19 abril 2024
spot_img
19 abril 2024

La millor pel·lícula de l’any

Les nominades a l’Oscar a Millor Pel·lícula inclouen històries de gènere, soldats a la trinxera, personatges turmentats i dones que intentaran trobar el seu camí.

En total són 9 els llargmetratges nominats a Millor Pel·lícula. Repassem quins són els arguments i les característiques més detacades d’aquestes cintes.

Le Mans 66 (James Mangold)

El títol original de la pel·lícula és Ford vs Ferrari i explica la rivalitat entre aquestes dues marques de cotxes i com va canviar la història de la competició automobilística.

Ford, el gran fabricant de cotxes als Estats Units, volia renovar la seva imatge amb models més esportius. Per això va intentar comprar l’escuderia italiana de Ferrari, símbol dels cotxes de carreres. Quan els italians s’hi van negar, Ford va decidir crear la seva pròpia divisió de bòlids.

El moment culminant de la disputa es va produir a Le Mans 1966, una cursa de resistència en què els cotxes han de circular durant 24 hores seguides. Aquell dia, Ford va aconseguir la fita que tres dels seus cotxes creuessin la meta. Tres anys més tard, el fabricant dels Estats Units va decidir retirar-se de les curses de cotxes.

 

The Irishman (Martin Scorsese)

Martin Scorsese relata un dels principals misteris de la història de la màfia als Estats Units. (Niko Tavernise / AP)

El novaiorquès Martin Scorsese ha estat nominat 24 vegades als premis Oscar en les categories de Millor Pel·lícula, Millor Director i Millor Guió, però només ha guanyat una estatueta per Infiltrats (2006).

Aquest cop torna amb una pel·lícula sobre gàngsters produïda per Netflix, plataforma audiovisual que va guanyant prestigi amb les seves produccions: Roma, Marriage Story, American Factory

Scorsese fa la seva pròpia versió d’un dels principals misteris de la història de la màfia als Estats Units: qui va matar Jimmy Hoffa, un líder sindicalista que tenia relacions amb la màfia.

La pel·lícula té un repertori de luxe: Al Pacino, Robert de Niro, Joe Pesci… A més, com que el film recorre diferents moments de la vida del protagonista, ha utilitzat una tècnica innovadora de rejoveniment digital per mostrar els actors en diferents edats.

 

Jojo Rabbit (Taika Waititi)

El petit Jojo té un amic imaginari molt semblant a Adolf Hitler. (AP)

Jojo Rabbit és un nen que viu a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i té un amic imaginari ben peculiar: una versió d’Adolf Hitler que encén els seus sentiments patriòtics… Fins que en Jojo descobreix que la seva mare amaga una nena jueva a l’àtic.

Davant d’aquest descobriment, en Jojo haurà de fer front al nacionalisme nazi que li inspira el seu amic imaginari per adonar-se dels horrors absurds de la guerra.

Jojo Rabbit és una història que va néixer entre la comèdia i el drama, basada en la novel·la El cel engabiat de Christine Leunens. El director Taika Waititi, que interpreta Hitler a la pel·lícula, va voler incorporar elements de fantasia per intentar explicar les causes i conseqüències de la Segona Guerra Mundial al públic més jove.

 

Joker (Todd Phillips)

Joaquin Phoenix fa una interpretació extraordinària del personatge turmentat del Joker. (Niko Tavernise / AP)

El Joker és un dels personatges més famosos de l’univers DC Còmics i l’enemic principal de Batman a la ciutat de Gotham.

És un personatge fosc i macabre que en pel·lícules anteriors ha estat interpretat per grans actors com Jack Nicholson o Heath Ledger. El protagonista d’aquesta entrega, Joaquin Phoenix, apareixerà a totes les travesses com a guanyador de l’Oscar a millor actor.

El director Todd Philips va més enllà de les aventures de superherois i explica l’origen del Joker, per què se sent rebutjat per la societat i què l’ha empès a ser el malvat de la pel·lícula.

El gran èxit d’aquesta cinta és fer-nos connectar i empatitzar amb un personatge que, en principi, ens hauria de fer por i caure’ns malament.

 

Donetes (Greta Gerwig)

La directora Greta Gerwig ha adaptat un clàssic de la literatura nord-americana. (Wilson Webb / AP)

Quan Luisa May Alcott va escriure Donetes el 1868, la dona tenia un paper reservat a la vida familiar: havia de ser esposa, mare i tenir cura de la casa. Això no obstant, la novel·la transmet un missatge feminista a través de la Jo, una de les quatre germanes protagonistes, que es rebel·la contra els prejudicis socials de l’època.

