L'activitat humana i el canvi climàtic han destruït l'hàbitat natural de milions d'aus que podrien desaparèixer
La meitat de la població d'ocells al món (un 49%) està disminuint any rere any, mentre que 1 de cada 8 espècies d'ocells està en perill d'extinció. Són les conclusions de l'informe Estat de Conservació de les Aus del Món, que l'organització BirdLife International elabora cada cinc anys per analitzar la situació dels ocells del planeta.
Les dades recopilades per BirdLife no són optimistes. La majoria d'espècies es troben en declivi: es calcula que 2.900 milions d'ocells han desaparegut a Amèrica del Nord des del 1970, i prop de 600 milions als territoris de la Unió Europea.
Aquest declivi està causat, en gran part, per l'activitat humana. La tala descontrolada de boscos per expandir els camps de cultiu i l'agricultura, les espècies exòtiques invasores o la sobreexplotació de recursos naturals han destruït l'hàbitat de moltes aus. Aquestes activitats afecten fins i tot les zones protegides, llocs clau per a la conservació d'espècies d'ocells i altres éssers vius.
D'altra banda, el canvi climàtic (alimentat per les activitats de l'ésser humà) també ha afectat la supervivència d'aquests animals: la pujada global de temperatures ha influït en les rutes migratòries i ha assecat espais naturals, i fins i tot ha incidit en l'aparició d'incendis més violents i destructius.
Els ocells són un important indicador de la salut del planeta, ja que estan distribuïts per tot el món, són relativament fàcils d'estudiar i responen als canvis mediambientals. Per això els científics els fan servir com a referència per mesurar l'evolució dels ecosistemes.
D'altra banda, les aus són animals molt populars i hi ha un veritable exèrcit d'observadors repartits per tot el planeta: ornitòlegs professionals i aficionats recullen dades i els comparteixen amb la resta de la comunitat científica. Això permet tenir informació constantment actualitzada.
Una de les claus per combatre la desaparició dels ocells és garantir la supervivència de les àrees protegides i deixar-la en mans de les poblacions indígenes i comunitats locals, que mantenen un vincle històric amb la terra i coneixen millor que ningú les plantes i animals que hi viuen.
La importància dels ocells per als ecosistemes
L'informe també destaca la importància dels ocells dins els ecosistemes naturals, on compleixen funcions fonamentals com a pol·linitzadors, depredadors o bé dispersant organismes.
Els ocells marins, per exemple, afavoreixen el funcionament dels esculls de coral fent circular els nutrients entre la terra i el mar. A les illes on hi ha aus marines, els esculls són més resistents i la població de peixos és més gran que en altres paisatges marins.
Les aus també tenen un paper clau en la dispersió de llavors i, per tant, en el creixement de vegetació. El calau bicorne és un ocell del Sud-est Asiàtic capaç de dispersar les grans llavors dels arbres tropicals; la desaparició d'aquesta espècie no només afectaria la biodiversitat, sinó també el creixement de la selva i la seva capacitat per absorbir més diòxid de carboni i combatre el canvi climàtic.
Els ocells insectívors (que mengen insectes) ajuden a controlar plagues d'insectes que poden posar en perill algunes collites, mentre que els ocells pol·linitzadors són molt importants per mantenir la producció de fruites i llavors a nivell mundial.
Per últim, les aus també poden influir en la salut de les persones, tant a nivell físic com mental. Diversos estudis realitzats a Europa assenyalen que veure i escoltar ocells pot influir positivament en l'estat d'ànim i la qualitat de vida de les persones. D'altra banda, la disminució dels ocells carronyers pot influir directament en la contaminació de l'entorn i afectar la higiene i la salut, segons un estudi recent a l'Índia.
Un segle treballant a favor de la natura
BirdLife International fa 100 anys que lluita per preservar la natura i, especialment, les aus. Aquesta organització mediambiental es va crear a Londres (Regne Unit) l’any 1922, quan un grup d'ornitòlegs de quatre països van fundar el Consell Internacional per a la Conservació dels Ocells (ICBP, en anglès).
L'objectiu del ICBP era contactar amb associacions conservacionistes d'altres països i continents i treballar conjuntament per protegir les aus de les amenaces d'aquella època: aleshores encara no existien les espècies protegides i es podien caçar sense permís.
L'interès per preservar els ocells va sorgir sobretot als territoris colonitzats, on els europeus van trobar espècies exòtiques amb formes i colors molt cridaners. Així, l’any 1883 es va fundar la Societat d'Història Natural de Bombai (Índia), on els amants de la natura intercanviaven coneixements i s'exhibien espècimens d'interès.
Allà van sorgir les primeres iniciatives per protegir els ocells, com la prohibició d'enverinar voltors, una espècie molt amenaçada, o la protecció de l'hàbitat del bec de tisora asiàtic. Anys més tard, diverses dones de l'alta societat van posar en marxa campanyes per prohibir el comerç de plomes exòtiques que es feien servir per guarnir vestits i barrets, i que implicaven una cacera indiscriminada d’aus.
En l'actualitat, BirdLife International està formada per 119 organitzacions de diferents països i regions i més de 13 milions d'afiliats que col·laboren amb l'organització.