Les protestes multitudinàries aconsegueixen aturar una llei que augmentava la influència de la Xina sobre Hong Kong
La Cap Executiva de Hong Kong, Carrie Lam, ha cedit a la pressió popular i ha anunciat la retirada de la llei d’extradició després de setmanes de protestes que havien col·lapsat els carrers i l’economia de la regió.
Des de principis de juny, milions de ciutadans havien sortit als carrers per protestar contra la polèmica llei, que hauria augmentat la influència de la Xina sobre el govern de Hong Kong.
Hong Kong és dins del territori xinès però és una regió administrativa especial. Això significa que té un govern autònom amb el seu propi sistema polític i judicial i, a diferència d’altres regions xineses, els seus habitants tenen més llibertats i no estan controlats pel Partit Comunista Xinès.
#Asia I
Continúan las protestas en Hong Kong, los ciudadanos de esta región autónoma de China, protestan por la supuesta intromisión del Gobierno comunista en desiciones “autónomas” del gobierno local. Se han reportado movimientos de grandes tropas desde Pekín. pic.twitter.com/GakrHIcHBK— NOTICIAS RPTV (@NoticiasRPTV) August 13, 2019
En l’actualitat, les lleis de Hong Kong prohibeixen l’extradició, és a dir, lliurar una persona a les autoritats d’un altre país perquè sigui jutjada. Aquesta prohibició inclou l’extradició a la Xina, encara que siguin el mateix país.
La llei que volia aprovar el govern de Hong Kong permetia extradir delinqüents penals acusats de delictes greus com l’assassinat o la violació. D’aquesta manera, podrien lliurar un jove de Hong Kong a la policia de Taiwan, on les autoritats l’acusen d’haver matat la seva xicota embarassada el 2018.
Els opositors a aquesta llei, però, asseguren que aquest cas era només una excusa per cedir poder davant de la Xina.
Continúan las manifestaciones en #HongKong. pic.twitter.com/3eEEG77jMJ
— Leonardo Feldman (@LeoFeldmanNEWS) September 3, 2019
Segons nombroses ONG de drets humans, una llei d’extradició permetria al govern xinès detenir i jutjar molts activistes i dissidents polítics xinesos que s’han refugiat a Hong Kong.
Manifestar-se per defensar els drets
Per a molts ciutadans i activistes, aprovar la llei d’extradició hauria significat perdre drets i llibertats i per això han protestat durant setmanes.
Encara que alguns manifestants s’han enfrontat a la policia amb projectils i pots de fum, la majoria de protestes han estat pacífiques. Els activistes han demostrat la força de la mobilització no violenta ocupant els carrers i fins i tot l’aeroport de Hong Kong.
D’altra banda, molts negocis han tancat i s’ha convocat una vaga de treballadors. Als instituts i universitats, algunes classes s’han cancel·lat i els estudiants s’han mobilitzat per donar suport a les protestes.
De fet, gran part dels manifestants eren joves que, conscients de la censura i manca de llibertats a la Xina, volien impedir que Hong Kong passés a ser governat pel mateix sistema.
Las protestas prodemocráticas que llevan más de tres meses sacudiendo Hong Kong invadieron hoy las aulas en el primer día de curso escolar, con un boicot a las clases por parte de los estudiantes
Por @lauinhkhttps://t.co/0hGRS8Ws3P pic.twitter.com/5vhgmLJki4
— EFE Noticias (@EFEnoticias) September 2, 2019
El 2014, la Revolució dels Paraigües ja va paralitzar els carrers de Hong Kong per reclamar eleccions democràtiques i poder escollir els candidats, que ara han de ser aprovats prèviament pel govern xinès.
Un país, dos sistemes
Hong Kong és dins del territori xinès, però entre el 1842 i el 1997 va ser una colònia de l’Imperi britànic.
Per això, durant 155 anys, la població resident a Hong Kong va gaudir d’uns drets civils que no existien a la resta de la Xina, governada amb mà de ferro pel Partit Comunista.
El 1997 es va fer un traspàs de poders entre el Regne Unit i la Xina: la regió quedava sota control de Pequín, però el govern xinès es comprometia a mantenir les mateixes lleis i llibertats que havien existit fins aleshores.
Com a regió autònoma, Hong Kong té el seu propi govern, els seus tribunals i fins i tot una moneda diferent. A més, la llibertat d’expressió i la de reunió, drets perseguits a la Xina, hi estan garantides.
Miles de personas salen a la calle en #Hongkong para pedir más derechos y libertades. Miles de personas guardan fila en China Continental para entrar en el nuevo IKEA. Un país, dos prioridades vitales https://t.co/cnKPBAavgf
— Mavi Doñate (@mavidonate) September 2, 2019
Malgrat tot, la fórmula “un país, dos sistemes” té data de caducitat: el 2047. L’acord entre el Regne Unit i la Xina es va signar per a 50 anys, però ningú sap què passarà després: Hong Kong podria independitzar-se o quedar totalment annexionada a la Xina (i sense autonomia).
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
