L’assassinat de Charlie Kirk augmenta la violència política als Estats Units
La mort de Kirk, aliat del president Donald Trump, ha intensificat l’enfrontament i la polarització entre republicans i demòcrates
Charlie Kirk era un activista d’ideologia conservadora molt conegut als Estats Units, especialment entre els joves. Va fundar Turning Point USA, una organització que defensava el dret a portar armes i criticava els moviments progressistes. També s’havia convertit en un dels aliats més ferms i visibles del president Donald Trump.
El 10 de setembre de 2025, mentre feia una xerrada a una universitat de Utah, Kirk va rebre un tret al coll i va morir poc després. En qüestió de minuts, el vídeo que va capturar el moment de l’atac va començar a circular per les xarxes socials. Dos dies després, la policia va detenir Tyler Robinson, de 22 anys, com a principal sospitós del crim.
Durant els dies posteriors a l’assassinat de Kirk, s’ha especulat sobre els motius que podrien haver portat Robinson a disparar a l’activista republicà. Tot i això, el cas s’ha fet especialment conegut per haver intensificat l’enfrontament ideològic entre republicans i demòcrates, els dos principals grups polítics dels Estats Units.
Per una banda, alguns líders republicans han aprofitat els fets per acusar els demòcrates de crear un clima d’odi que posa en perill aquells que defensen idees conservadores. Aquest sector va assegurar que l’autor del crim era d’esquerra radical fins i tot abans de conèixer el perfil del sospitós.
Per altra banda, els demòcrates han assenyalat que fer servir aquest cas per atacar l’altre “bàndol” només alimenta la divisió i la polarització que es viu al país i que, en els últims anys, s’ha tornat més intensa.
Violència política als Estats Units
L’assassinat de Kirk és el darrer exemple de violència política als Estats Units. Tot i que aquest cas ha tingut un gran impacte mediàtic, no és un fet aïllat: el país ha viscut altres episodis similars, en què la polarització entre esquerra i dreta ha portat a atacs violents contra polítics i activistes.
Al juny, dos legisladors demòcrates de Minnesota van ser assassinats a casa seva. A l’abril, el governador de Pennsilvània i la seva família van haver de sortir de casa després que algú hi llancés un còctel molotov. L’any passat, el mateix president Trump va patir un intent d’assassinat.
Quan les idees contràries es veuen com amenaces i no es debaten de forma pacífica, algunes persones creuen que està justificat recórrer a la violència per defensar allò que creuen.
Aquest pensament és cada vegada més comú als Estats Units. Segons una enquesta del Chicago Project on Security and Threats, al voltant del 40% dels demòcrates dona suport a l’ús de la força per destituir Trump, i al voltant del 25% dels republicans dona suport a l’ús de les forces armades per frenar les protestes contra el president.
La violència política és perillosa perquè trenca les regles bàsiques de la convivència democràtica. El problema és que fins i tot alguns líders polítics i d’opinió toleren i fomenten aquesta violència. Després de l’assassinat de Kirk, el magnat Elon Musk va escriure a les seves xarxes socials que els demòcrates eren el “partit assassí”. Per la seva banda, Steve Bannon, exassessor de Trump, va insinuar que el país estava “en guerra” després del que havia passat.
Com t’afecta aquesta notícia?
Avui dia, les xarxes socials estan fent que la polarització ideològica sigui cada cop més intensa. Moltes persones només veuen publicacions que coincideixen amb el que ja pensen, creant el que es diu “bombolla informativa”. D’aquesta manera, els usuaris pràcticament no escolten opinions contràries a les seves.
A més, cada vegada amb més freqüència, aquestes plataformes digitals s’omplen de debats agressius (amb insults i amenaces), informació falsa, rumors i exageracions. Tot això pot animar els usuaris a creure que les persones que pensen diferent d’ells són un enemic.
El principal problema d’aquesta polarització és que pot traduir-se en violència a la vida real. I en un lloc com els Estats Units, el perill és encara més gran, ja que allà els ciutadans tenen dret a portar armes de foc. Segons un estudi de l’Institut Gallup, gairebé la meitat de les llars del país tenen una o diverses armes en possessió.