Nova York i a Filadèlfia, i més tard es van estendre pels Estats Units i la resta del món. Els tagers (els autors del grafit) van popularitzar les seves signatures pels carrers de les ciutats, una moda que va evolucionar en dibuixos més elaborats influenciats pel moviment artístic urbà del hip-hop.
L’època daurada dels grafitis va arribar a mitjans de la dècada dels setanta, quan es desenvolupen la majoria d’estils d’aquest art urbà o art de carrer. Les pintades es feien de manera il·legal, com a actes transgressors, per complir amb un objectiu artístic o social: qüestionar el poder, ser inconformista o donar suport als més desafavorits.
L’onada grafitera es va estendre per grans ciutats del món, inclosa la Barcelona preolímpica amb intervencions de coneguts artistes com Bansky, Miss Van, BTOY, The London Police o Os Gemos del Brasil. Les mostres d’art urbà van generar, fins i tot, un turisme especialitzat que venia expressament a veure aquestes obres.
El 2006, però, l’aprovació d’una ordenança cívica a la capital catalana que imposava sancions de fins a 3.000 € per pintar al carrer, va acabar amb moltes d’aquestes expressions artístiques. Per alguns grafiters, aquesta prohibició va portar a la desaparició dels grans pintors i a l’increment de les guixades fortuïtes i de poca qualitat.
L’art urbà avui: on es pot pintar?
A Catalunya, la competència sobre l’autorització dels grafitis recau en els ajuntaments, com a responsables de regular l’espai públic. En ciutats com a Barcelona la prohibició en l’ordenança del 2006 va fer néixer col·lectius i entitats que reclamaven espais sense multes per a poder pintar, amb l’objectiu de diferenciar entre el grafit vandàlic i el muralisme o art de carrer.
Entre aquestes iniciatives va sorgir el Rebobinart, que demanava alliberar persianes d’establiments per a poder pintar. Aquesta associació impulsa avui una visió professional de l’art urbà, a través de l’organització de tallers, rutes d’art urbà, festivals o realitzant murals d’autor o comunitaris per a institucions o ajuntaments.
Excepte en espais permesos i autoritzats, en ciutats com Barcelona no es permet pintar grafitis. De fet, l’Ajuntament els vol combatre endurint les sancions, obligant a pagar el cost de la neteja i prohibint la promoció o col·laboració en la realització de grafitis en zones no autoritzades. A més, tampoc hi haurà bonificacions per pagar la multa a curt termini.
Com t’afecta aquesta notícia?
La voluntat dels artistes d’expressar-se en l’espai públic i la regulació institucional posa de manifest, la necessitat de trobar zones de consens per poder integrar l’art urbà dins les ciutats.
Experts en història de l’art, diferencien entre el grafit fet amb esprai o retolador elaborat sovint per membres de grups tancats; de murals urbans que incorporen noves tècniques i que volen transformar l’espai i fer accessible l’art a tothom.
A Barcelona, Tarragona o a Girona es poden veure diferents intervencions d’art urbà. Més enllà de les capitals, destaca el municipi de Penelles, a Lleida, que s’ha convertit en un autèntic museu a l’aire lliure gràcies a 200 grafitis que ocupen gran part dels seus carrers.
Penelles és avui tot un referent en l’streetart o art de carrer. S’hi poden veure des de murals dedicats al pilot Marc Márquez, fins a dibuixos de les Tres Bessones o impressionants animals fantàstics.
Els artistes que pinten murals ens volen interpel·lar, fer pensar i emocionar-nos. Més enllà de passar-hi de llarg, quan en trobem tenim l’oportunitat d’aturar-nos-hi un moment i deixar-nos sorprendre. Què ens està expressant l’autor i de quina manera vol transformar el món que l’envolta?
