Junior Report s’adhereix a un manifest que reclama actuar contra la desinformació de manera transversal
El document, impulsat per la Plataforma per a l’Educació Mediàtica (PEM), defensa un pla d’alfabetització digital per protegir els drets democràtics que inclogui menors d’edat, joves i persones grans
El diari per entendre l’actualitat Junior Report s’adhereix al ‘Manifest per unes polítiques estratègiques d’alfabetització mediàtica i informacional’ (AMI) a Catalunya, elaborat pels membres de la Plataforma per a l’Educació Mediàtica (PEM). El document es va presentar el passat 22 d’octubre en el marc de la tercera jornada de reflexió de l’entitat, que portava per títol ‘Democràcia i desinformació’ i que va posar el focus en els efectes de la desinformació en la democràcia.
El manifest que ha fet públic la PEM alerta dels perills del creixement de la desinformació, la manipulació mediàtica i la difusió de continguts falsos que es propaguen de manera viral a través de plataformes digitals, xarxes socials o serveis de missatgeria instantània. També fa èmfasi en els riscos associats a l’aparició de tecnologies d’intel·ligència artificial que permeten generar textos, imatges, vídeos i veus d’aparença real, i que han alterat els mecanismes tradicionals d’accés a la informació.
Segons el document, aquesta situació representa una amenaça per a la democràcia, la convivència i el dret a rebre informació veraç i contrastada. També preocupa especialment la vulnerabilitat de les persones grans i d’altres col·lectius que no disposen de prou eines per verificar la informació. Per això, els signants consideren imprescindible que la Generalitat impulsi polítiques públiques integrals d’alfabetització mediàtica i informacional que permetin formar tota la ciutadania en el pensament crític, la verificació de la informació i l’ús responsable de les tecnologies digitals.
Entre les propostes que s’hi recullen, el manifest destaca que l’estratègia AMI disposi de pressupost, indicadors i avaluacions per mesurar-ne els resultats, i que es desplegui de manera transversal i coordinada entre els departaments de la Generalitat, amb programes formatius per a tota la ciutadania i una atenció especial als col·lectius vulnerables.
També demana promoure el ‘periodisme de verificació rigorós, professional i independent’, impulsar campanyes de sensibilització i reforçar la col·laboració entre administracions, món local, universitats, centres educatius, mitjans de comunicació i societat civil. A més, destaca el paper central dels docents i la necessitat de garantir-los formació i recursos per treballar l’AMI i l’ús ‘crític i responsable de la intel·ligència artificial’.
Finalment, defensa que tothom disposi d’eines per informar-se a través de fonts fiables, contrastar informació, distingir fets d’opinions, detectar la desinformació, crear continguts propis i participar responsablement en els entorns digitals, contribuint així a una ciutadania crítica i a una democràcia de més qualitat.
Desinformació i democràcia a reflexió
La periodista i investigadora del CIDOB, Carme Colomina, va ser l’encarregada d’oferir la ponència inaugural de la jornada. Durant la seva intervenció, va analitzar com internet i les plataformes digitals han transformat l’accés a la informació i com els algoritmes condicionen els continguts que rebem. També va alertar de l’impacte de la desinformació i la polarització en la qualitat dels processos electorals i del paper de la desconfiança en el debat públic. La jornada, inaugurada per Laura Pinyol, presidenta de la PEM i vicepresidenta del CAC, i Ferran Burguillos, gerent de Biblioteques de Barcelona, va incloure dues taules rodones.
La primera taula, Com fer front a la desinformació per defensar la democràcia, va comptar amb la participació d’Ana Sofia Cardenal, catedràtica de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); Jaume Suau, catedràtic de la Universitat Ramon Llull, i Anahita Nassir, politòloga. La segona, Desinformació i influència en el vot de la ciutadania, va reunir Daniel Bramon, director de l’Àrea de Projectes Estratègics i Servei Públic de 3Cat; Raimon Sastre, periodista expert en comunicació política i màrqueting polític, i Xavier Torrens, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona.
Les taules van ser moderades per Jordi Puche, de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, i Alba Tobella, de Verificat. Montserrat Rigall, periodista especialitzada en intel·ligència artificial i verificació, va ser l’encarregada de presentar les conclusions de la jornada, que es va tancar amb la presentació del manifest a càrrec de Laura Pinyol i el periodista Xavier Casinos.
