28 març 2024
spot_img
28 març 2024

L’Acord de París: un compromís pendent

Els països continuen sense posar-se d’acord sobre les mesures a prendre per complir l’acord de la COP21

El desembre del 2015, els representants de 195 països van signar l’Acord de París, un pacte internacional per combatre el canvi climàtic aprovat a la COP21, la Conferència del Clima de les Nacions Unides.

El principal objectiu de l’acord era limitar l’augment de la temperatura global a 2 graus centígrads i treballar perquè aquest augment es mantingui al més a prop possible d’1,5 °C.

Per aconseguir-ho, es van definir una sèrie d’accions: reduir les emissions contaminants, crear una economia sostenible i adoptar polítiques més respectuoses amb el medi ambient.

No obstant això, alguns països tenen dificultats per adoptar aquestes mesures perquè resulten molt costoses; mentre que uns altres, com els Estats Units, ja han anunciat que es retiren de l’acord.

Les claus de l’acord

Segons els experts, la clau per limitar la temperatura global és arribar al nivell màxim d’emissions com més aviat millor i, a continuació, reduir-lo fins a aconseguir el nivell d’“emissions zero”.

El nivell d’emissions zero no vol dir que deixem de produir emissions (de les fàbriques, transports o altres activitats humanes), sinó que aquestes quedaran compensades amb altres mesures com la reforestació, l’ús d’energies renovables o de transports no contaminants.

L’Acord de París exigeix transparència per part de tots els signants, perquè facin públiques les seves emissions i aportacions a la inversió. A més, estableix que cada país marcarà els seus propis objectius, de manera que mostrarà el seu compromís amb el clima.

Encara que es tracti d’un compromís compartit, l’Acord té en compte que els països rics disposen de més recursos i que són responsables en gran part de la contaminació actual. Per això, aquests països hauran de finançar els països en desenvolupament perquè puguin invertir en polítiques i tecnologies més sostenibles.

Per complir amb els objectius, els compromisos nacionals entraran en vigor el 2020 i es revisaran cada cinc anys.

De 195 a 194 països, de moment

L’Acord de París va suposar una fita històrica, perquè gairebé tots els països del món es van posar d’acord per intentar aturar el canvi climàtic. Això no obstant, no totes les parts opinaven el mateix.

Dos països van declinar signar l’acord des del primer moment: Síria i Nicaragua. Síria estava immersa en una guerra civil que encara no ha acabat. Per la seva banda, Nicaragua es va convertir en un dels crítics més grans de l’Acord de París, argumentant que les mesures eren insuficients.

D’altra banda, des del 2015, dos països més s’han retirat de l’acord. El nou president dels Estats Units, Donald Trump, se’n va retirar el 2017 en considerar que l’acord anava en contra dels interessos econòmics del país. El mateix argument del president electe del Brasil, Jair Bolsonaro, que prendrà possessió del càrrec el gener del 2019.

De moment, les promeses seran difícils de complir per part de la majoria de països. De fet, els compromisos per al 2015 no s’han complert, així que de cara a l’any 2020 hauran de millorar les seves propostes i complir objectius encara més grans.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -