La dictadura del general Augusto Pinochet va durar del 1973 al 1990 i va deixar més de 3.000 morts i desapareguts a Xile
Per Andoni Amadoz
El general Augusto Pinochet va arribar al poder a Xile gràcies a un cop d’estat secundat per l’exèrcit l’11 de setembre del 1973.
La seva dictadura va durar 17 anys i va acabar l’11 de març del 1990. Durant aquest temps, el govern de Pinochet va utilitzar la força per fer callar les persones contràries a les seves polítiques.
Després de la fi de la dictadura militar, el govern de Xile va formar diverses comissions per investigar quin era el total de víctimes del règim.
L’últim informe, elaborat per la Comisión Valech i publicat el 2011, estableix que hi ha més de 40.000 víctimes de la dictadura, encara que no reconeix els familiars ni les persones exiliades. D’aquestes persones, més de 3.000 estan desaparegudes o van ser assassinades.
Repressió de l’Estat
La repressió contra l’oposició política, és a dir, tothom que estigués contra Pinochet, es va dur a terme des de dues agències de l’Estat.
La primera va ser la Dirección de Inteligencia Nacional (DINA), un cos de policia secreta, entre el 1973 i el 1977. Més tard ocuparia aquesta funció la Central Nacional de Informaciones (CNI), entre el 1977 i el 1990.
Les detencions, interrogatoris i tortures se solien fer en propietats de les Forces Armades o dels Carabineros (la policia xilena), recintes esportius o presons.
Era habitual clavar pallisses als detinguts, però hi havia pràctiques més dures com el “parrillazo” o “picaneo eléctrico”, un mètode que feia servir les descàrregues elèctriques per torturar els detinguts.
Les dones, víctimes de la violència de gènere
Durant la Comissió Nacional Sobre Presó Política i Tortura (2003-2004), al voltant d’un 10% de les persones que van declarar com a víctimes van ser dones. Les dones van patir un tipus de violència específica a causa del seu gènere.
El llibre Así se torturó en Chile (1973-1990) recull diversos testimoniatges de víctimes de la dictadura. Gairebé totes les dones torturades durant la dictadura xilena van ser violades, encara que fossin menors d’edat.
Algunes de les dones forçades van quedar embarassades dels seus torturadors. La violència a què es van veure exposades els van causar seqüeles físiques i psicològiques permanents.
Malgrat que molts torturats han refet la seva vida, encara queden molts crims i tortures sense investigar i una part important de la societat xilena reclama justícia i reparació.
El tema de la setmana té la col·laboració de la Universidad de Navarra (UNAV)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
