Un equip d’arqueòlegs ha reproduït una escultura grega de fa més de 2.500 anys, la propietat de la qual es disputen el govern grec i el Museu Britànic de Londres
Des de fa més d’un segle, Grècia i el Regne Unit estan en disputa pels marbres del Partenó, un conjunt d’escultures de l’antiga Grècia que tenen més de 2.000 anys d’antiguitat i actualment s’exposen al Museu Britànic de Londres. Ara, la reproducció d’aquestes obres gràcies a la impressió 3D podria posar fi al conflicte.
Un equip de científics de l’Institut d’Arqueologia Digital (IDA) d’Oxford ha utilitzat la tecnologia d’impressió en 3D per reproduir en marbre una de les peces més famoses d’aquest monument: es tracta d’un cap de cavall que representa l’animal que tirava el carro de la deessa Selene i que formava part de la façana del Partenó.
L’IDA va proposar al Museu Britànic escanejar els marbres per fer-ne una reproducció, però la institució s’hi va negar. Així i tot, l’entrada al museu és gratuïta i les obres són tan antigues que estan lliures de drets d’autor i propietat intel·lectual, així que els tècnics de l’institut van poder entrar al Museu Britànic i fotografiar les escultures amb telèfons iPhone.
Aquests dispositius inclouen sensors LIDAR que permeten mesurar la distància dels objectes retratats. D’aquesta manera, no només van obtenir imatges sinó també les mides: aquestes dades es van fer servir per recrear un model 3D i imprimir-lo. La idea és que aquesta nova peça es pugui mostrar en un museu.
Les escultures del Partenó van arribar al Regne Unit a principis del segle XIX. Entre el 1801 i el 1805, Thomas Bruce, comte d’Elgin i ambaixador britànic a l’Imperi Otomà, va endur-se diferents escultures clàssiques de la ciutat grega d’Atenes, que en aquella època estava sota control otomà.
Elgin fins i tot va fer arrencar part de les escultures que decoraven els frisos del Partenó. Quan va tornar al seu país, va vendre les antiguitats al Museu Britànic per 35.000 lliures, que equivaldrien a uns 3 milions d’euros en l’actualitat.
El govern grec fa més d’un segle que reclama el retorn de les obres al seu país d’origen, però el Museu Britànic s’hi oposa argumentant raons artístiques i legals. Per una banda, defensa que les escultures són una “herència compartida del món” i que no entenen de fronteres polítiques. Per altra banda, asseguren que la tasca de conservació feta pel Museu Britànic ha permès mantenir-les fins avui.
En canvi, Grècia argumenta que les peces es van obtenir de manera il·legal i que el Partenó representa un cas evident d’espoli artístic. Durant les negociacions del Brexit, quan el Regne Unit havia de sortir de la Unió Europea, el govern grec va intentar afegir una clàusula que obligués al govern britànic a retornar les obres.
El Partenó, l’origen de les figures
El Partenó era un temple consagrat a la deessa Atenea i es considera un símbol de l’antiga Grècia. Atenea era una de les divinitats més importants de la mitologia grega, representava la intel·ligència, la saviesa i la civilització, i era la patrona d’Atenes, una de les ciutats-estat més poderoses i influents.
L’edifici es va construir al segle V a.C. i forma part de l’acròpoli d’Atenes, la part alta de la ciutat, on es trobaven els principals llocs de culte. Està construït en estil jònic, característic per les columnes altes i estilitzades i els capitells amb dues espirals.
Les escultures del Partenó van ser esculpides per Fídies, considerat el millor escultor de l’època clàssica. A més de dissenyar el temple, també va projectar una estàtua gegant d’Atenea que feia 12 metres d’alçada però que no s’ha conservat. Fídies va dissenyar altres obres, com l’estàtua de Zeus a Olímpia, una de les Set Meravelles del Món Antic.
Actualment, les figures i construccions del Partenó estan repartides en museus d’arreu del món. De fet, aquest és un dels arguments del Museu Britànic per impedir el retorn dels marbres d’Elgin. Malgrat això, el govern grec va construir un nou Museu de l’Acròpolis que es va inaugurar el 2009, amb l’objectiu de recuperar tots els marbres i escultures i exhibir-los junts en un futur proper.
El fenomen de l’art espoliat
Els marbres del Partenó es poden considerar un cas d’espoli artístic. L’art espoliat és un conjunt de peces amb valor artístic o arqueològic que, arran d’una guerra, un desastre natural o un conflicte polític es confisquen als seus propietaris.
Al llarg de la història s’han produït molts casos d’espoli. Durant el període colonial, les potències europees van saquejar la riquesa artística de les seves colònies en diferents continents. És el cas de l’Àfrica, on diversos països van explotar els recursos naturals i van endur-se nombroses obres d’art per exposar en museus europeus.
Un estudi impulsat pel Ministeri de Cultura Francès assegura que el 85% del patrimoni cultural africà és fora del continent, 900.000 peces del qual són a França. Gràcies a aquest informe, el govern francès va decidir retornar 26 obres a Benín, una antiga colònia francesa a l’Àfrica, que van ser espoliades durant el domini colonial.
El règim nazi que va governar a Alemanya a mitjan segle XX també va saquejar obres d’art a diverses ciutats d’Europa. Gran part del patrimoni espoliat provenia de col·lectius perseguits pels nazis, com la comunitat jueva. Avui dia, encara hi ha peces que no s’han trobat.
A Espanya, el cas més important d’espoli artístic va tenir lloc durant la Guerra Civil (1936-1939). Durant el conflicte, la República va confiscar obres d’art per protegir-les dels bombardeigs, però quan Franco va arribar al poder, no totes van ser retornades als seus legítims propietaris.