La devastació de la Segona Guerra Mundial va empènyer als governs europeus a treballar units pel futur
Europa va ser un dels escenaris més tristos de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Diversos països europeus van participar a la guerra i, al final del conflicte, Europa era un continent destruït i arruïnat.
Anys després d’acabar la guerra, els països seguien molt dividits i desconfiaven els uns dels altres, però sabien que no podien tornar a enfrontar-se i provocar més destrucció. A més, la necessitat de crear llocs de treball i millorar l’economia va empènyer als governs a col·laborar.
Per evitar una nova guerra, calia controlar els materials que la feien possible: l’acer per fabricar les armes i el carbó necessari per fer funcionar les fàbriques i transports.
Per això, al 1951 es va crear la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA), un organisme que regulava la producció i comerç d’acer i carbó entre diferents països del continent.
La CECA va ser la llavor de l’actual Unió Europea. En els seus inicis, estava formada per sis països: França, Alemanya Occidental, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Holanda.
Hace 66 años se creó la CECA (Comunidad Europea del Carbón y del Acero). Aumentó la interdependencia y rebajó la desconfianza tras la II GM pic.twitter.com/TSLP1K7hTs
— Comisión Europea (@ComisionEuropea) April 18, 2017
La fusió de les comunitats
Al 1957, els mateixos països que formaven part de la CECA van decidir formar un mercat comú, unint les seves duanes i facilitant el comerç de mercaderies. Així és com neix la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
Aquest mateix any també es crea l’Euratom, la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica, i comencen a construir-se plantes d’energia nuclear per suplir la falta de proveïment elèctric.
Uns anys més tard, al 1965, es signa el Tractat de Fusió, que crea una única Comunitat Europea a partir de les tres comunitats existents: CECA, Euratom i CEE.
La Comunitat Europea (CE) va ser el principi de la Unió Europea tal i com la coneixem actualment, encara que l’acord no va entrar en vigor fins a dos anys després: l’1 de juliol de 1967.
A partir d’aquest moment, altres països es van unint a la CE: Dinamarca, el Regne Unit i Irlanda al 1973. Al 1981, Grècia es converteix en el desè país membre de la unió i, al 1986, s’uneixen també Espanya i Portugal.
Al 1986, s’estableixen nous acords de cooperació a través de l’Acta Única Europea els països comencen a col·laborar en àmbits com la recerca i el desenvolupament tecnològic, el medi ambient i les polítiques socials.
#TalDiaComoHoy en 1986 se firmó en Luxemburgo el Acta Única Europea, tratado destinado a eliminar las trabas a la libre circulación de mercancías a través de las fronteras de la UE, y que da así origen al mercado único regional. pic.twitter.com/ZtCizvXo6G
— Ecoanalítica (@ecoanalitica) February 17, 2018
El naixement de la Unió Europea
Durant la dècada de 1980, cada vegada més països s’uneixen a la Comunitat Europea i col·laboren en diferents sectors, no només per comerciar o fer negocis. Per això decideixen canviar el seu nom pel de “Unió Europea”.
Al 1992, amb la signatura del Tractat de Maastricht, es modifiquen tots els acords anteriors per donar forma a aquesta nova unió de països. S’instaura la ciutadania europea i s’aprova també la creació d’una moneda única: l’euro (que no entraria en circulació fins a l’any 2000).
Hace 26 años, vivimos un momento histórico: la firma del Tratado de #Maastricht.
Se estableció la Unión Europea, para avanzar aún más en
📌Integración
📌Política exterior y de defensa común
📌Cooperación policial y judicial
¡Un momento que cambió para siempre el #FuturodeEuropa! pic.twitter.com/KQDEM8zOUH— Comisión Europea (@ComisionEuropea) February 7, 2018
L’objectiu d’aquest tractat era enfortir la “democràcia europea” i reforçar la participació dels països a l’hora de construir la Unió Europea. No obstant això, alguns experts opinen que el Tractat de Maastricht va servir sobretot per beneficiar a les empreses davant les institucions europees.
Al 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia passen a formar part de la Unió Europea, que ja compta amb 15 membres.
El Tractat d’Amsterdam de 1997 serveix per crear noves lleis comunitàries sobre ocupació, justícia o política exterior, a més de regular la lliure circulació dels ciutadans europeus (l’anomenat Espai Schengen).
https://www.instagram.com/p/Bg3l9I9nioZ/?utm_source=ig_embed
Al 2004, la Unió Europea admet a deu nous països i augmenta el seu nombre de membres fins a 25: Polònia, República Txeca, Xipre, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, la República Eslovaca i Eslovènia.
L’últim gran acord signat pels països membre de la UE és el Tractat de Lisboa de 2007, que serveix per crear la figura del President del Consell Europeu i de l’Alt Representant de la UE per a Afers exteriors.
Des de llavors, les institucions europees han treballat per promoure l’esperit d’unitat i diversitat entre els 28 països que actualment formen part de la Unió (quan acabi el Brexit i el Regne Unit surti de la Unió Europea, seran 27).
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English
