Internet va canviar la forma en la qual es transmet la informació i el model econòmic del periodisme
Els mitjans de comunicació ens ajuden a entendre la complexitat del món que ens envolta. Podem llegir, escoltar o veure el que succeeix al nostre voltant o a molts quilòmetres de distància. Podem traslladar-nos al lloc dels fets a través d’una pantalla, d’un diari o d’una emissora de ràdio, per a així comprendre’ls millor.
Qualsevol societat necessita conèixer què hi passa. Els grecs, els trobadors de l’edat mitjana o els narradors africans, per exemple, exercien una funció fonamental de comunicació i informació. Donaven a conèixer les històries de manera oral i posteriorment a través de manuscrits.
L’any 1440 va néixer la impremta de Johannes Gutenberg, i això va marcar un punt d’inflexió en la manera de comunicar. Es considera que els primers diaris setmanals es van començar a publicar a Alemanya a principis del segle XVII, encara que durant el segle XVI ja existien algunes publicacions que podrien arribar a considerar-se periòdiques. És a dir, que es publicaven amb regularitat.
Des de llavors, la comunicació i els mitjans han experimentat molts canvis. L’Era Digital (també coneguda com a Era de la Informació) ha transformat la manera de comunicar i d’explicar les històries.
La informació de qualitat val diners
Internet va canviar la forma en la qual es consumeix la informació i va provocar un canvi profund en el model de negoci periodístic. Per poder ser presents a la xarxa, els grans mitjans van començar a oferir el seu contingut de manera gratuïta a través d’internet.
Ja no calia comprar un diari o una revista perquè amb només un clic es podia accedir als articles sense pagar ni un cèntim. No obstant això, es necessiten recursos per crear contingut i fer periodisme de qualitat.
Els grans mitjans periodístics, fins llavors, confiaven en les compres d’exemplars i en la publicitat dels anunciants per assumir els costos de creació de contingut i difusió de la informació. Però la possibilitat d’accedir a informació gratuïta a través de la xarxa i la caiguda del preu de la publicitat digital van provocar que es comencés a replantejar el model econòmic del periodisme.
Nous models de negoci
Recentment, molts mitjans digitals han optat per models de subscripció digital, en els quals es paga una quota per accedir al contingut. De la mateixa forma que es paga per veure una sèrie a Netflix, o per llegir un eBook, els mitjans reivindiquen la necessitat de pagar per la informació que ofereixen. D’aquesta manera es busquen alternatives per tal d’oferir informació de qualitat, que hagi estat treballada prèviament per un periodista.
Els últims anys també han aparegut projectes periodístics més petits, moltes vegades especialitzats en una temàtica concreta. Aquestes plataformes també estan buscant maneres de fer viable la seva producció. Algunes compten amb beques d’institucions públiques o donacions. Unes altres ofereixen quotes de subscripció als seus lectors, venen els articles de manera individual o llancen campanyes de micromecenatge.
De la mateixa manera que l’accés a la informació ha evolucionat en les últimes dècades, també ho ha fet la indústria. Per això, cada projecte periodístic o empresa editorial busca maneres per garantir la seva continuïtat alhora que reivindica el valor de la informació.
🔎📰 Ante la proliferación de #FakeNews y #desinformación, es necesario enseñar a los #jóvenes cómo pueden ser críticos con el contenido que consumen en #Internet para evitar que les engañen. ¿Qué sabes sobre la #EducaciónMediática?
Por @mcasascabos
👉 https://t.co/SKBplHdoZh pic.twitter.com/citwaVNuca
— Junior Report (@JuniorReport_) October 26, 2020
Aquests nous models econòmics posen al lector al centre. Si és el lector el que paga per la informació, el mitjà ja no depèn tant de les empreses anunciants o dels governs o institucions per poder sobreviure i fer la seva feina. En principi, aquest fet garantiria que tingués més independència.
George Orwell, periodista i escriptor, deia “Periodisme és publicar el que algú no vol que publiquis. Tota la resta són relacions públiques”, evidenciant la necessitat de defensar la independència dels mitjans alhora que es desenvolupa l’esperit crític de les persones.
Aquesta notícia forma part de la unitat didàctica Educació Mediàtica elaborada per l’equip de Junior Report. El nostre portal és un diari d’actualitat, destinat a joves entre 12 i 18 anys. Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè els estudiants puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a l’aula. Si encara no ho has fet, subscriu-te!
