Índia, el país dels mil contrastos i colors

Els viatgers experimenten un xoc cultural a l'arribar a la Índia: palaus plens d'esplendor i pobresa extrema als carrers. (Getty)

Palaus de somni, tradicions mil·lenàries i una societat que intenta deixar enrere el sistema de castes

Per Laura Andrés Tallardà

Saris i turbants de totes les tonalitats, llacs, rius i temples, vaques sagrades, deeses i estrelles de Bollywood dibuixen un paisatge multicolor; l’Índia és el país dels contrastos.

És el segon país més poblat del món, amb més de 1.300 milions d’habitants, i una part important de la seva població pateix la pobresa extrema.

Des de finals del segle XVIII fins a mitjans del segle XIX, grans àrees de l’ïndia estaven sota control de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, que gestionaven els recursos i el comerç. Aquesta situació injusta va provocar una rebel·lió al 1857.

A partir d’aquell moment, les províncies britàniques de l’Índia van estar governades per la Corona Britànica. L’Índia no va obtenir l’independència de la Corona Britànica fins al 1947.

L’activista i líder pacifista Mahatma Ghandi va mobilitzar a milions de persones en vàries campanyes de desobediència civil seguint una política de no violència. “El més atroç de les coses dolentes de la gent dolenta és el silenci de la gent bona”, va afirmar Ghandi.

Una població dividida

Ghandi també va lluitar contra les castes, un sistema que divideix jeràrquicament a la societat en quatre grups: sacerdots i intel·lectuals, guerrers i reis, comerciants i camperols.

Per últim, els intocables o dalits no tenen casta. Els intocables són considerats impurs i en ocasions se’ls ridiculitza i maltracta en públic.

Amb la formació de l’estat democràtic modern, la separació de castes va quedar abolida per llei. No obstant això, avui en dia encara existeix certa discriminació.

Un mausoleu que es va construir per amor

L’Índia és un país ple de monuments i temples impressionants. El Taj Mahal, ubicat a Agra, és una de les Set Meravelles del Món Modern. Darrere d’aquest palau immens de marbre blanc s’amaga una història d’amor.

Mumtaz Mahal, l’esposa preferida del rei Shah Jahan, no va resistir el part de la seva 14ª filla i va morir. En el seu llit de mort, la reina li va demanar al seu espòs que construís la seva tomba. El mausoleu del Taj Mahal té aquell nom en honor a Mumtaz Mahal, que significa “Perla del Palau”.

Explica la llegenda que, quan va acabar la construcció al 1653, l’emperador va encegar i amputar les mans als arquitectes i artífex que van treballar en el monument, per a que cap altre monument pogués fer ombra a la majestuositat del Taj Mahal.

Taj Mahal (India) (JulieanneBirch / Getty Images)

La ciutat més antiga del món

Benarés està considerada la ciutat habitada més antiga del món i es diu que va ser fundada pel déu Shiva fa més de 4.000 anys.

Viatjar a aquesta ciutat suposa un viatge en el temps. “Benarés és més antiga que l’Història, més antiga que les tradicions, més vella inclús que les llegendes, i sembla el doble d’antiga que totes juntes” deia l’escriptor Mark Twain.

A la riba del Ganges, s’obre i es tanca el punt i final de milions de vides. Moltes persones van morir a aquesta ciutat perque, segons la religió hinduista, tots els hindus deuen ser portats al riu Ganges per ser incinerats a les seves ribes.

En alguns ghats (les escalinates que baixen al riu) es duen a terme els rituals de foc i cremacions de difunts. Més de 700 temples, ghats i cerimònies religioses són algunes de les coses que podràs veure a Benarés.

A l’altre extrem estàn les grans urbes i ciutats caòtiques com la capital, Nova Delhi, on el soroll incessant dels cotxes es converteix en la melodia de fons que reina a la majoria dels seus carrers.

Un entramat de rickshaws (una espècie de taxi amb bicicleta), cotxes, vaques, motos i inclús algun carruatge de cavalls semblen disputar una partida d’escacs. Famílies senceres, amb quatre o cinc membres, van en moto i només el pare porta casco.

Rickshaw, un mitjà de transport típic de l’índia (Getty)

Violació dels drets

Les dones i els nens són un dels grups més vulnerables a l’Índia.

No tots els nens tenen accés a l’educació i alguns viuen en situacions d’extrema pobresa. Segons l’organització Save The Children, 50.000 nens abandonats viuen als carrers de Nova Delhi.

Malgrat que la legislació castiga les violacions de forma molt estricta, la policia registra 100 casos diaris d’assalts sexuals, segons dades de l’Oficina Nacional de Registre Criminal.

A més a més, es calcula que el 80% de matrimonis són “concertats” o acordats pels pares dels novios, mentre la dona està sotmesa a la voluntat del seu pare i, posteriorment, a la del seu marit.

Manifestació contra les violacions a l’Índia. (AFP)

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here