13 juny 2024
spot_img
13 juny 2024

Iran confirma la mort del seu president Ebrahim Raisi

El govern de Raisi es va caracteritzar per una visió ultraconservadora i una forta oposició a l'aprovació de noves reformes al país

El president de l'Iran, Ebrahim Raisi, ha mort després d'un accident d'helicòpter que va patir el 19 de maig passat. En el mateix transport viatjaven, entre altres alts càrrecs, el ministre d'Exteriors Hossein Amirabdollahian, i el governador d'Azerbaidjan Oriental, Malik Rahmati.

El vicepresident de la República Islàmica, Mohamed Mojber, s'ha convertit en president en funcions amb la supervisió del líder suprem de l'Iran, Ali Jamenei, tal com estableix la Constitució en aquests casos. En un termini de 50 dies s'han de celebrar eleccions presidencials.

Ebrahim Raisi, de 63 anys, era conegut pel seu perfil ultraconservador. Clergue i excap judicial de l'Iran, va ser elegit president el juny de 2021, després que el Consell de Guardians vetés la participació dels principals candidats reformistes i centristes. Pràcticament sense oposició, el mandatari va obtenir gairebé 18 milions de vots (62%).

El seu lloc com a president no ha impedit que molts recordin el seu historial en matèria de drets humans i el seu rol a la repressió de l'oposició. L'organització Human Rights Watch i Amnistia Internacional el van acusar de formar part d'un“Comitè de la mort”, que als anys 80 hauria supervisat l’execució de milers de persones.

La seva figura era molt rellevant al país: el seu nom era a totes les travesses per ser e lsuccessor de l'actual líder suprem i assolir així el cim del poder a Iran. Per aquesta raó, els analistes polítics assenyalen que la seva mort és un contratemps per al règim iranià i la seva continuïtat.

Valors ultraconservadors

A finals del 2022, a l'Iran va esclatar una onada de protestes després de la mort sota custòdia policia de la jove Mahsa Amini, qui havia estat arrestada per suposadament violar l'estricte codi de vestimenta islàmicque han de seguir les dones al país.

Iran és un dels països musulmans amb una visió més estricta i conservadora de la sharia, el conjunt de lleis que regeix el comportament i estil de vida dels musulmans. L’anomenada “policia de la moral” és un cos policial que aleshores s'encarregava de fer complir aquestes lleis en públic.

Ebrahim Raisi, president d'Iran llavors, va respondre amb mà dura a les mobilitzacions protagonitzades per joves i dones. Segons la Missió Independent de l'ONU per a l'Iran, la seva resposta a les manifestacions va incloure la comissió de crims contra la humanitat.

Des que va arribar a la presidència, Raisi va defensar els valors ultraconservadors propis de la Revolució Islàmica d'Iran. Al país s'exigeixen estrictes codis de vestimenta, especialment per a les dones, que han de portar el hijab (vel) i vestir de manera modesta en públic.

També hi ha separació de gèneres en molts aspectes de la vida pública, incloent l’educació, el transport públic i alguns llocs de treball, i el govern manté un estricte control sobre els mitjans de comunicació i la producció cultural para asegurar que van en línia amb els valors islàmics.

Qui mana a Iran

El sistema polític iranià està controlat pels aiatol·làs, que són líders religiosos que decideixen sobre les lleis i costums de la població. Ali Jameni, de 85 anys, és l’aiatol·là més important i el líder suprem de l'Iran.

Segons la Constitució de l'Iran, només els marayi, és a dir, els aiatol·làs de més reconeixement i experiència, poden optar al lloc de líder suprem.

A més de ser el Cap d'Estat, el líder suprem també controla les forces de seguretat, nomena al cap de la Justícia i als assessors del govern. Té la darrera paraula sobre l’elecció del president i sobre qualsevol reforma important.

D'altra banda, la seva visió sobre la religió musulmana condiciona la vida de milions de persones. En aquest sentit, Khamenei ha mantingut la visió del seu predecessor, l'aiatol·là Jomeini, que va imposar una visió ultraconservadora de l'islam després de la Revolució de 1979.

Per sota trobem al president, el cap del govern que s'encarrega de l’administració diària del país. Té autoritat sobre el poder executiu i és responsable d'implementar la legislació i manejar la política interior i econòmica. Encara que és una figura prominent, els seus poders estan limitats per l'autoritat del líder suprem.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -