L’esperit crític, clau per a navegar en la desinformació  

Cada dia rebem missatges a WhatsApp, vídeos a TikTok i Instagram, llegim fils a X i notícies que arriben per totes bandes. Navegar en aquest mar d’informació és tot un repte: alguns continguts són útils i fiables, però d’altres són confusos i molts, falsos. Amb tanta informació al nostre l’abast, és fàcil perdre’s i creure coses que no són certes.

La irrupció de la intel·ligència artificial ha agreujat la situació. Eines com ChatGPT permeten generar textos i imatges de base dubtosa que poden difondre mentides o informació errònia. Per això, l’esperit crític és avui més necessari que mai. Es tracta de la capacitat de pensar i reflexionar abans d’acceptar o compartir una informació. No es tracta de desconfiar de tot, sinó d’analitzar, fer-se preguntes i valorar la informació que tenim al davant.

Tenir esperit crític és com portar ulleres que permeten veure la realitat amb claredat. Sense aquesta habilitat, és fàcil caure en fake news, notícies falses creades per enganyar, manipular opinions o generar confusió. La desinformació és un repte estructural del segle XXI que afecta la confiança en governs, institucions i mitjans, i la capacitat de prendre decisions basades en fets i dades concretes. Impacta especialment àmbits com salut pública, canvi climàtic o migració, i també pot afectar-nos a través d’enganys i estafes de tota mena.

Fake news i intel·ligència artificial

Les fake news sempre han existit, però avui la seva difusió és més ràpida i difícil de detectar. I a sobre, amb les eines d’intel·ligència artificial es poden generar textos, imatges i vídeos que semblen reals, però són inventats. Els deepfakes, per exemple, són vídeos o imatges manipulades digitalment perquè una persona sembli dir o fer coses que mai ha dit ni fet. Això fa que un contingut viral pugui semblar autèntic i, encara així, ser fals.

Les xarxes socials acceleren aquest fenomen. Plataformes com Instagram, TikTok o X fan que l’accés a la informació sigui accessible per a tothom, però també que tothom pugui ser víctima de desinformació. Els algoritmes, fórmules que decideixen què veus a les xarxes segons el que creuen que t’atraurà més, prioritzen continguts que generen emoció, polèmica o reaccions extremes, cosa que afavoreix la viralització de notícies falses. A diferència dels mitjans tradicionals, on la informació passava per filtres i codis ètics, avui qualsevol persona pot crear i difondre continguts sense control.

Per defensar-se, cal aprendre a verificar fonts, contrastar informació amb mitjans fiables i identificar senyals d’advertència com titulars exagerats, errors gramaticals o continguts que només apareixen en mitjans poc coneguts.

Estratègies i eines per combatre la desinformació

Verificar informació abans de compartir-la és essencial. La verificació de dades consisteix a contrastar cada afirmació amb fonts fiables i consultar experts si cal. També és útil oferir context: explicar com i per què circula una informació ajuda a desenvolupar comprensió crítica.

L’alfabetització mediàtica és clau: aprendre a identificar fonts fiables, entendre els algoritmes de xarxes socials i reconèixer senyals de manipulació ajuda a crear una societat més resilient davant la desinformació. Aquesta educació hauria de començar a les primeres etapes escolars i continuar al llarg de la vida.

Com t’afecta?

L’esperit crític no serveix només a classe o per fer treballs acadèmics. Et serà útil cada dia per identificar notícies falses, possibles estafes o opinions virals que volen manipular-te en temes de política o societat. Preguntar-te “d’on surt això?”, “qui ho diu?” i “per què ho comparteixen?” és aplicar l’esperit crític.

Aquesta habilitat et protegeix de manipulacions, et permet prendre decisions segures i navegar amb confiança en un món digital ple de missatges enganyosos. És un antivirus mental que ajuda a entendre millor la realitat, formar opinions fonamentades i participar de manera responsable en la societat.