Oksana Lyniv i Nathalie Stutzmann són les primeres dones a ocupar el càrrec de directora titular del Teatre Comunale de Bolonya i la Simfònica d'Atlanta, respectivament
La directora d'orquestra ucraïnesa Oksana Lyniv acaba de ser nomenada nova directora de l'històric Teatre Comunale de Bolonya, a Itàlia. L'anunci s'ha fet la mateixa setmana que una altra dona directora, la francesa Nathalie Stutzmann, ha estat designada com a nova batuta titular de l'Orquestra Simfònica d'Atlanta, un dels conjunts més prestigiosos dels Estats Units.
El nomenament de Lyniv i Stutzmann posa en valor el paper de les dones a les orquestres simfòniques, la direcció musical de les quals sempre s'ha reservat a homes.
Lyniv, de 43 anys, serà la primera dona a dirigir l'orquestra del Teatre Comunale de Bolonya, càrrec que anteriorment han ostentat grans directors com Arturo Toscanini, Sergio Chelibidake o Danielle Gatti.
La directora ucraïnesa ja va fer història el mes de juliol passat en convertir-se en la primera dona a pujar al podi del prestigiós Festival de Bayreuth, un festival de música clàssica creat en 1876 pel compositor Richard Wagner i on cada estiu es representen les seves òperes.
D’altra banda, Nathalie Stutzmann, de 56 anys, serà la segona dona a dirigir una orquestra simfònica als Estats Units. La directora francesa ja va ser nomenada directora convidada principal de l'Orquestra Simfònica de Filadèlfia durant la temporada passada i ara serà la directora titular a Atlanta.
A banda de dirigir, Stutzmann també toca diversos instruments (piano, violí, violoncel) i té formació en cant líric: com a contralt ha actuat en diversos teatres i òperes del món.
Sutzmann segueix els passos de l'estatunidenca Marin Alsop, que va ser nomenada titular de la Orquestra de Baltimore el 2007. Al setembre del 2019, també es va convertir en la directora principal de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Viena.
Als 64 anys, Alsop és avui un dels grans referents femenins de la música clàssica i simfònica, un món tradicionalment dominat pels homes. De fet, es calcula que el 90% de la direcció de les orquestres de tot el món estan encara en mans masculines.
Orquestres en mans de dones
A principis del segle XX van sorgir algunes orquestres íntegrament femenines, però el camí de les dones per arribar al podi del director i ser reconegudes per aquesta tasca no ha estat gens fàcil.
Entre les dones que van aconseguir fer el primer pas destaca el nom d'Antonia Brico (1902-1989), pianista holandesa que a la dècada del 1930 va ser la primera dona a aconseguir reconeixement com a directora i va arribar dirigir l'Orquestra Filharmònica de Berlín i la de Nova York. La pel·lícula La directora de orquesta (2018) reconstrueix la seva història.
La professora de música i compositora Nadia Boulanger (1887-1979) va ser l'única dona directora d’orquestra a França durant el període d'entreguerres i es va convertir, el 1936, en la primera dona a dirigir l'Orquestra Filharmònica de Londres.
La russa Veronika Dudarova (1916-2009) va entrar a dirigir l'Orquestra Simfònica de l'Estat de Moscou el 1947, càrrec que va ocupar durant més de 50 anys. El 1991, després de la dissolució de la Unió Soviètica, va fundar l'Orquestra Simfònica de Rússia, que va dirigir fins el 2003.
Actualment, entre les directores amb més projecció internacional destaquen la lituana Mirga Gražinytė-Tyla, directora de l'Orquestra Simfònica de Birmingham; l'australiana Simone Young, titular de la Simfònica de Sidney; l'estatunidenca Karina Canellakis, al càrrec de l'Orquestra Simfònica de Ràdio dels Països Baixos; l'alemanya Joanna Mallwitz, titular de la Berlin Konzerthaus; o la italiana Speranza Scapucci, responsable de l'Òpera de Lieja.
Dones instrumentistes, també en desavantatge
No només la direcció d'orquestra està dominada pels homes. Les dones encara representen menys de la meitat dels músics a la majoria d'orquestres d'Europa i Amèrica.
Durant el segle XIX i fins a principis del segle XX, les orquestres van ser exclusivament masculines. La primera orquestra a comptar amb dones va ser la Queen's Hall Orchestra de Londres, que el 1913 va contractar sis dones violinistes. Gairebé 20 anys després, el 1930, l'Orquestra de Filadèlfia va contractar l’arpista Edna Phillips, la primera dona a ocupar un lloc titular.
No obstant això, grans orquestres de referència com la Filharmònica de Viena no han acceptat dones fins fa ben poc: concretament el 1997, quan van contractar la arpista Anna Lelkes. Actualment, aquesta orquestra compta amb una vintena de dones entre els seus músics.
A día de hoy, solo 1 de cada 10 instrumentistas de la Orquesta Filarmónica de Viena son mujeres. Pero no es un hecho aislado, el funcionamiento y la tradición dificulta la presencia de mujeres instrumentistas en las filas de las agrupaciones profesionales. #ConciertodeAñoNuevo pic.twitter.com/khwRecXv5h
— Aránzazu Cruz (@arancruzmar) January 1, 2020
Una altra de les grans orquestres del món, la Filharmònica de Berlín, no va admetre una dona fins al 1982, quan la violinista Madeleine Carruzzo va entrar al conjunt. Aquell mateix any, el responsable de l'orquestra berlinesa, el cèlebre director Herbert Von Karajan, va voler contractar també la jove clarinetista Sabine Meyer, però els músics es van negar i això va provocar una gran polèmica.
Malgrat que la presència de dones a les orquestres ha augmentat els últims anys, encara hi ha seccions senceres –com la dels instruments de vent metall o la percussió– que continuen sent molt masculines. Alguns llocs, com el de concertino –el primer violinista i solista–, continua estant ocupat majoritàriament per homes.