La directora Greta Gerwig aprofita aquest clàssic de la literatura nord-americana per fer-ne la seva pròpia versió. A través de la Jo, ha reflectit totes les pors, els dubtes i els obstacles a què ha hagut d’enfrontar-se com a dona per trencar el sostre de vidre en el món del cinema.

Gerwig ha investigat en els escrits, cartes i relats d’Alcott per fer un retrat més profund de l’escriptora i les seves idees. També aprofundeix en la relació de les quatre germanes, tan diferents les unes de les altres, per mostrar que hi ha moltes maneres de ser feliç i de lluitar per fer realitat els somnis.

 

Marriage Story (Noah Baumbach)

El realisme de les escenes i la gran interpretació dels actors són les grans fortaleses d’aquesta pel·lícula. (Wilson Webb / AP)

La pel·lícula explica el procés de ruptura i separació d’un matrimoni format per un director de teatre brillant i ambiciós i una gran actriu que, sense adonar-se’n, ha anat relegant la seva carrera professional per convertir-se en esposa i mare.

La cinta mostra de manera realista les baralles, els dubtes i les confessions de la parella, interpretada per Adam Driver i Scarlett Johansson. Tots dos han estat lloats per la crítica i estan nominats a les categories de millor actor i actriu protagonistes.

La pel·lícula és una producció de Netflix, que un any més torna a competir amb els grans estudis de Hollywood en la categoria de millor pel·lícula.

 

1917 (Sam Mendes)

El director Sam Mendes va fer construir una trinxera real per rodar la pel·lícula. (François Duhamel / AP)

L’argument de 1917 es basa en una anècdota viscuda per l’avi del director, que va combatre a la Primera Guerra Mundial (1914-1919).

En plena guerra, dos soldats britànics han de travessar el territori enemic per lliurar un missatge que podria salvar la vida a centenars de soldats. L’equip de producció va cavar una trinxera real de dos quilòmetres de llarg per rodar les escenes d’acció.

Un altre dels elements més aplaudits d’aquesta pel·lícula és el fals pla seqüència que permet explicar la història en temps real i transmetre la sensació de desesperació i urgència dels dos protagonistes.

Aquesta pel·lícula bèl·lica va aconseguir el premi a millor pel·lícula de drama i millor director als Globus d’Or, considerats l’avantsala dels Oscar.

 

Once Upon a Time in… Hollywood (Quentin Tarantino)

Leonardo DiCaprio i Brad Pitt interpreten dos professionals del cine que no passen el seu millor moment. (Andrew Cooper / AP)

Els protagonistes són un actor en hores baixes, interpretat per Leonardo DiCaprio, i el seu amic i doble d’acció a les pel·lícules, interpretat per Brad Pitt. Tots dos intenten sobreviure als nous temps en la indústria del cine.

És la dècada de 1960 i Hollywood està canviant: les grans estrelles i els estudis cinematogràfics es veien amenaçats per la televisió, una nova manera d’arribar al públic i fer-se famós.

El director Quentin Tarantino retrata aquella època amb nostàlgia, retent homenatge a pel·lícules, actors, actrius i cançons d’aleshores. Una mena de viatge en el temps per canviar la història.

Un dels elements centrals a la pel·lícula és la història real de la Família Manson, una secta que va cometre diversos assassinats i delictes a Califòrnia durant la dècada de 1960. El més sonat de tots va ser l’assassinat de la jove actriu Sharon Tate, interpretada per Margot Robbie.

 

Parasite (Bong Joon-ho)

El títol de la pel·lícula és una metàfora sobre els protagonistes i el seu paper en la societat. (AP)

La gran sorpresa d’enguany als Oscars ha estat aquesta pel·lícula sud-coreana, nominada també en la categoria de millor pel·lícula estrangera.

Una família amb dificultats econòmiques sobreviu com pot en un pis infestat de bestioles. El fill aconsegueix feina com a professor particular a casa d’una família rica i, amb el temps, la resta de la família s’incorporarà al servei domèstic.

Les diferències entre totes dues famílies seran cada vegada més evidents i la convivència arribarà a una situació límit. Més enllà d’una història de pobres i rics, la pel·lícula fa una denúncia social sobre com la distribució desigual de la riquesa pot afectar la societat.

Els crítics de cine destaquen que la pel·lícula enganxa l’espectador des del primer moment i té un final sorprenent.

El tema de la setmana ‘Oscars 2020’ té el suport de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -