El govern espanyol admet en un certificat que el tribunal que el va condemnar al garrot vil era “il·legítim” i que va patir “persecució i violència per raons polítiques”
L’activista Salvador Puig Antich va ser, al costat de Heinz Chez, un dels dos últims executats amb garrot vil a l’estat espanyol, el 2 de març de 1974. Ara, cinquanta anys després, el govern ha reconegut que el tribunal que el va condemnar era il·legal i il·legítim.
El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha entregat a la família de Puig Antich –representada per les seves germanes Inma, Merçona, Carme i Montse– un document que certifica aquesta reparació. “El Govern d’Espanya expedeix a favor de Salvador Puig Antich aquest document de reparació per la persecució i la violència patida per raons polítiques, ideològiques i de consciència durant la dictadura”, assenyala el text.
Puig Antich va ser executat quan tenia vint-i-sis anys a la sala de paqueteria de la presó Model de Barcelona. Les autoritats van escollir un lloc discret, i no el pati de la presó, on se solien fer les execucions, per evitar que els presos donessin l’alerta i això pogués provocar protestes o manifestacions a la ciutat.
Fins a l’últim moment la família va esperar un indult que no va arribar mai. Van ser unes últimes hores angoixants. El garrot vil era la pitjor de les execucions, un mecanisme que es remunta a l’edat mitjana i que havia quedat en desús, com va admetre el director de la Model, Álvaro de Toca Becerril.
Qui era Salvador Puig Antich?
Salvador Puig Antich va ser un militant que no es va lluitar per les seves creences. Va néixer a Barcelona l’any 1948, quan a Espanya governava Francisco Franco, el dictador que havia guanyat la Guerra Civil espanyola. La família d’en Salvador era treballadora i eren sis germans. Ja des de ben petit, havia sentit a casa com n’era d’injusta la guerra i la dictadura.
Com era habitual per a tots els homes en aquell temps, li va tocar a fer la mili per preparar-se per ser soldat i es va traslladar a Eivissa. Allà va aprendre sobre medicaments i infermeria, i era capaç de curar ferits de bala. Quan va tornar a Barcelona va adherir-se al Movimento Ibérico de Liberación, el MIL, un grup que volia acabar amb la dictadura franquista. Es tractava d’un grup anarquista que defensava l’agitació armada i que havia dut a terme atracaments a bancs per costejar la seva lluita. Actuava amagat i es va canviar el nom.
El 25 de setembre del 1973, la policia va engegar una operació per detenir un dels membres del MIL, durant la qual va resultar mort un dels agents. Puig Antich va ser acusat d’assassinar el policia en unes circumstàncies confuses i encara plenes d’interrogants que fan impossible determinar la seva implicació en el tiroteig. A partir d’aquí, va començar un periple per responsabilitzar-lo d’aquesta mort, fins a la seva execució. Cinquanta anys després dels fets, continuen apareixent elements que posen en evidència irregularitats en totes les fases del procediment.
Puig Antich en la memòria
La història i la mort de Salvador Puig Antich forma part de la memòria col·lectiva catalana i s’ha explicat en llibres, documentals, exposicions i fins i tot una pel·lícula, Salvador, dirigida per Manuel Huerga l’any 2006 i protagonitzada per Daniel Brühl.
Aquest film narra els esdeveniments que van conduir a la condemna i execució de Salvador Puig i Antich, un jove anarquista i membre del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), acusat de la mort d’un policia. Malgrat els esforços de la seva família, advocats i mobilitzacions socials, el règim franquista es va negar a concedir-li l’indult. Puig i Antich va ser executat a garrot vil, que va ser l’última execució d’aquest tipus durant la dictadura.
Una de les últimes obres és la sèrie-documental “Puig Antich. El llibre vermell”. Coincidint amb el 50è aniversari de la seva mort, fa una revisió en profunditat de tot el procés i treu a la llum irregularitats desconegudes fins ara.
Un exemple és la manera com es va fer l’execució. Segons la llei de la justícia militar que el va condemnar, la pena de mort hauria d’haver estat per afusellament, però el règim va voler imposar-li un càstig exemplar amb el garrot vil.
A més, mentre es gravava el documental es va localitzar un document del servei d’intel·ligència nord-americà segons el qual, al consell de guerra de Puig Antich, hi hauria hagut micròfons. Això vol dir que s’haurien pogut enregistrar les converses de la sala de deliberacions i el procés s’hauria de declarar nul.
