El document el va aprovar el 10 de desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides
Per Roberto Ramallo
El 10 de desembre se celebra el Dia Universal dels Drets Humans. Aquesta jornada commemora l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) per l’Assemblea de les Nacions Unides.
El document recull els 30 articles que proclamen els drets de tots els éssers humans pel sol fet de ser-ho, independentment de la seva procedència, raça, gènere, ideologia o classe social.
Aquesta setmana es compleixen 71 anys de l’aprovació d’aquest document històric. Dels 58 estats que llavors formaven part de l’ONU —actualment n’hi ha 193—, 48 hi van votar a favor i 8 es van abstenir.
La DUDH és el document més important del món en relació amb els drets humans, però no és vinculant. Això significa que els estats no estan obligats a complir-la, encara que poden prendre-la com un codi de bones pràctiques. No obstant, ha servit per inspirar els estats a redactar lleis i tractats específics.
És tan important que s’ha traduït a 370 idiomes. El 2009, el llibre Guinness dels rècords el va declarar el document més traduït del món.
Herència de la Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial (1939-1945) encara és considerada el pitjor conflicte de la història de la humanitat. A més dels milions de persones que van morir en la batalla, l’Holocaust va promoure l’assassinat de jueus i altres minories a camps de concentració.
Al final de la guerra, els països van veure que calia asseure’s a negociar per evitar un conflicte similar en el futur.
Així va ser com el 24 d’octubre de 1945 es va fundar l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Es va crear amb la finalitat de mantenir la pau i la seguretat a tot el planeta, a més a més de protegir els drets de les persones. Actualment és l’organització internacional més gran del món.
Després de la fundació de l’ONU es va començar a treballar en la Declaració dels Drets Humans. Es va formar una comissió presidida per la política estatunidenca Eleanor Roosevelt i va comptar amb 18 membres de països diferents, que van trigar 2 anys a redactar el document.
Drets humans abans de la Declaració
Al llarg de la història, persones d’arreu del món han lluitat per defensar els seus drets davant de governants que abusaven del poder.
Ja al segle XIII, els nobles anglesos es van enfrontar al rei Joan I d’Anglaterra per defensar els seus drets. Per tal de satisfer les seves peticions i conservar el poder, el monarca va cedir i va escriure la Carta Magna l’any 1215.
Aquest document enumerava quins drets tenia el poble i assenyalava que la voluntat del rei havia d’estar subjecta a la llei. Per exemple, li impedia arrestar ningú sense justificació. La Carta Magna es considera l’avantpassada de les constitucions actuals, indispensable per a la democràcia.
Més de 500 anys després, una altra revolta social va promoure la creació d’una carta de drets civils. Després de la Revolució Francesa de 1789, el nou govern republicà va redactar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.
En Francia, tal día como hoy de 1789 la Asamblea Nacional adopta la Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano, inspirada en la estadounidense de 1776. Se reconoce el derecho a la propiedad, a resistirse a la opresión, seguridad, igualdad, libertad… pic.twitter.com/7BUw6MoSk8
— Heródoto (@HistoriaeBlog) August 26, 2018
I el 1926, després de la Primera Guerra Mundial, els països membres de la Societat de Nacions (institució precursora de les Nacions Unides) van signar la Convenció sobre l’Esclavitud, un tractat internacional que prohibia l’esclavitud a tot el món.
No obstant això, la DUDH va suposar una fita en la història de la humanitat perquè, per primer cop, el món acordava en un mateix document els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de tota la població mundial.
El tema de la setmana té la col·laboració de la Universidad Católica de Murcia (UCAM)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
