Hi ha més de 200 vacunes contra la Covid-19 en desenvolupament a tot el món i onze d’elles es troben en fase III
Els descobriments científics moltes vegades s’assoleixen gràcies a la cooperació i al treball en equip per aconseguir els millors resultats possibles. Però, en alguns casos, s’anteposa la competició i la recerca es converteix en una carrera en solitari per arribar els primers a un resultat, sobretot pel prestigi i els beneficis econòmics que això pot comportar.
En el cas de la pandèmia provocada pel coronavirus, que ha tingut un impacte enorme a tot el món, hi ha molta expectació perquè la vacuna podria suposar una millora substancial en les vides de milions de persones, en l’economia dels països, i també reportar grans beneficis per les empreses farmacèutiques que aconsegueixin desenvolupar-la.
Més de 200 vacunes contra el coronavirus en desenvolupament
Encara que les farmacèutiques Pfizer, BioNTech i Moderna hagin estat les primeres a treure una vacuna que és eficaç en la fase III, hi ha moltes més companyies que han unit les seves forces i treballat conjuntament per aconseguir-ho.
Ara mateix, hi ha més de 200 vacunes contra el coronavirus en desenvolupament a tot el món. Segons les dades més recents del 12 de novembre de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 48 vacunes es troben en etapa clínica (sent provades en humans) i 164 en etapa preclínica (sent provades en laboratoris). Onze d’aquestes vacunes es troben en fase III, l’última abans de la seva comercialització.
En la carrera de vacunas la de Pfizer es la única que tiene el problema de almacenamiento a altas temperaturas. De las que terminan fase 3 en 2020 solo Pfizer y Moderna (ni idea Astrazeneca). Las dos primeras son una tecnologia nueva, prometedora pero bien experimental. pic.twitter.com/mXUSaDBH8n
— Felipe Campos (@FelipeCamposPC) November 14, 2020
Normalment, les vacunes passen per un procés d’assaig clínic de tres fases abans d’enviar-se a les agències reguladores per a la seva aprovació, la qual cosa pot ser un procés molt llarg. Sovint, tot el procés fins que es treu una vacuna al mercat pot durar entre 10 i 15 anys, segons el Fòrum Econòmic Mundial. No obstant això, a causa de la urgència de la situació s’ha buscat accelerar el procés.
Cooperació internacional o competència entre països?
La complexitat del procés i la necessitat de desenvolupar una vacuna el més aviat possible ha portat a molts governs i organismes a cooperar per donar-se suport mútuament i per garantir que el màxim nombre de persones tingui accés a la vacuna.
El COVAX és una iniciativa de col·laboració mundial que compta amb 172 països per accelerar el desenvolupament i la producció de vacunes contra la Covid-19 i per garantir un accés just i equitatiu per part de tots els països del món.
Però també existeix una certa competència i rivalitat en alguns casos. Un grup d’experts en drets humans de Nacions Unides ha advertit recentment que alguns països intenten acaparar futures vacunes contra la Covid-19 per tal de garantir-ne la distribució pel seu territori.
Pfizer i BioNTech ja han arribat a acords per a subministrar més de mil milions de dosis de la seva vacuna, amb un subministrament inicial de 100 milions de dosis als Estats Units, 30 milions a Regne Unit, 120 milions al Japó, 20 milions al Canadà, 1,5 milions a Nova Zelanda i 200 milions a la Unió Europea, i posteriorment de 500 milions de dosis als Estats Units i altres 100 milions a la UE.
Atès que l’empresa preveu poder fabricar 50 milions de dosis el 2020 i 1.300 milions el 2021, el nombre de possibles dosis que queden disponibles per a altres països és molt reduït. El director de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha demanat en diverses ocasions cooperació per fer front a la pandèmia i ha alertat sobre el “nacionalisme de les vacunes”, que dificultaria la distribució i posaria en risc la salut de milions de persones.
El director general de la #OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, alerta sobre el surgimiento de un "nacionalismo de vacunas" en la carrera de hallar un antídoto contra la #Covid-19. Reitera la necesidad de la cooperación internacional y la solidaridad para la erradicación del virus. pic.twitter.com/ZiGDDzxGYb
— Radio 580 Nicaragua (@radio580nic) August 14, 2020
Ciberatacs per intentar robar la vacuna
Al juliol, Rússia va ser acusada pel Regne Unit, els Estats Units i el Canadà d’intentar robar informació sobre els avanços en la creació d’una vacuna contra la Covid-19.
La Intel·ligència britànica va situar atacs en els ordinadors de la Universitat d’Oxford (que en aquell moment era una de les vacunes avançades), a través del grup de hackers “Cozy Bear”, suposadament recolzats pel Kremlin, el govern rus. Rússia va negar la seva participació en l’intent de robatori.
Recentment, Microsoft va apuntar que havia detectat intents d’irrompre en els sistemes informàtics de set companyies farmacèutiques que desenvolupen la vacuna contra el coronavirus per part de hackers que suposadament estarien associats a Corea del Nord i Rússia.
La companyia va dir que un altre grup rus conegut com a “Fancy Bear” i grups nord-coreans anomenats “Zinc” i “Cerium” estarien implicats en aquests recents ciberatacs.
Fonts: Organització Mundial de la Salut (OMS), BBC, National Geographic, Eldiario.es, La Vanguardia, World Economic Fòrum, Amnistia Internacional
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.
1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre el CORONAVIRUS.
2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: ESPECIAL CORONAVIRUS.
3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES.
