La mort del papa Francesc i els perills de la IA
Els estafadors digitals utilitzen el xoc emocional i l’interès global per la mort del Papa Francesc per difondre imatges falses generades amb IA i conduir els usuaris a webs fraudulentes, on poden perdre dades personals, diners o instal·lar sense saber-ho programes maliciosos als seus dispositius
Cada cop que passa un esdeveniment global important —com la mort d’una figura pública— internet es pot convertir en un terreny perillós. El dol col·lectiu, l’atenció mediàtica i les emocions a flor de pell són l’escenari perfecte perquè els ciberdelinqüents passin a l’acció. És en aquests moments quan els internautes han d’estar més alerta que mai.
Aprofitant el rebombori per la mort del Papa Francesc, el passat 21 d’abril a l’edat de 88 anys i a causa d’un ictus, han aparegut múltiples campanyes d’estafa en xarxes socials com Instagram, TikTok i Facebook. El mètode és simple però efectiu: es publica una imatge generada amb Intel·ligència Artificial emotiva o impactant, relacionada amb el Papa per despertar l’interès. Un cop cliques, et redirigeixen a webs que poden robar dades personals, instal·lar programari maliciós o demanar-te targetes regal falses. Tot plegat, aprofitant l’emoció del moment i la curiositat.
Com són les imatges fetes amb IA sobre el Papa per estafar?
Entre les imatges creades per IA que s’han creat del Papa Francesc hi ha una mica de tot: des dels que volen retre-li un homenatge, les que estan pensades per fer-ne memes, les que exerceixen algun tipus de mofa i les que volen robar diners. La firma de ciberseguretat Check Point Software Technologies ha detectat una onada d’enllaços maliciosos que suplanten mitjans de comunicació reals i veraços amb l’únic objectiu d’aconseguir el frau digital.
Quina tècnica utilitzen els ciberdelinqüents pel frau digital?
A més de les imatges que contenen un enllaç maliciós amagat, aquests són tres exemples de les campanyes que s’han detectat aquests dies relacionades amb la mort del Papa:
- En fer clic en un enllaç de X o Instagram, per exemple, l’usuari és redirigit a una pàgina falsa de Google que promociona una estafa de targetes de regal, una tàctica comuna per aconseguir informació confidencial o els usuaris facin pagaments.
- Una tècnica més específica és l’execució d’ordres en segon pla sense la interacció de l’usuari. Aquest tipus de codi maliciós recopila informació com el nom de l’ordinador o mòbil, el sistema operatiu, el país, l’idioma… L’objectiu és recopilar dades detallades dels usuaris per després vendre aquesta informació a la Dark Web. Aquestes dades poden incloure contrasenyes o informació financera.
- Una altra amenaça important relacionada amb aquest tipus d’esdeveniments és l’anomenat enverinament SEO. S’actua manipulant els motors de cerca. En aquest cas, els ciberdelinqüents paguen per posicionar les seves pàgines web malicioces entre els resultats de cerca legítims, enganyant els usuaris fent-los creure que estan accedint a informació fiable. Aquest mètode facilita la distribució de codi maliciós (malware), el robatori de credencials o el segrest de les galetes. Per exemple, algú que cerca novetats sobre el papa Francesc podria fer clic, sense saber-ho, en un enllaç maliciós que apareix als primers resultats de cerca.
Com evitar les estafes relacionades amb la mort del papa Francesc
Els experts recomanen mantenir sempre actualitzats els dispositius, activar protecció en temps real i desconfiar dels continguts virals si no provenen de fonts fiables. També és útil revisar els enllaços amb eines antivirus abans de clicar.
- Mantenir el navegador i sistema operatiu actualitzats a les darreres versions.
- Utilitzar eines de protecció de navegació , com browsers segurs (Check Point Harmony Browser n’és un) o extensions, que verifiquen els llocs web en temps real i bloquegen enllaços maliciosos abans que es carreguin.
- Anar amb compte amb els titulars sensacionalistes o el contingut viral, especialment en xarxes socials. Si la notícia sembla impactant, comproveu-la en mitjans de comunicació de confiança.
- No fer clic a enllaços de fonts desconegudes , especialment a correus electrònics o publicacions a xarxes socials relacionades amb notícies d’última hora.
- A l’hora de buscar una informació, més val escriure-la directament al cercador del mòbil i l’ordinador abans que fer clic a un enllaç.
- Considerar un programari de seguretat avançat que inclogui protecció contra estafes, detecció de codi maliciós i actualitzacions d’intel·ligència d’amenaces per mantenir els dispositius segurs.