Quin és l’origen del conflicte? Quins bàndols hi ha? Quins són els interessos de cada país?
Els atacs de Turquia contra la població kurda al nord de Síria tenen com a objectiu expulsar els kurds d’aquesta zona i reforçar-hi la influència de Turquia.
Però, per què el govern turc es considera legitimat per atacar aquest territori? Quins aliats tenen els kurds? Per què no hi intervé la Unió Europea? Expliquem algunes de les claus del conflicte.
Origen del conflicte entre turcs i kurds
Els kurds són un poble mil·lenari que habita a l’Orient Mitjà des de fa més de 2.000 anys. Durant segles han patit la conquesta d’altres imperis (àrabs, perses, otomans) i no han arribat a tenir mai un estat propi.
El final de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va suposar la fi dels grans imperis i el naixement de nous països com Turquia, que va sorgir arran de la desaparició de l’Imperi otomà. Aquesta situació va alimentar les aspiracions dels kurds de tenir el seu propi estat.
Malgrat això, el govern turc no estava disposat a cedir part del seu territori. A les potències estrangeres tampoc els interessava que hi hagués un nou país a la zona, perquè així podien controlar millor les seves colònies a l’Orient Mitjà i continuar explotant recursos com el petroli.
Els kurds es van convertir en una minoria discriminada a Turquia. El govern perseguia la seva llengua i la seva cultura i els va recloure a zones del sud-est del país.
En l’actualitat, uns 30 milions de kurds viuen repartits per la zona que abasta el sud de Turquia i el nord de Síria, l’Iraq i l’Iran. Aquesta regió es coneix com a Kurdistan i és el territori que els kurds reclamen per formar el seu país.
El PKK i les Unitats de Protecció Popular
Com a conseqüència de la repressió del govern turc contra la minoria kurda, el 1978 es va fundar el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), un partit polític que defensava els drets dels kurds i reivindicava un estat independent.
El 1984, el PKK va començar la lluita armada per aconseguir els seus objectius. El partit va ser il·legalitzat i els seus líders van ser perseguits i empresonats, però els enfrontaments no han cessat. Des de l’inici de la lluita armada, més de 40.000 persones han mort en el conflicte.
El govern turc considera que el PKK és una organització terrorista i que, per extensió, també ho són les Unitats de Protecció Popular (YPG) que formen les milícies kurdes al nord de Síria.
Com a potències aliades que tenen interessos estratègics i comercials amb Turquia, la Unió Europea i els Estats Units també consideren que el Partit dels Treballadors del Kurdistan és un grup terrorista. No obstant, les milícies kurdes al nord de Síria han estat un aliat molt important per als Estats Units i Europa en la lluita contra l’Estat Islàmic.
Equilibri d’aliances
Fins ara, els kurds tenien el suport dels soldats nord-americans per lluitar contra l’Estat Islàmic, un grup terrorista que ha dut a terme atemptats arreu del món.
No obstant això, el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar la retirada dels seus soldats el 8 d’octubre. El govern de Turquia va aprofitar llavors per iniciar l’ofensiva contra els kurds.
Davant d’aquesta situació, els kurds s’han vist obligats a pactar amb Bashar al-Assad, el president de Síria. Es tracta d’un acord delicat, ja que durant dècades els kurds han patit la repressió del règim sirià, que ha intentat eliminar la seva cultura, llengua i tradicions.
Malgrat tot, ara mateix l’exèrcit sirià és l’única opció de les milícies kurdes per fer front a les tropes turques. D’altra banda, l’acord amb Síria implica també una aliança amb Rússia, rival dels Estats Units.
Estats Units i Rússia: qüestió de geopolítica
Els governs dels Estats Units i Rússia estan enfrontats des del final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Va començar llavors un període anomenat “Guerra Freda”, en què els Estats Units i la Unió Soviètica van intentar imposar el seu sistema polític i econòmic a la resta del món.
A dia d’avui, aquest enfrontament es manté en diversos fronts. Tots dos governs volen mantenir la seva influència i, per aconseguir-ho, es posicionen en conflictes com la Guerra de Síria: Rússia es va aliar amb el règim sirià de Bashar al-Assad, mentre que els Estats Units va donar suport a rebels sirians i kurds.
Fins ara els Estats Units era el país més poderós a la regió. Però després de la retirada de les tropes nord-americanes, arriba el torn de Rússia. El president Vladimir Putin vol fer de mediador en el conflicte per augmentar la seva influència a nivell internacional.
Així, el govern rus (aliat de Síria) ha demanat al president Erdogan que cessi els atacs i li ha fet l’advertiment que no es pot enfrontar a l’exèrcit sirià.
Per la seva banda, el president dels Estats Units, Donald Trump, havia imposat sancions econòmiques a Turquia però les ha retirat després que Erdogan acceptés l’alto-el-foc.
Alguns governs i experts en política internacional critiquen Trump per deixar sols els kurds en la lluita contra l’Estat Islàmic, un grup terrorista que va sorgir com a reacció a la intervenció militar dels Estats Units a molts països de l’Orient Mitjà.
Els refugiats com a arma
Tot i així, la UE no ha pres mesures com ara aplicar un embargament d’armes, cosa que implicaria aturar la venda d’armes fabricades a Europa al govern turc (encara que alguns països europeus sí que ho han fet a títol individual).
Poc després d’iniciar els bombardejos contra la població kurda, Erdogan va enviar un missatge d’advertiment als països europeus: si s’atrevien a criticar o intervenir en l’ofensiva, les autoritats obririen les fronteres per deixar que els 3,6 milions de refugiats sirians que viuen ara a Turquia travessessin les fronteres amb Europa.
La Unió Europea va signar el 2016 un polèmic acord sobre migració amb el govern turc, que permetia als països europeus traslladar migrants en situació irregular a Turquia, on obtenien l’estatus de refugiats. A canvi, Turquia rebia 3.000 milions d’euros per acollir-los.
Aquest acord va ser molt criticat per les organitzacions humanitàries, que van acusar Europa de defugir la seva responsabilitat envers els refugiats. Ara, Erdogan fa servir els refugiats com a amenaça per tal de mantenir Europa al marge del conflicte.
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
