Col·laboració d’Anna Bardolet, coordinadora de la Coordinadora de Comercio Justo y Finanzas Éticas de Catalunya
¿Alguna vegada t’has plantejat com ha arribat fins a tu aquesta xocolatina que tant t’agrada? L’ingredient principal de la xocolata sol ser el cacau, que ve d’una fruita que no es pot produir a Catalunya, ja que necessita unes condicions climàtiques tropicals molt concretes que no es donen a Europa. Per produir la xocolatina ha calgut primer la matèria primera: cuidar els arbres del cacau, collir les beines, fermentar les llavors que després s’assequen i torren.
En segon lloc, els intermediaris compren aquest cacau torrat i el venen a les empreses xocolateres, que són les que les processen i produeixen les diferents xocolates i xocolatines (afegint-hi altres productes com sucre, llet o nous). Finalment, aquestes s’empaqueten i es posen a la venda a supermercats o botigues de barri.
Quan creus que rep cada persona que ha participat a la seva producció? Tot i que, sense el producte original, sense el cacau, no es podria produir la xocolata, els agricultors no solen rebre més del 6% del preu de cada xocolata final. El 24% els distribueixen els intermediaris, les empreses que processen el cacau en xocolata industrial, i l’altre 70% se’l divideixen les empreses multinacionals que produeixen la xocolatina final i les botigues i supermercats encarregades de la distribució, màrqueting i vendes.
A Costa d’Ivori (el productor de cacau mundial més gran), els cultivadors reben menys de 0,78 dòlars al dia -xifra molt per sota del llindar de la pobresa que les Nacions Unides ha establert en 1,9 dòlars al dia. Per poder continuar produint-se amb un cost tan baix per a les empreses, la producció del cacau depèn de l’explotació laboral, salaris de misèria i de la mà d’obra infantil, amb més de 1,5 milions de menors treballant al cacau, dels quals 200.000 treballen directament en condicions d’esclavatge segons UNICEF. A tot això, cal afegir-hi l’impacte mediambiental en forma de desforestació o pol·lució de les aigües per l’ús de pesticides derivat dels cultius poc sostenibles.
Malauradament, la xocolata no és una excepció, la gran majoria de productes que consumim només poden ser tan barats perquè estan basats en l’explotació laboral, en vulneracions sistemàtiques de drets humans i la destrucció del medi ambient. Però hi ha alternatives: hi ha maneres de produir i de consumir que posen les persones i el planeta al centre, entre les quals destaca el Comerç Just.
El Comerç Just és un sistema comercial alternatiu que pretén garantir un ingrés digne per als productors mitjançant l’establiment de preus justos i l’eliminació de les grans empreses transnacionals com a intermediàries. La seva finalitat és el desenvolupament dels pobles i la lluita contra la pobresa i les desigualtats mitjançant pràctiques comercials basades en la solidaritat, la confiança i el respecte mutu.
Es basa en 10 principis econòmics, socials i ambientals, que garanteixen condicions laborals dignes, preus justos, relacions comercials estables i transparents, ia llarg termini, preveu l’explotació infantil, i genera pràctiques de producció respectuosa amb el medi ambient. Productes com el cafè, el cacau, o sucre són aquells productes del sud global que poden comptar amb algun dels segells de comerç just (Fairtrade, WFTO, SPP, Naturland Fair i Fair for life) que ens garanteixen que aquests han estat produïts a condicions dignes i respectant el medi ambient.
Més enllà de la lluita global per un món més just, com a individus, les nostres decisions de compra afecten el món que ens envolta. Tenint un consum responsable o crític podem donar suport a aquestes alternatives econòmiques justes, i deixar de donar suport a aquelles que vulneren drets humans. En un primer lloc és important qüestionar-se si realment necessitem el que volem comprar, o si podem reutilitzar o agafar-lo prestat.
En segon lloc, és important qüestionar-se les coses, preguntar-nos d’on vénen, com s’han produït i aixòi impactes socials i ambientals tenen, i investigar si hi ha productes produïts de forma ètica i sostenible. I, en tercer i últim, cada cop que anem a comprar una xocolatina podem buscar un dels segells de Comerç Just i contribuir així que milers de famílies productores obtinguin el que és digne per la feina.
Documentació:
- Document explicatiu de què és el comerç just, i principals debats
- Document sobre Comerç Just i Sobirania Alimentaria
- Web de LaCoordi
- Web d’impactes positius i negatius del tèxtil
Aquest article forma part d’un curs sobre Economia social. Consulta’l aquí. Més informació a la web d’ESCA
