L’arribada de persones desplaçades per conflictes ha provocat un gran debat i l’aparició de moviments xenòfobs al país
Per Jordi Pozo i Anna Ventura
Un dels factors que ha marcat les eleccions a Croàcia ha estat la política migratòria, que determina el paper del govern a l’hora d’acollir persones desplaçades o tancar-los el pas.
Croàcia està situada en un lloc estratègic de la ruta de migrants a Europa: és una de les entrades al continent i el fet d’estar a la vora del mar Adriàtic, a l’altre costat d’Itàlia, propicia que molts refugiats i migrants vulguin arribar fins a aquest país.
No obstant, l’arribada massiva de migrants els últims anys (sobretot fugint de la Guerra de Síria) ha provocat el rebuig del govern croat i d’una part de la població i ha promogut l’aparició de moviments xenòfobs i d’ultradreta.
El febrer del 2016, Croàcia i altres països de la regió com Eslovènia, Sèrbia i Macedònia van decidir tancar les seves fronteres per impedir l’entrada de migrants. Des de llavors, les persones que intenten travessar la frontera topen amb els abusos i maltractament de les autoritats que els volen fer fora.
Com a conseqüència, milers de migrants i sol·licitants d’asil es troben atrapats a Bòsnia i Hercegovina, a l’espera de trobar una ruta alternativa per Bulgària o Romania.
Cientos de migrantes y solicitantes de asilo viven en condiciones inhumanas en #Vujcak, un campo sin apenas servicios básicos y ubicado en una zona plagada de minas terrestres.
Sucede en Bosnia, cerca de la frontera con Croacia (país de la #UE).https://t.co/AQH07FbmTx pic.twitter.com/XcfU4WBDxU
— Médicos Sin Fronteras (@MSF_Espana) November 15, 2019
Un país amb poca immigració
Segons dades d’Eurostat, l’agència d’estadística de la Unió Europea, Croàcia és un dels països amb menys població immigrant (3,8 per cada 1.000 habitants). És una de les conseqüències de les dures polítiques migratòries impulsades pel govern conservador de la Unió Demòcrata de Croàcia (HDZ), el partit governant.
Des que va començar la crisi dels refugiats el 2015, el govern croat ha endurit aquestes polítiques i ha aplicat mesures per impedir l’arribada de migrants. Aquest any, les autoritats van tancar set dels seus vuit punts fronterers amb Bòsnia.
Els migrants que aconsegueixen travessar la frontera i són capturats per la policia són expulsats del país, una cosa prohibida per la legislació internacional.
Davant l’augment de violència en les expulsions, les Nacions Unides i organitzacions com Amnistia Internacional han exigit a les autoritats europees que intervinguin per impedir la violació de drets humans.
🚨 Croacia: La UE es cómplice en la violencia y abusos de la policía contra personas refugiadas y migrantes
"No tenemos comida suficiente para toda la familia, ni siquiera para los niños. Están siempre con hambre", dijo una solicitante de asilo afganahttps://t.co/rAJd05M18h
— amnistia . org 🕯 (@amnistia) March 15, 2019
Aconseguir el permís de treball i residència a Croàcia no és gens fàcil. La persona interessada ha de complir certs requisits, com tenir un contracte de treball d’un any de durada, aconseguir el salari mínim, presentar documents que demostrin les aptituds necessàries, el visat o permís de residència i un justificant d’assegurança per si es posa malalta.
Minories ètniques a Croàcia
Malgrat el rebuig del govern a la immigració, la veritat és que la multiculturalitat forma part de la història de Croàcia.
Després de la dissolució de l’antiga Iugoslàvia i de la Guerra dels Balcans (1991-1995), les fronteres entre els estats van canviar. Com a conseqüència, persones de diferents orígens conformen la població d’aquests països.
A Croàcia, 9 de cada 10 ciutadans són croats, però hi ha altres minories ètniques i nacionals representades: serbis, bosnians, italians, albanesos, romanís, hongaresos, eslovens, txecs, macedonis i montenegrins, tots ells procedents d’àrees pròximes.
D’altra banda, la població croata va quedar dividida en dos països després de la guerra: Croàcia i Bòsnia i Hercegovina. Els croats que viuen a Bòsnia també tenen la nacionalitat croata i el passaport europeu perquè, encara que Bòsnia i Hercegovina no és país membre de la Unió Europea, Croàcia sí que ho és.
#DatoCurioso ¿Sabías que Croacia es un país de reciente creación? Existe desde 1991, cuando declaró su independencia de Yugoslavia. Es miembro de la Unión Europea desde el 2013, pero no está en la zona euro y conserva su moneda, la “kuna”. pic.twitter.com/TmqsApAJW9
— Alejandro Fernández C (@alexfedezcam) September 13, 2018
El perill per a aquestes minories és la pujada de l’extrema dreta, un fenomen que afecta molts altres estats d’Europa. La guerra va acabar fa 25 anys, però les tensions i els ressentiments continuen presents entre comunitats.
Un exemple d’això és Vukovar, ciutat croata on va tenir lloc un dels pitjors enfrontaments de la guerra: l’exèrcit serbi va envair la ciutat el 1991 i en va massacrar la població.
Avui dia, la majoria de la població de Vukovar és d’origen serbi. El govern de Croàcia va impulsar una llei per reconèixer el serbi com a idioma cooficial i promoure la reconciliació, però una plataforma croata d’ultradreta s’hi va oposar.
Alhora, el govern croat ha rebut crítiques per intentar imposar la llengua i cultura croates a les minories del país. El conflicte continua latent a la regió.
El tema de la setmana té la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (FCRI)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
