La matinada del 28 de febrer a l’1 de març, els set planetes del sistema solar seran visibles simultàniament des de la Terra
Els amants de l’astronomia estan expectants i és que la matinada de divendres 28 de febrer a dissabte 1 de març, tindrà lloc un fenomen astronòmic únic: els set planetes principals del sistema solar (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) podran veure’s alhora al cel.
Aquest fenomen, conegut com a alineació planetària, es produeix quan diversos planetes semblen ubicar-se en una mateixa trajectòria, vistos des de la Terra. Encara que en realitat no estan en línia recta a l’espai, des del nostre punt de vista es veuran agrupats al cel, formant un espectacle únic.
De fet, els experts creuen que fins a l’any 2492 no es tornarà a repetir aquesta alineació completa (també coneguda com a “desfilada dels set planetes”). No obstant això, sí que tindrem l’oportunitat de veure el que es coneix com a alineacions parcials: quan només uns quants planetes semblen estar en fila.
Aquesta nit, alguns dels planetes seran visibles a simple vista, mentre que altres necessitaran un telescopi per poder apreciar-los millor. Per augmentar les possibilitats de veure aquest fenomen, és recomanable adreçar-se a un espai sense contaminació lumínica; per exemple, un descampat.
Per què s’alineen els planetes?
L’alineació planetària passa quan diversos planetes del sistema solar semblen estar en una mateixa línia en observar-los des de la Terra. No obstant això, aquest fenomen és una mena d’il·lusió òptica: en realitat, no estan perfectament alineats a l’espai, sinó que és una percepció que tenim des del nostre planeta.
Per entendre per què passa això, hem de saber que tots els planetes del sistema solar giren al voltant del Sol dins un pla orbital comú. Aquest pla existeix perquè tots els planetes es van formar a partir d’un mateix disc de gas i pols que envoltava el Sol fa milers de milions d’anys.
Tot i que comparteixen aquest pla, cada planeta té la seva pròpia òrbita. Una òrbita és el camí que segueix un planeta en girar al voltant del Sol: no és un cercle perfecte, sinó una forma ovalada trucada el·lipse. Aquestes òrbites no estan alineades entre si, sinó que tenen lleugeres inclinacions, i cadascuna d’elles es mou a una velocitat diferent.
No obstant això, aquests moviments són constants i predictibles i, de vegades, diversos planetes coincideixen en una mateixa regió del cel. Tot i que continuïn separats per milions de quilòmetres a l’espai, des de la Terra semblen seguir una línia recta i estar molt a prop els uns dels altres.
Com t’afecta aquesta notícia?
Segur que alguna vegada, mentre aprenies alguna cosa nova a classe, t’has preguntat si aquest coneixement et serviria per a alguna cosa en el futur. Amb notícies com aquesta, pots veure que el que aprens a les assignatures de ciència (el sistema solar, l’òrbita dels planetes, el moviment de la Terra…) és important.
Fenòmens com l’alineació planetària poden semblar un simple efecte visual, però tenen implicacions científiques importants. Per exemple, ens permeten millorar el nostre coneixement sobre l’univers; una cosa que, en els darrers anys, ha estat clau per desenvolupar tecnologies modernes que segur que has fet servir alguna vegada.
Un exemple clar són els sistemes de navegació per satèl·lit, com el Sistema de Posicionament Global (GPS). El GPS que utilitza Google Maps es basa en una Xarxa de satèl·lit 24 en òrbita al voltant de la Terra, i no es podria haver desenvolupat sense els descobriments de l’astronomia.
L’ABC de la notícia
Astronomia: ciència que estudia l’origen i el desenvolupament de l’univers, així com els cossos celestes que el componen (estrelles, planetes…).
Sistema solar: conjunt de planetes, llunes i altres cossos celestes que orbiten al voltant del Sol.
Contaminació lumínica: excés de llum artificial que, en astronomia, dificulta l’observació del cel nocturn.
Orbital pla: pla imaginari on es troba l’òrbita d’un planeta en girar al voltant d’una estrella (per exemple, el Sol).
