Molts artistes han plasmat en les seves obres els efectes de les epidèmies que han afectat la humanitat al llarg de la història
El coronavirus SARS-CoV-2 no és la primera epidèmia a la qual s’ha enfrontat la humanitat. Al llarg de la història s’han produït moltes situacions semblants en les quals una malaltia afectava moltes persones d’al voltant del món.
Abans no existia internet, ni les xarxes socials ni totes les formes que avui tenim de comunicar-nos. No obstant això, podem conèixer com es van viure aquestes crisis gràcies al testimoni que ens van deixar els pintors i artistes de l’època, entre d’altres.
Repassem alguns dels artistes que van viure epidèmies o que s’hi van inspirar per crear les seves obres.
Edvard Munch (1863-1944)
Edvard Munch és l’autor del famós quadre El crit, que ha servit d’inspiració per a un dels emojis més utilitzats. La seva obra mostra una persona cridant i el seu dolor sembla tenyir tot el seu entorn.
Amb aquest quadre, Munch reflectia l’angoixa que ell mateix sentia, perquè la seva vida va estar marcada per la malaltia i la tragèdia. La seva mare i la seva germana van morir de tuberculosi i ell mateix va estar afectat per l’epidèmia de grip espanyola que va tenir lloc en 1918.
https://www.instagram.com/p/B52PzYNoGGP/
Aquesta epidèmia de grip va provocar la mort de milions de persones a tot el món. En una altra de les seves obres, Munch es va pintar a si mateix després de superar la malaltia.
Hablando de enfermedades y pandemias tan de moda últimamente, la historia del arte está llena de ellas.
Una de las más devastadoras fue la mal llamada gripe española de 1918. Eduard Munch la contrajo y se dibujó a sí mismo con ella.
(abro MINI HILO) pic.twitter.com/jc60vy4WJy
— Kikolo (@kikolo777) March 10, 2020
Alexandre Jean-Baptiste Hesse (1806-1879)
Un altre artista que va viure una pandèmia en primera persona va ser el pintor italià Tizià, que va morir a Venècia durant la pesta que va assolar la ciutat italiana l’any 1576.
Segles més tard, el 1832, el pintor francès Alexandre Jean-Baptiste Hesse va voler retre homenatge a Tizià pintant un gran quadre que mostra l’impacte de la pesta a Itàlia. Aquesta malaltia es transmetia a través de les rates.
A la seva obra, Hesse recrea la mort del pintor italià en un context de pandèmia que acabaria provocant una gran mortaldat. El quadre de Hesse es pot veure avui dia al Museu del Louvre.
Tiziano Vecellio está considerado uno de los mejores pintores de la historia del arte, y su muerte, acontecida en 1576, está relacionada directamente con la peste negra que azotó Venecia en aquéllos años. Alexandre Hesse homenajeará al viejo maestro en 1832 pic.twitter.com/GjxfgHIF8F
— Patricio Bateman 💚 (@BatemanPatr) March 13, 2020
Domenico Gargiulo (1609-1675)
El pintor napolità Domenico Gargiulo, conegut amb el sobrenom de Micco Spadaro, va retratar a les seves obres la gent de la seva ciutat i la forma de vida del segle XVII.
Una de les seves obres retrata l’impacte que va tenir l’epidèmia de pesta del 1656. En aquesta obra colossal, pintada un any després de l’epidèmia, es poden veure els morts per la malaltia, la gent que amuntega els cossos i els que assisteixen els malalts tapant-se la boca i el nas per a no contagiar-se.
El quadre es troba al Museu di San Martino de Nàpols.
Domenico Gargiulo(Micco Spadaro) – Piazza Mercatello durante la peste del 1656 (Napoli, Museo di S.Martino) pic.twitter.com/gjxpPGFg8N
— Renato Benvenuto (@RenatoBenvenuto) October 18, 2014
Francisco de Goya (1746-1828)
Cap al 1797, després de patir una malaltia que el va obligar a recuperar-se durant un temps a Sanlúcar de Barrameda i que li va provocar sordesa, Goya va canviar el seu estil.
Fins llavors havia creat retrats i quadres decoratius per a la noblesa, però a partir d’aquest moment la seva pintura es va tornar molt més fosca i crítica.
Així va néixer la sèrie de gravats coneguda com els Capritxos, que satiritzen els defectes de la societat de l’època. De tornada a Madrid, va continuar pintant quadres d’aquest estil, com el Corral d’empestats, on il·lustra l’horror dels hospitals plens de malalts durant una epidèmia.
“Corral de apestados” ilustra los horrores de los enfermos en un frío hospital, donde la gente moría y sufría en masa por una epidemia. Recordemos a las personas que están cerrando los ojos a este mundo en la más absoluta soledad y la más grande impotencia de sus seres queridos. pic.twitter.com/9Cts6FBVH2
— Javier Gil Quintana (@javiergilquinta) March 20, 2020
Juan Manuel Blanes (1830-1901)
Aquesta emblemàtica obra del pintor uruguaià Juan Manuel Blanes representa l’epidèmia de febre groga que va tenir lloc al gener de 1871 a la ciutat de Buenos Aires (Argentina).
En aquell moment, es tractava d’una malaltia totalment desconeguda, se’n desconeixien els símptomes i els efectes, i ni tan sols se sabia que es transmetia a través dels mosquits.
No va ser fins a 1881 quan el doctor cubà Carlos Finlay va aconseguir identificar-la. L’obra de Blanes es pot veure en el Museu Nacional d’Arts Visuals de Montevideo.
https://www.instagram.com/p/B0BD6KABbFP
Keith Haring (1958-1990)
El popular mural que decora una de les parets pròximes al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va néixer en plena epidèmia de la sida, al febrer de 1989.
El seu autor és l’artista urbà Keith Haring, que va pintar aquest grafiti de forma gairebé fortuïta. Haring va triar una plaça del Raval, que aleshores era un barri bastant degradat, per pintar la seva obra: representa una xeringa ofegada per una serp enorme que porta el nom de la malaltia.
El mural es va pintar de color vermell per simular la sang i inclou el lema “Tots junts podem parar la sida”. Haring, diagnosticat seropositiu el 1988, va morir un any després de pintar el mural de Barcelona.
https://www.instagram.com/p/B3gj7xPotxP
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
