La historiadora de l’art Eugenia Tenenbaum escriu sobre vuit dones que van viure a l’ombra de l’artista cubista
El 2023 es commemora el 50 aniversari de la mort de Pablo Picasso (1881-1973), un dels artistes més cèlebres i influents de l’art modern del segle XX. Fill d’un professor de dibuix, Picasso va començar a pintar des de molt petit, plantant la llavor de la que seria una carrera professional plena d’èxits.
Encara que Picasso va treballar diferents estils pictòrics, se’l coneix per ser un dels impulsors del cubisme, un moviment artístic que juga amb els colors, les proporcions i, sobretot, amb les formes geomètriques. Al principi, aquest estil avantguardista no va rebre bones crítiques, però va acabar marcant un abans i un després en la història de l’art.
L’herència artística de Picasso és innegable, però la seva vida personal està envoltada de llums i ombres. En els últims anys han sorgit nombroses veus crítiques que denuncien la relació de Picasso amb les dones (tant adultes com menors d’edat) i amb com les pintava en els seus quadres.
Una de les persones que ha decidit posar les cartes sobre la taula és la historiadora de l’art Eugenia Tenenbaum, autora de Las mujeres detrás de Picasso (2023). En aquest llibre, Tenenbaum posa el focus en vuit protagonistes femenines que van formar part de la vida i l’obra del pintor i explica les situacions d’abús i violència que van viure al seu costat.
Jacqueline Roque
Jacqueline Roque (1927-1986) va ser musa i segona esposa de Picasso. Es van conèixer el 1953, quan ella tenia 27 anys i ell 72. El seu matrimoni va durar des de 1961 fins a la mort de l’artista, un llarg període en el qual ell va pintar més de 400 retrats de Jacqueline.
Com altres dones que van passar per la vida de Picasso, Jacqueline va quedar relegada a les tasques invisibles que propulsaven la carrera artística del seu marit: era la seva secretària, infermera, xofera, assistent i model.
Fernande Olivier
La segona dona que apareix en el llibre és Fernande Olivier (1881-1966), coneguda per ser la primera musa de Picasso i per haver relatat la seva relació en dos llibres. Olivier treballava com a model quan va conèixer a l’artista el 1904.
Picasso li va dedicar diverses obres, bona part en el Període Rosa, però Olivier també surt representada a Les senyoretes del carrer d’Avinyó (1907), un quadre d’estil cubista que mostra a cinc dones nues. El 1911 van tallar la seva relació perquè Picasso va marxar a la ciutat francesa de Céret, on va conèixer a una altra de les seves parelles sentimentals, Eva Gouel.
Eva Gouel
Coreògrafa de professió, Eva Gouel (1885-1915) va ser musa de Picasso durant la seva època cubista, des que es van conèixer el 1911 fins a la mort de la jove per tuberculosi. Gouel encaixava en el perfil de dona delicada i submisa i mai va arribar a enfrontar-se a l’artista, malgrat que ell la va enganyar amb diverses dones mentre estaven junts. La mort de Gouel va ser un gran cop per a Picasso.
Olga Khokhlova
La quarta dona de la qual parla Tenenbaum és Olga Khokhlova (1891-1955), ballarina de ballet russa i primera esposa de Picasso. Es van casar el 1918, però tenien una relació molt tòxica: ella era molt gelosa i Picasso estava acostumat a tenir diverses amants.
El naixement del seu fill Paulo, el 1921, va marcar un intent d’acostament i Picasso va dedicar diverses pintures al petit. No obstant això, la relació amb Olga no va millorar i es va trencar definitivament el 1927, a causa del maltractament i les infidelitats de l’artista, encara que mai van arribar a divorciar-se.
Françoise Gilot
El cinquè capítol va dedicat a Françoise Gilot (1921 – ), pintora, crítica d’art i escriptora francesa. Gilot i Picasso es van conèixer el 1943, quan ella tenia 21 anys i ell 61. La relació va durar gairebé una dècada fins que ella es va atrevir a deixar-ho, un fet que va perjudicar la seva carrera professional.
Encara que mai van arribar a casar-se, Gilot i Picasso van tenir dos fills: Claude i Paloma. Onze anys després de separar-se, la pintora va escriure el llibre Vida amb Picasso (1964), al costat del crític d’art Carlton Lake. L’artista malagueny va tractar d’aturar la seva publicació en múltiples ocasions, però el llibre va ser tot un èxit: va vendre més d’un milió d’exemplars en diverses llengües.
Marie-Thérèse Walter
La francesa Marie-Thérèse Walter (1909-1977) va ser amant i musa de Picasso. El pintor va començar una aventura amb ella quan la jove només tenia 17 anys i ell estava casat amb Olga Khokhlova. Moltes de les obres en les quals es representa a la jove tenen connotacions sexuals.
Walter i Picasso van tenir una filla el 1935: Maya Widmaier-Picasso. No obstant això, la seva relació va acabar poc després del naixement de la petita.
Dora Maar
Henriette Theodora Markovitch, més coneguda com a Dora Maar (1907-1997), va ser una pintora, fotògrafa i escultora francesa. Maar i Picasso es van conèixer el 1935, quan el malagueny encara estava casat amb Khokhlova i tenia a Walter com a amant. Malgrat això, van començar una relació que va durar fins al 1944.
Picasso va abandonar a Dora Maar quan va conèixer a François Gilot a principis de la dècada de 1940. Dora Maar va ser una artista intel·ligent i talentosa i, tanmateix, va viure a l’ombra de Picasso durant molts anys. El pintor la va arrossegar fins a la bogeria, la va maltractar i la va abandonar.
Geneviève Laporte
L’última dona del llibre és Geneviève Laporte (1926-2012), filantropa, documentalista, model i autora de més d’una desena de llibres. Laporte va ser amant de Picasso des de 1951 fins a 1953, any en què va conèixer a Jacqueline Roque.
Laporte va ser una de les poques dones que va escapar dels maltractaments de Picasso. Anys després de la mort de l’artista, la francesa va escriure en el seu llibre Un amour secret de Picasso (1989): “Van ser gairebé dos anys meravellosos, però que vaig haver de tallar per salvar-me. Perquè Picasso t’absorbeix i acaba menjant-te no només el cos sinó també l’ànima”.
