El president equatoguineà governarà un sisè mandat i es convertirà en el president que més temps fa que ocupa el poder
El president de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang, ha guanyat les eleccions que es van celebrar el 20 de novembre i tornarà a governar el país per sisè mandat consecutiu. Així, als 80 anys, Obiang es convertirà en el president que més temps fa que ocupa el poder: ja fa 43 anys que governa aquest país africà, des del 1979.
Obiang ha guanyat les eleccions amb un 94,9% dels vots “emesos vàlidament”, segons els resultats anunciats per la Junta Electoral. Guinea Equatorial té una població de poc més de 1,5 milions d'habitants, dels quals 427.661 tenen dret a vot, segons l'últim cens electoral oficial. El líder equatoguineà va rebre un total de 411.081 vots.
L'actual president representa una coalició de 14 partits, liderats pel Partit Democràtic de Guinea Equatorial (PDGE). Ara, iniciarà un nou mandat de set anys, segons estableix la constitució del país.
A més del president, les eleccions també servien per escollir els 100 diputats del Congrés i 55 dels 70 membres del Senat. Tots els escons han estat per a la coalició d’Obiang. Cap dels dos partits de l'oposició, Convergència per a la Democràcia Social (CPDS) i el Partit de la Coalició Social Demòcrata (PCSD) han aconseguit representació.
Tant el CPDS com el PCSD han denunciat la situació dictatorial a Guinea Equatorial, on el règim de Obiang impedeix qualsevol tipus d'oposició política. En canvi, la missió d'observadors de la Unió Africana va assegurar en un informe que les eleccions havien estat totalment legítimes i no s'hi havia observat cap irregularitat.
El govern d’Obiang ha estat molt criticat per les organitzacions humanitàries i alguns governs internacionals, que en denuncien la falta de democràcia. De fet, Obiang ha guanyat totes les eleccions a les quals s'ha presentat amb més del 90% dels vots, fet que aixeca sospites sobre irregularitats i frau electoral.
La dictadura del petroli
Guinea Equatorial va ser durant segles una colònia sota domini portuguès i, entre el 1778 i el 1968, una de les colònies espanyoles a l’Àfrica. Des que es va independitzar d'Espanya, el país només ha tingut dos presidents: Francisco Macías, que va governar en dictadura durant deu anys, i el seu nebot Teodoro Obiang, que va enderrocar el seu tiet en un cop d'estat l’any 1979.
Tot i que és un país petit, Guinea Equatorial té importants reserves de petroli que representen la principal font de riquesa del país. Aquests ingressos han permès construir grans infraestructures i modernitzar una part del país.
Malgrat això, el petroli també ha estat l'origen de la corrupció i de la gran desigualtat social. Les elits polítiques, amb la família Obiang al capdavant, han acumulat grans fortunes amb l'explotació de petroli i porten una vida plena de luxes, mentre que la majoria de la població sobreviu de l'agricultura i no té accés a aigua potable o sistemes de sanejament.
La corrupció també condiciona l'arribada d'ajuda internacional, que serveix per cobrir les necessitats bàsiques de la població més pobra. Institucions com les Nacions Unides o el Fons Monetari Internacional exigeixen als governs que siguin transparents en els seus comptes per poder concedir-los fons per al desenvolupament. En aquest sentit, Obiang i els alts càrrecs del govern haurien de fer públics els seus béns i ingressos, però això posaria al descobert les seves activitats fraudulentes.
Guinea Equatorial ocupa el lloc 145 de 191 de l'Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides. La falta d'inversió pública repercuteix en el sistema de salut i en la propagació de malalties com la malària o la sida, ja que no existeixen programes de prevenció per a la població.
Drets humans a Guinea Equatorial
És difícil obtenir informació real sobre la situació a Guinea Equatorial, ja que el règim de Obiang controla tots els mitjans de comunicació i restringeix l'accés a internet a la majoria de la població.
Organitzacions com Amnistia Internacional o Human Rights Watch denuncien la falta de llibertat d'expressió i la persecució d'activistes que defensen dels drets humans. Alguns han estat detinguts per publicar a les xarxes socials fotos que mostren la pobresa al país o que denuncien la dictadura d’Obiang.
La pobresa i la falta d'oportunitats empeny molts joves a unir-se a bandes de delinqüents. Per combatre aquesta violència, el govern ha posat en marxa una llei molt controvertida que permet fer detencions indiscriminades contra joves al carrer, sense investigar si realment pertanyen a aquestes bandes. Alguns d'aquests joves són víctimes de tortures a la presó o de desaparicions forçades.
El documental L'escriptor d'un país sense llibreries (2019) narra la vida de l'escriptor equatoguineà Juan Tomás Ávila Laurel, que viu refugiat a Espanya des del 2011. La pel·lícula explica com el passat colonial i la dictadura franquista van influir en la dictadura de Teodoro Obiang, i com la falta de drets i llibertats afecta el futur de la població.