Aquest enfocament pedagògic situa els estudiants al centre del procés
Entre les noves tendències que intenten innovar i millorar els processos educatius, l’ aprenentatge basat en la indagació ha emergit com un mètode revolucionari que desafia les convencions de l’ensenyament tradicional.
Es tracta d’un enfocament pedagògic que posa els estudiants al centre del procés d’aprenentatge. En lloc de rebre informació passivament, se’ls anima a fer preguntes i explorar activament problemes del món real. Aquest mètode fomenta el pensament crític i la connexió entre el contingut acadèmic i les experiències quotidianes dels estudiants. La curiositat és el motor que impulsa l’aprenentatge.
Això no obstant, és fonamental que els professors tinguin un bon coneixement del tema i que es proporcioni una estructura educativa sòlida perquè l’aprenentatge basat en la indagació sigui efectiu. Els estudiants també han de desenvolupar habilitats daprenentatge independent per aprofitar al màxim aquest enfocament.
Història de l’aprenentatge basat en la indagació
L’aprenentatge basat en la indagació va tenir les seves arrels a la dècada de 1960 com una resposta a les limitacions de l’ensenyament tradicional basat en la memorització i l’aprenentatge mecànic. Un dels precursors d’aquest enfocament va ser John Dewey , un filòsof i pedagog nord-americà, que creia en la relació entre aprendre i explorar.
Aquest mètode es fonamenta en la filosofia constructivista, que sosté que les experiències personals i socials influeixen com les persones adquireixen i donen sentit a la informació. A mesura que els Estats Units buscaven revolucionar el seu sistema educatiu a la dècada de 1960, l’aprenentatge basat en la indagació va trobar un terreny fèrtil.
Amb el temps, aquest enfocament s’ha diversificat en diferents tipus de metodologies però totes comparteixen la premissa central de fomentar el pensament crític i la resolució de problemes.
Tipus d’aprenentatge basat en la indagació
L’aprenentatge basat en la indagació es pot desglossar en quatre tipus principals de metodologies, que varien en el nivell d’orientació i estructura:
La indagació de confirmació proporciona als estudiants una pregunta, un mètode i un resultat conegut prèviament. Els estudiants han de tornar a recórrer el procés de pensament per confirmar-ne el resultat.
La indagació estructurada és semblant a la indagació de confirmació, però no proporciona un resultat. Els estudiants han d’utilitzar una pregunta i un mètode per arribar a una conclusió única atesa l’evidència.
La indagació guiada elimina el mètode de l’equació i només proporciona una pregunta com a punt de partida. Els estudiants han de dissenyar el seu propi mètode de recerca per trobar una solució adequada.
A la indagació oberta , són els estudiants els que generen les seves pròpies preguntes, seleccionen l’enfocament de la seva recerca i dissenyen un mètode i una conclusió basats en les seves habilitats de resolució de problemes.
Cada tipus d’indagació té el seu nivell d’orientació i de desafiament, cosa que permet adaptar l’enfocament a les necessitats dels estudiants i als objectius de l’aprenentatge.
Fases de l’aprenentatge basat en la indagació
L’aprenentatge basat en la indagació és un procés que consta de cinc fases diferents:
Orientació Aquesta fase estimula la curiositat dels estudiants i presenta el tema d’aprenentatge. Els professors poden proporcionar orientació si els estudiants no estableixen el tema per ells mateixos.
Conceptualització : Els estudiants comencen a comprendre conceptes relacionats amb el tema daprenentatge. A la indagació oberta, això pot portar a la generació de preguntes. En altres tipus d’indagació, els estudiants treballen a la classificació d’hipòtesis.
Investigació En aquesta fase, la curiositat es transforma en resolució de problemes a través del pensament crític. Els estudiants formulen preguntes i desenvolupen hipòtesis en possibles solucions. Això implica etapes d’exploració, experimentació i interpretació de dades.
Conclusió : Els estudiants arriben al tancament de la investigació i responen a la pregunta inicial o seleccionen una solució al problema. El resultat pot portar a una exploració intel·lectual més gran.
Discussió : La fase final brinda l’oportunitat de comunicar-se i reflexionar. La interacció social i emocional és crucial per al procés daprenentatge, i la comunicació permet estructurar el pensament i fomenta la retroalimentació i lintercanvi de coneixements.
Implementació a l’aula
Tal com expliquen els especialistes d’ACER, l’aprenentatge basat en la indagació es pot aplicar de diverses maneres a l’aula
Una d’elles són els experiments científics , que proporcionen una manera divertida d’integrar l’aprenentatge basat en la indagació, encoratjant preguntes i curiositat.
També es poden fer excursions . Aquestes amplien els temes d’aprenentatge més enllà de l’aula i mostren els estudiants com es relaciona la seva educació amb el món real.
Els estudiants també poden participar en projectes que els desafiïn a desenvolupar temes d’aprenentatge de manera independent o en grups, tot fomentant la comunicació i la col·laboració.
Els debats a l’aula fomenten el pensament crític en obligar els estudiants a considerar diferents perspectives i argumentar-ne els punts de vista.
Finalment, amb l’accés a Internet i les eines tecnològiques podeu ampliar l’experiència d’aprenentatge sense sortir de l’aula.
Avantatges i desavantatges
L’aprenentatge basat en la indagació ofereix nombrosos avantatges , com ara el foment del pensament crític, la resolució de problemes, la creativitat i la connexió entre el coneixement i la vida quotidiana. També promou habilitats de comunicació i socials essencials.
Això no obstant, aquest enfocament pot representar un repte tant per als professors com per als estudiants si no compten amb la formació adequada o les habilitats necessàries. La implementació amb èxit requereix un equilibri entre la guia i la independència de l’estudiant.
Descobreix més sobre Acer For Education aquí.
