10 desembre 2022
spot_img
10 desembre 2022
spot_img

Incendis que engoleixen boscos

Un estudi de les Nacions Unides assenyala que els incendis forestals seran més freqüents i intensos a causa del canvi climàtic

L'avenç del canvi climàtic farà augmentar el risc d'incendis forestals devastadors arreu del món + les pròximes dècades, segons un estudi del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). D'acord amb els càlculs de l'informe, aquests desastres naturals augmentaran un 30% a finals del 2050 i més d'un 50% a finals d’aquest segle.

Els més de 50 científics autors de l'estudi citen l'escalfament global, les sequeres i els canvis d'ús de la terra dels boscos com a causes d'aquesta acceleració dels incendis forestals. A més, adverteixen que el fum afectarà directament la salut de les persones i provocarà més problemes respiratoris i cardiovasculars.

 
 
 
 
 
View this post on Instagram
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Programa ONU Medio Ambiente (@unep_es)

L'informe del PNUMA també assenyala que cap lloc del planeta estarà fora de perill: fins i tot l'Àrtic, la zona al voltant del Pol Nord, està amenaçada pels incendis per culpa de l'efecte del canvi climàtic a les zones més fredes del planeta.

Els incendis forestals i el canvi climàtic estan relacionats i d’alimenten mútuament. D'una banda, el foc és més violent per l'augment de la sequera, les altes temperatures de l'aire, la baixa humitat i els forts vents. De l'altra, els incendis forestals empitjoren el canvi climàtic perquè destrueixen ecosistemes com les selves tropicals, que són un embornal de carboni: capturen el diòxid de carboni de l’atmosfera, l’emmagatzemen i, així, redueixen els efectes de l'escalfament global.

Per fer front a aquesta amenaça, les Nacions Unides demanen als governs que adoptin estratègies de prevenció i planificació per evitar que hi hagi més incendis, en lloc de reaccionar quan ja és massa tard.

 

 

Els pitjors incendis de la història

Els incendis cada vegada són més violents i arrasen territoris cada vegada més grans a tots els continents. Els últims tres anys, la calor extrema i la sequera han alimentat les flames que han costat vides i destruït mitjans de subsistència.

Els incendis forestals del 2019 van generar grans quantitats de diòxid de carboni, un dels gasos d'efecte d'hivernacle més comuns. Aquests incendis van repercutir en el clima de tot el planeta i van agreujar la contaminació global: segons l'organització mediambiental Greenpeace, els incendis del 2019 van generar un total de CO2 equivalent a 19 vegades les emissions totals d'Espanya en un any. 

Gran part d'Austràlia va cremar des de finals del 2019 fins a principis del 2020 com mai ho havia fet. Els experts coincideixen que les altes temperatures, les condicions de sequera prolongada i els vents secs procedents de les zones desèrtiques van contribuir a propagar els incendis. 

El 2020 va ser un dels pitjors anys a Califòrnia (Estats Units): va haver-hi més de 8.600 incendis que van cremar gairebé 2 milions d'hectàrees i van provocar 33 morts, segons dades oficials. El foc va devastar més extensió de terreny que els tres anys anteriors. La temporada d'incendis a Califòrnia sol anar de setembre a novembre, però els últims anys s'ha prolongat i és cada vegada menys predictible.

El canvi climàtic també ha fet que els incendis arribin a les zones més fredes del planeta, com la regió siberiana de Iacútia, on al 2021 es van cremar prop de 3,5 milions d'hectàrees (aproximadament l'àrea d'Islàndia). Es tracta dels pitjors incendis de la història de Rússia des que hi ha registres: el govern rus va declarar l'estat d'emergència i el fum va bloquejar la llum del sol durant setmanes.

A l’Amazònia, la selva tropical més gran del món, la situació és cada any més preocupant. El govern de Jair Bolsonaro ha impulsat l'explotació de recursos a la selva, fet que implica un augment de la desforestació. Entre el 2019 i el 2020 va desaparèixer una extensió d'arbres equivalent a 1,58 milions de camps de futbol: tres camps per minut, segons dades de Greenpeace.

La desforestació de la selva amazònica es produeix sobretot per guanyar terreny de cultiu com la soja o la canya de sucre, que es fa servir per fabricar biocombustibles. El problema és que la destrucció dels arbres també disminueix la capacitat de la selva per aturar els incendis i retenir els gasos d'efecte d'hivernacle.

 

La desforestació en dades

La desforestació és la destrucció o esgotament dels boscos naturals: es pot produir per motius naturals, com la sequera i la falta de pluges, però la principal causa és l'activitat humana. La tala o la crema d'arbres es fa amb l'objectiu de guanyar beneficis econòmics, com al sector de la fusta o el paper, o bé per guanyar superfície per a l'agricultura o ramaderia. 

Des del 1990 el món ha perdut 420 milions d'hectàrees de bosc a causa de la desforestació, segons un informe publicat per les Nacions Unides. Això equival a la meitat de la superfície del Brasil, el cinquè país més gran del món.

Els últims anys, el ritme de desforestació ha disminuït, però la pèrdua de boscos continua sent greu: es perden 4,6 milions d'hectàrees cada any a tot el món, una superfície similar al Camerun o Papua Nova Guinea.

 
 
 
 
 
View this post on Instagram
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Greenpeace España (@greenpeace_esp)

En l'actualitat, més del 90% de la desforestació es produeix a les selves tropicals. La regió del món més afectada és Àfrica, que entre el 2010 i el 2020 va perdre 3,9 milions d'hectàrees de bosc; seguida d'Amèrica del Sud que, en el mateix període de temps, va perdre 2,6 milions d'hectàrees.

A més, segons un estudi publicat a la revista Nature, la degradació dels ecosistemes és tan greu que per primera vegada estan emetent més quantitat de CO₂ del que capten.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -