L’experiència de les persones autistes dins del col·lectiu LGTBQIA+

Les persones autistes que formen part del col·lectiu LGTBQIA+ viuen una realitat marcada per la convergència de dos espectres: el de l’autisme i el del gènere o la diversitat sexual. Aquesta intersecció genera experiències úniques que sovint escapen a la percepció convencional o neurotípica. 

Les persones autistes viuen el gènere, com a construcció social, de manera diferent, ja que tenen una percepció particular d’aquests constructes i sovint no s’hi senten influïdes de la mateixa manera que les persones neurotípiques.

Un exemple destacat d’aquesta singularitat és el concepte d’“autigènere”, que descriu una identitat de gènere que només es pot entendre dins del context de l’autisme. En aquests casos, el gènere de la persona està tan profundament influenciat pel fet de ser autista que no es pot desvincular de la seva identitat neurodivergent. Això posa de manifest com l’autisme modela la manera en què una persona experimenta i comprèn el seu propi gènere, creant identitats únicament diverses.

La relació entre l’autisme i les dissidències sexuals i de gènere

Diversos estudis posen de manifest una major prevalença de diversitat sexual i de gènere entre les persones autistes en comparació amb la població general. Les dades mostren que les persones amb un Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) tenen fins a 7,59 vegades més probabilitats d’expressar variació de gènere que les neurotípiques. Això inclou una major probabilitat de ser persones trans, no binàries o d’identificar-se amb altres identitats de gènere no normatives. Aquest patró també s’observa en persones amb TDAH, encara que en menor mesura.

Pel que fa a la sexualitat, les persones autistes presenten una diversitat destacada. Els estudis indiquen que adolescents i adults amb TEA tenen taxes més altes d’atracció cap al mateix sexe, interès bisexual i sentiments d’asexualitat en comparació amb grups neurotípics. Això és especialment evident en les dones amb TEA, que tenen entre tres i quatre vegades més probabilitats d’identificar-se com a bisexuals i presenten una major tendència a no identificar-se amb el sexe assignat al naixement o amb una orientació heterosexual.  

La resistència a les normes socials, sovint associada a l’autisme, també pot influir en com es viuen les identitats de gènere. Les persones autistes solen rebutjar els constructes socials, inclosos els estereotips de gènere, cosa que els permet explorar les seves identitats sense les mateixes limitacions que les persones neurotípiques. Això no vol dir que totes les experiències de gènere de les persones autistes estiguin vinculades al seu autisme, sinó que aquest pot ser un element influent en la seva percepció i expressió del gènere.

Drets i inclusió de les persones autistes dins del col·lectiu LGTBQIA+

Quan els espectres de l’autisme i de la diversitat sexual i de gènere es troben, augmenta la vulnerabilitat al maltractament, la discriminació i la incomprensió. Aquesta doble marginació –per ser neurodivergents i per pertànyer al col·lectiu LGTBQIA+– subratlla la necessitat de garantir els seus drets i promoure la seva inclusió en tots els àmbits de la societat.

Una de les claus per aconseguir aquesta inclusió és l’educació. Els programes d’educació sexual han de ser adaptats per abordar les necessitats específiques de les persones autistes, proporcionant-los les eines necessàries per desenvolupar relacions saludables i reduir els riscos sexuals. Aquests programes han de ser respectuosos amb la diversitat sexual i de gènere i evitar reforçar estereotips o normes socials binàries que puguin invalidar les seves identitats.

A més, els professionals que treballen amb persones autistes, com logopedes, terapeutes ocupacionals, educadors i professionals de la salut mental, han de ser conscients de la intersecció entre l’autisme i les identitats LGTBQIA+. Això inclou evitar pressions per ajustar-se a comportaments socials “apropiats” que puguin negar o ignorar la diversitat de gènere o sexualitat. La validació de les seves identitats i l’acompanyament respectuós són bàsics per prevenir danys emocionals i psicològics.