Grècia aprova una reforma laboral

La nova llei permetrà a les empreses imposar un sisè dia laboral i jornades de treball de fins a 13 hores diàries

El Parlament de Grècia ha aprovat una nova llei laboral, impulsada pel govern conservador del primer ministre Kyriakos Mitsotakis. Amb el suport de 158 diputats d’un total de 300, la reforma permetrà allargar la jornada laboral i flexibilitzar els horaris de treball.

En concret, les empreses gregues podran imposar un sisè dia laboral (en dissabtes o diumenges). A més, tindran la possibilitat de variar els horaris dels treballadors amb 24 hores d'antelació per adaptar-los a les necessitats de producció.

Això vol dir que, si una empresa veu un augment sobtat a la demanda dels seus productes o serveis, podria requerir que alguns empleats treballin hores addicionals o en horaris diferents per satisfer aquesta demanda sense haver de contractar personal addicional.

La reforma laboral també permet als treballadors tenir una segona feina d'un màxim de cinc hores diàries. Aquesta jornada se sumarà a les vuit hores diàries de la seva activitat principal, per la qual cosa hi haurà persones que puguin treballar legalment fins a 13 hores al dia.

L'Executiu argumenta que la reforma intenta flexibilitzar l'horari i protegir els treballadors. Tot i això, la notícia ha provocat una onada de mobilitzacions en diferents ciutats de Grècia en els últims dies. Milers de persones s'han manifestat contra la nova llei, que consideren una forma d'“esclavitud moderna”.

L'Organització Internacional del Treball (OIT) va establir al seu Conveni sobre les hores de treball (1930) que les jornades dels treballadors no poden excedir de 48 hores per setmana i vuit per dia. En convenis posteriors, l'organització recomana que la setmana de feina no superi les 40 hores, estàndard que apliquen la majoria de països europeus.

Jornada laboral estàndard

La jornada laboral de vuit hores al dia i cinc dies a la setmana va ser una conquesta laboral que es va aconseguir mitjançant una sèrie de lluites i moviments obrers. Durant anys, les persones van haver de treballar en condicions molt dures, amb llargues jornades i poc descans.

Una de les fites més significatives en aquest context es va produir als Estats Units el 1886, quan va tenir lloc una vaga massiva coneguda com la Revolta de Haymarket a Chicago. Els treballadors van exigir una jornada laboral de vuit hores i el Govern va acabar aprovant una nova llei laboral.

Tres anys més tard, el 1889, el Congrés Internacional Obrer Socialista es va reunir a París. Era una trobada de treballadors i treballadores de diversos països que s'unien per defensar conjuntament els seus drets. El Congrés va proclamar l'1 de maig com el Dia Internacional dels Treballadors i va donar suport a la demanda d'una jornada laboral de vuit hores a tot el món.

Avui dia, la setmana laboral de 40 hores s'ha establert com una pràctica estàndard a moltes legislacions laborals. El 2022, la setmana laboral per als empleats de la Unió Europea d'entre 15 i 64 anys a jornada completa va ser de 40,5 hores treballades de mitjana, segons les darreres dades d'Eurostat.

L‟objectiu d‟aquest límit d‟hores és proporcionar als empleats un equilibri raonable entre treball i temps lliure, oferint l’oportunitat de compaginar la vida laboral amb les activitats personals, familiars i d’oci. Amb aquest sistema, les persones tenen 8 hores per treballar, 8 hores per dormir i 8 hores de lleure.

En els darrers anys, a causa dels avenços tecnològics i la demanda d'una flexibilitat laboral més gran, algunes empreses estan explorant nous models de treball. És el cas del treball remot, que permet als empleats treballar des de casa, o la jornada laboral de quatre dies a la setmana. Aquests enfocaments busquen millorar la qualitat de vida dels empleats i, alhora, augmentar la productivitat.

Crisi econòmica a Grècia

Grècia va ser un dels països de la Unió Europea més afectats per la crisi financera global que es va viure a la regió entre 2008-2009. L'economia grega es va contraure dràsticament: el Producte Interior Brut (PIB), que serveix per mesurar la riquesa dels països, es va reduir i la desocupació va augmentar considerablement.

Com a conseqüència, va enfrontar una crisi de deute sobirà: no tenia prou ingressos per fer front als seus deutes com a país. Amb l'objectiu de tornar a la normalitat econòmica, Grècia va rebre tres programes de rescat financer de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional entre el 2010 i el 2018.

Aquests programes van aprovar mesures d'austeritat, l'objectiu de les quals era estabilitzar les finances públiques i controlar el deute públic. Les mesures van tenir un alt cost social i econòmic: hi va haver retallades a la despesa pública (es va invertir menys en àrees com la salut o l'educació), van augmentar els impostos i la desocupació va créixer.

En els darrers anys, Grècia ha experimentat una recuperació econòmica gradual. No obstant això, avui dia continua sent un dels països de la Unió Europea amb una taxa d'atur més gran, juntament amb Espanya i Itàlia. Un dels principals objectius de Nova Democràcia, el partit conservador de centredreta que governa, és aprovar polítiques per fomentar el creixement i la inversió.

Amb la nova reforma laboral, el govern del primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, pretén flexibilitzar les jornades laborals perquè la feina es pugui ajustar a les necessitats del mercat. No obstant això, aquesta llibertat que ofereix a les empreses es pot traduir en inestabilitat laboral, ingressos variables i una manca de protecció laboral per als treballadors.

Treballa l’actualitat a l’aula     

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!