Les barreres de corall, a la vora del col·lapse per l’escalfament global
Un informe global adverteix que el nostre planeta ha sobrepassat el primer punt d’inflexió climàtic a causa del deteriorament d’aquests ecosistemes
Els esculls o barreres de corall d’aigües càlides pateixen un deteriorament tan profund que la seva recuperació natural serà extremadament difícil, fins i tot si es redueixen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. És la conclusió a què ha arribat un nou informe global, que adverteix que el nostre planeta ha creuat el seu primer punt d’inflexió climàtic impulsat pel col·lapse d’aquests ecosistemes.
Els esculls coral·lins són hàbitats fonamentals per a milions d’espècies marines, però també ofereixen feina i aliment a centenars de milions de persones a tot el món. El problema és que, des de fa uns anys, aquests ecosistemes pateixen un blanquejament generalitzat per culpa de l’augment de la temperatura dels oceans.
El blanquejament fa que els coralls expulsin les algues que els proporcionen nutrients i color, deixant-los febles i vulnerables. Segons l’informe, més del 80% dels esculls coral·lins a més de 80 països s’han vist afectats per aquesta situació. El deteriorament ha portat els investigadors a afirmar que els esculls han assolit un punt de no retorn (també anomenat punt d’inflexió).
En el cas dels coralls, aquest punt de no retorn succeeix quan la temperatura global supera entre 1 i 1,5 °C els nivells preindustrials. Actualment, la temperatura del planeta és a prop dels 1,4 °C d’escalfament, cosa que pot provocar danys irreversibles i, fins i tot, la destrucció massiva d’aquests ecosistemes en el futur.
Per què els esculls de corall són tan importants per a la vida del mar i què pot passar si desapareixen?
Altres punts d’inflexió
L’informe Global Tipping Points, elaborat per 160 científics de 23 països, adverteix que la crisi dels esculls no passa de manera aïllada. Altres sistemes naturals, com la selva amazònica, les glaceres de Groenlàndia i l’Antàrtida, i els corrents oceànics també mostren senyals d’apropar-se als punts d’inflexió propis.
Si aquests sistemes col·lapsen, els impactes es patirien a tot el món. Per exemple, la pèrdua del bosc tropical de l’Amazones reduiria la capacitat del planeta per absorbir diòxid de carboni, empitjorant el canvi climàtic i afectant la pluja i l’agricultura a moltes regions.
Per la seva banda, la fosa de les capes de gel elevaria el nivell del mar, fet que podria inundar ciutats costaneres i posar en perill la vida dels que hi viuen. Finalment, l’alteració dels corrents oceànics podria canviar els climes locals i provocar sequeres, tempestes més fortes o canvis en la temperatura de l’aigua.
L’informe assenyala que cada any augmenta l’abast i la magnitud dels impactes negatius del canvi climàtic. Tot i això, els experts també subratllen que encara és possible revertir aquesta tendència si es prenen accions immediates, com reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Com t’afecta aquesta notícia?
L’estudi no es limita a advertir d’aquests perills i n’ofereix una perspectiva més optimista, recordant que també existeixen punts d’inflexió positius. Aquests funcionen com una mena “d’efecte dòmino”: passen quan un canvi inicial, per petit que sigui, es multiplica, i fa que més persones, empreses o governs adoptin pràctiques sostenibles.
Per exemple, si un país augmenta massivament l’ús d’energies renovables o de vehicles elèctrics, altres podrien imitar-ho, accelerant la reducció d’emissions contaminants a tot el món. Passa el mateix si una ciutat aposta pel transport públic i amplia els seus carrils bici: pot servir d’inspiració per a altres ciutats.
Aquests punts d’inflexió també es poden trobar amb els nostres hàbits de consum personals. Si optem per reduir el malbaratament d’aliments o escollir productes més sostenibles, podem animar persones del nostre entorn a fer-ho. Cada gest, per petit que sigui, pot ajudar a lluitar contra el canvi climàtic.