La separació de poders és un sistema que busca la independència entre el poder legislatiu, l’executiu i el judicial per evitar l’abús de poder
Les manifestacions que han tingut lloc a Polònia, les més multitudinàries en dècades, han provocat que el govern posposi la gairebé prohibició de l’avortament al país. Però les protestes per la prohibició de l’avortament han evidenciat també altres problemàtiques socials i polítiques.
Els manifestants han reivindicat altres temes i han protestat contra el partit governant ultraconservador i contra la influència que l’Església té en el Govern i en la societat.
Una de les problemàtiques a Polònia és el control del funcionament de la justícia per part del partit governant, Llei i Justícia (PiS). Els polítics que governen han intentat influir en el nomenament dels jutges i en el treball del Tribunal Constitucional. Segons l’agència AP, podrien fins i tot acomiadar jutges que critiquin les seves decisions.
La mesura contempla sancions disciplinàries per als jutges contraris a acceptar els canvis impulsats pel partit en el Govern. Segons el diari The New York Times, 14 dels 15 jutges que formen el Tribunal Constitucional han estat seleccionats pel PiS, per la qual cosa el partit tindria gran control sobre les seves decisions.
🇵🇱El Gobierno polaco aprueba la polémica ley mordaza de los jueces por la cual el Ejecutivo a partir de ahora controlará el poder judicial. Todo juez que critique la reforma será cesado, el gobierno justifica la medida como necesidad para "purgar a los viejos jueces comunistas". pic.twitter.com/zxJERSB05r
— Descifrando la Guerra (@descifraguerra) December 24, 2019
Aquests canvis han estat criticats per organismes internacionals i per la Unió Europea, que ho considera un atac a l’Estat de dret i als valors europeus. De fet, la Comissió Europea va iniciar accions legals contra el país per les interferències amb el sistema judicial, segons l’organització Human Rights Watch.
Les interferències amb el sistema judicial vulnerarien la teoria de la separació de poders. Però: Què implica aquesta teoria i com va ser inventada?
Tres poders: Executiu, Legislatiu i Judicial
La teoria clàssica de la divisió de poders va ser elaborada, entre altres, pel filòsof francès del segle XVIII Montesquieu. Segons aquesta teoria, els poders de l’Estat són tres: executiu, legislatiu i judicial.
Cadascun d’ells té una competència delimitada: el poder executiu; administrar i governar, el poder legislatiu; elaborar i aprovar les lleis, i el poder judicial: jutjar i fer complir les ordres dels jutges. A Espanya, per exemple, el poder executiu recau en el Govern; el legislatiu en les Corts Generals (Senat i Congrés dels Diputats), i el poder judicial, en el Tribunal Suprem.
Les teories polítiques de Montesquieu van influir d’alguna manera en la formació dels estats moderns. Encara que va morir l’any 1755, la seva influència perdura fins als nostres dies. Segons la seva obra, aquests tres poders havien d’estar separats per garantir un equilibri i independència i així evitar que els governants acumulessin massa poder.
This day, in 1755, Montesquieu died. His theory of separation of powers has been implemented in many constitutions throughout the world. His anonymously-published The Spirit of Law in 1748 influenced the Founding Fathers in drafting the United States Constitution. pic.twitter.com/lxxdnxZ1fI
— Delphine Costedoat (@CostedoatD) February 10, 2020
La divisió de poders és una de les característiques dels estats de dret. En aquesta mena d’estat tots els membres d’una societat, fins i tot els governants, han de complir la llei.
Limitar la influència dels governants per evitar l’abús de poder
Montesquieu va viure en un moment històric en el qual la majoria del territori europeu estava governat per monarquies absolutes. Això significa que un governant acumulava la majoria del poder. No obstant això, els ciutadans, especialment aquells que tenien més diners, demanaven tenir més poder a l’hora de prendre decisions que els afectessin.
El 1789 va tenir lloc la Revolució Francesa, una revolta de la ciutadania per posar fi a l’abús de poder per part de la monarquia i de la noblesa del país. Després d’enderrocar la monarquia, es va constituir una Assemblea amb la finalitat de redactar una Constitució, una llei fonamental per construir un estat democràtic.
El 27 d’agost de 1789 l’Assemblea va publicar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. En el document es definien els drets personals i els de la comunitat. L’article 16 d’aquesta Declaració establia que un estat que no garanteixi els drets humans i no estableixi la separació de poders, no pot tenir Constitució. Per tant, no pot ser del tot democràtic.
La independència i la separació dels tres poders de l’Estat, suposen una garantia, perquè no es produeixin abusos o injustícies per part dels governants. Aquesta separació va ser recollida en la majoria de les Constitucions dels Estats democràtics del segle XIX i encara avui són presents en les constitucions de molts països i en les vides dels seus ciutadans.
Fonts: AP, La Vanguardia, The New York Times, Tribuna Salamanca
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
