Gustave Flaubert: a la recerca de la paraula exacta
L’escriptor francès va ser un dels autors més destacats del moviment realista gràcies a novel·les com ‘Madame Bovary’
L’escriptor francès va ser un dels autors més destacats del moviment realista gràcies a novel·les com ‘Madame Bovary’
Enguany se celebren 200 anys del naixement de l’escriptor francès Gustave Flaubert, figura clau de la literatura del segle XIX i un dels principals representants de la cultura francesa. Per aquest motiu, el govern francès ha preparat nombrosos actes i activitats per celebrar el seu bicentenari.
La seva novel·la més coneguda, Madame Bovary, és un dels millors exemples de realisme literari, un moviment artístic que ofereix nombrosos detalls dels personatges i les escenes perquè els lectors puguin imaginar la història més fàcilment. En aquest sentit, Flaubert es va fer famós per la tècnica de le mot juste: sempre buscant la paraula exacta que definís millor cada situació.
Gustave Flaubert va néixer a Rouen, al nord-oest de París, el 1821, a l’hospital on el seu pare era cirurgià en cap i on va viure els primers anys de la seva vida. Encara que no tenia molt d’interès pels estudis, des de molt petit li va agradar escriure i als 11 anys va fer els seus primers escrits. Gràcies a la fortuna familiar, Flaubert va poder dedicar-se a l’escriptura tota la seva vida.
Després d’acabar el batxillerat, el 1840 es va traslladar a París, on va començar a estudiar Dret (però mai va arribar a acabar la carrera). Allà va entrar en contacte amb el cercle d’intel·lectuals que vivien a la capital francesa en aquella època i va conèixer altres escriptors com Víctor Hugo, Émile Zola o George Sand (pseudònim de la novel·lista Aurore Dupin).
La família Flaubert tenia una casa de camp a Croisset, prop de Rouen i el riu Sena, on l’escriptor es va traslladar el 1944 cansat de la vida a la ciutat i després de patir una greu crisi nerviosa. Allà va passar llargues temporades i va escriure moltes de les seves obres, i es va convertir en la seva residència fins que va morir el 1880, quan tenia 58 anys.
Un autor dedicat
Flaubert era conegut per l’exigència i l’entrega a l’hora d’escriure: podia passar-se fins a deu hores al dia escrivint a mà, ja que llavors encara no existien les màquines d’escriure. Era tan detallista amb els seus textos que podia reescriure una mateixa pàgina més de deu vegades. I, per assegurar-se del ritme de la prosa, de vegades llegia en veu alta el que escrivia.
També era molt meticulós a l’hora de recopilar informació per als seus relats. Per exemple, va viatjar fins a l’antiga ciutat romana de Cartago per escriure Salambó, novel·la històrica ambientada en l’Imperi Romà. En una altra ocasió va demanar al Museu de Rouen un lloro dissecat per escriure Un cor senzill, un conte en el qual apareix un exemplar d’aquesta espècie.
A banda de Madame Bovary (1857), entre les novel·les de Flaubert també destaquen L’educació sentimental (1869) o Bouvard i Pécuchet (1881), publicada pòstumament. També va escriure textos teatrals i contes.
Entre els seus textos també destaca una extensa correspondència formada per centenars de cartes que Flaubert va escriure a més de 270 destinataris d’allò més diversos: la seva família, amistats, autors o dones importants a la seva vida. En totes aquestes cartes l’autor parla del seu dia a dia, els seus projectes literaris, els seus amors… és una manera de conèixer una mica més com pensava i com vivia.
‘Madame Bovary’: una crítica a la burgesia de l’època
Flaubert va trigar gairebé cinc anys a escriure la seva obra més coneguda. Com era habitual amb les novel·les de l’època, primer es va publicar per entregues en una revista i l’any següent, en forma de llibre. L’obra va rebre moltes crítiques i fins i tot va ser portada a judici per ofendre la moral pública i religiosa. Però finalment el cas va quedar absolt i, quan es va publicar el 1857, el llibre va ser un èxit de vendes.
El llibre es divideix en tres parts i explica la història d’un matrimoni: Charles i Emma Bovary. Ella és la filla d’un granger i lectora habitual de novel·les romàntiques que espera que el seu matrimoni amb Charles, un metge de Normandia, es converteixi en la vida idealitzada amb la qual ha somiat sempre. Però quan les coses no surten com havia imaginat, Madame Bovary intenta buscar la felicitat fora del matrimoni: a partir de relacions amb amants o de capricis luxosos que comporten grans deutes. La vida de tots dos acaba de manera tràgica.
La novel·la es va fer tan popular que la seva protagonista es va convertir en un referent en la psicologia: el bovarisme o síndrome de Madame Bovary descriu el sentiment d’insatisfacció constant que senten algunes persones que comparen la seva vida amb la vida que sempre han somiat.
La història també és una crítica a la burgesia de l’època, de la qual formen part Charles i Emma Bovary. Flaubert denuncia que la classe burgesa que va sorgir de la Revolució Francesa (1789) i que havia de liderar la transformació social i portar el progrés, en realitat s’ha convertit en una classe acomodada i moralista que només busca el seu propi benefici i relega la dona a un paper secundari a la societat.