Les nenes mostren menys autoconfiança i més ansietat en matemàtiques des de la primària, cosa que provoca una diferència respecte als seus companys
La desigualtat de gènere en els estudis cientificotecnològics continua sent aclaparadora. Tot i els esforços per promoure la igualtat d'oportunitats, la bretxa entre homes i dones en àrees STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) persisteix. Però, quan comença aquesta disparitat?
Una nova anàlisi ha demostrat que la bretxa de gènere es manifesta des de les primeres etapes de l'educació. Es tracta de l’estudi Dones a STEM: Des de l'educació bàsica fins a la carrera laboral, elaborat per EsadeEcPol.
En concret, l'informe revela que es poden observar diferències significatives en els resultats de matemàtiques entre nens i nenes des de 4t de primària. Segons els investigadors, les nenes, des que tenen només 10 anys, mostren una menor autoconfiança i més ansietat respecte a aquesta assignatura.
Elles tenen la percepció que no són hàbils amb la matèria, tendeixen a gaudir-ne menys i, per tant, solen abandonar l'assignatura o perdre l'interès amb més probabilitat. Això continua a l'Educació Secundària: als 15 anys, és més probable que diguin que se senten nervioses o desesperançades en resoldre problemes matemàtics.
👩🔬🧑🔬La brecha de género en los ámbitos #STEM es una realidad
— RTVEcastillalamancha (@RTVEclm) March 5, 2024
Ya en 4º de EP. las niñas presentan una probabilidad un 15% menor que los niños de considerar las matemáticas como su asignatura preferida. Es una de las conclusiones de un estudio de @EsadeEcPol
🎙️@Victoria_Glez7 pic.twitter.com/kZg9FHRwwl
Tota aquesta bretxa també queda reflectida a l'hora d'escollir assignatures a Batxillerat oa les proves per entrar a la Universitat. Les noies opten menys per branques cientificotècniques, tot i obtenir resultats similars o fins i tot superiors en aquestes matèries.
La bretxa persisteix
Lluny de difuminar-se, la bretxa de gènere que comença a les escoles també continua a la Universitat.
Les noies matriculades a graus universitaris STEM no arriben al 50% de l'aula en gairebé cap cas. El grup de dones és el 36% en matemàtiques, del 27% en física, del 23% en telecomunicacions i del 13% en informàtica segons dades de l'informe elaborat per EsadeEcPol.
El desequilibri es trasllada també a la feina un cop acaben els estudis. Tot i que la presència de dones en ocupacions STEM ha augmentat, aquesta continua sent molt baixa en comparació de la dels seus companys. Només al voltant del 5,5% de les dones ocupades a Espanya es dediquen a aquest camp, en contrast amb el 13% dels homes.
A més, la bretxa de gènere no es limita a l'accés a aquests llocs, sinó que també és present una vegada aconsegueixen la feina. El cas més clar és la bretxa salarial: malgrat ocupar posicions similars o fins i tot idèntiques a les dels seus col·legues masculins, les dones tendeixen a cobrar menys diners que els homes per la feina.
Aquesta desigualtat en el salari reflecteix una injustícia econòmica i perpetua un cicle de desigualtat que afecta el benestar de les dones al llarg de les carreres professionals.
Acabar amb la manca de reconeixement
En les darreres dècades s'han fet grans avenços en matèria d'igualtat i les dones han superat alguns obstacles difícils al món de la ciència, però els seus èxits segueixen sense reconèixer-se de la mateixa manera.
La manca de suport per part de les institucions empitjora la situació. Les dones reben només 1 de cada 4 premis científics lliurats a Espanya, segons una investigació de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR).
Només dues dones han rebut la Medalla #Fields, el Premi #Nobel de Matemàtiques. 😱 La desigualtat de #gènere a la ciència 👩🔬 afecta el futur de les nenes, que creixen sense #referents i amb la idea que les carreres científiques no són per elles. ⚠️https://t.co/xlZvvW7lT1
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) July 8, 2022
Tot i això, malgrat els desafiaments i obstacles que enfronten, les dones han tingut un paper fonamental en l'avenç de la ciència i la tecnologia al llarg de la història. Des de figures com Marie Curie, pionera al camp de la radioactivitat, fins a Rosalind Franklin, el treball del qual va ser fonamental per a la comprensió de l'estructura de l'ADN.
Avui dia, dones científiques de tot el món estan duent a terme investigacions innovadores i revolucionàries en milers de disciplines i és fonamental reconèixer i donar suport a la seva feina. No només per la igualtat de gènere, sinó també perquè les contribucions són vitals perquè el nostre coneixement sobre el món sigui més ric.
