22 desembre 2024
spot_img
22 desembre 2024

Inundacions per la borrasca ‘Daniel’

Entre els països més afectats per aquest fenomen meteorològic extrem hi ha Grècia i Líbia, on les fortes pluges han afectat milers de persones

La borrasca 'Daniel' està sent la protagonista aquests dies. La forta tempesta, que ha provocat pluges torrencials i greus inundacions a diversos països, és l'últim fenomen meteorològic extrem. Grècia i Líbia són dos dels llocs més afectats, on l’aigua ha deixat pobles inundats i milers de víctimes.

La tempesta va arribar primer a Grècia. A la ciutat de Volos, els carrers es van convertir en autèntics rius i la població va patir greus talls de llum. En altres localitats com Makrinitsa, el problema han estat els esfondraments: desenes de cases han quedat inhabitables per culpa del lliscament de la terra.

En el seu pas per Grècia, Daniel va deixar nivells de precipitacions mai vistos. A diverses zones es van registrar precipitacions que han sobrepassat els 600 litres per metre quadrat en 24 hores. Com a conseqüència del desastre, el cos de bombers va haver de rescatar més de 4.000 persones. El nombre de víctimes mortals és de 14, encara que encara hi ha tres persones que segueixen desaparegudes.

La borrasca va deixar el país hel·lè i es va aproximar a Líbia, on les pluges han deixat diverses zones devastades. Segons les xifres provisionals proporcionades per les autoritats, al voltant de 6.000 persones han mort, mentre que més de 10.000 estan desaparegudes.

La ciutat costanera de Derna s'ha emportat la pitjor part. La forta tempesta va trencar dues preses properes a la localitat, cosa que va acabar desbordant un riu i alliberant una enorme quantitat d'aigua. La ciutat ha quedat destruïda després que l’aigua arrossegués barris sencers cap al mar. A causa de la seva ubicació (envoltada de muntanyes), Derna ha quedat aïllada i incomunicada.

A gran part del país les infraestructures no estan preparades per fer front a fenòmens meteorològics extrems d'aquest tipus. La magnitud dels fets està dificultant les tasques de rescat i l'arribada d'equips d'emergència a les zones afectades.

La borrasca ‘Daniel’

Mentre que països com Grècia i Líbia han hagut de fer front a les conseqüències de la tempesta 'Daniel', altres zones del centre i el nord d'Europa han viscut dies assolellats amb temperatures per sobre de la mitjana per a aquesta època de l'any. Aquesta diferència tan gran s'explica per un fenomen que es coneix com a “bloqueig omega”.

El “bloqueig omega” és un patró en el clima que es forma quan una zona d'alta pressió a l'atmosfera actua com una mena d'obstacle per a les tempestes i els núvols. Com si hi hagués una paret al cel que atura el flux normal del clima. Quan es dibuixa en un mapa meteorològic, s'assembla a la lletra grega "Ω" (d'aquí el nom).

Aquest “bloqueig” pot tenir dos efectes principals. En algunes àrees, pot causar un clima molt sec i assolellat durant molt de temps, cosa que de vegades comporta l'aparició de sequeres. En altres àrees, pot mantenir el clima molt humit i plujós, causant fortes tempestes i inundacions.

En el cas de la borrasca Daniel, també ha influït l'augment de la temperatura del mar. El juliol del 2023, el mar Mediterrani va assolir la temperatura més alta mai registrada: 28,4 graus, segons el Servei Europeu de Canvi Climàtic Copernicus.

L'escalfament de l'aigua pot augmentar l'energia disponible a l'atmosfera i, per tant, contribuir a la intensificació de fenòmens extrems com ara tempestes, ciclons o sistemes de baixa pressió.

Desastres naturals i canvi climàtic

Desastres naturals com les inundacions de Líbia i Grècia cada cop són més freqüents i devastadors, un fet que es relaciona directament amb el canvi climàtic. El canvi climàtic augmenta la temperatura de la Terra, cosa que provoca que el planeta experimenti canvis constants en el clima.

Aquesta situació afavoreix l'aparició de fenòmens meteorològics extrems i, per això, cada cop veiem com els països del món fan front a inundacions, onades de fred i calor, huracans, sequeres o tempestes.

L'augment de la freqüència i la intensitat d'aquest tipus de desastres naturals representa una amenaça creixent per a la societat. Un dels efectes més devastadors és la pèrdua de vides humanes, especialment si no es prenen mesures adequades de preparació i resposta davant d'aquests fenòmens.

Així mateix, solen causar la destrucció d'infraestructures com habitatges, edificis i carreteres, cosa que pot portar a la interrupció dels serveis bàsics, com el subministrament d'aigua i energia o l'accés a l'educació. En alguns casos, la població es pot veure obligada a abandonar casa seva.

Els desastres naturals suposen grans pèrdues econòmiques per a les zones afectades, que han d'invertir diners per intentar tornar a la normalitat. Les sequeres perllongades, les inundacions i altres desastres també poden donar lloc a l'escassetat d'aigua i aliments, cosa que pot augmentar la inseguretat alimentària a alguns països.

Segons l'Índex de Risc Climàtic Global (IRC), entre el 2000 i el 2019 van morir 475.000 persones en total com a conseqüència directa de més de 11.000 fenòmens meteorològics extrems i les pèrdues econòmiques van pujar a uns 2,56 bilions de dòlars nord-americans.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:

Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -
-Contingut patrocinat -