L’extrema dreta es fa forta a Itàlia

Les enquestes situen els Germans d'Itàlia, una formació política d'ultradreta, com a favorita a les properes eleccions

La italiana Giorgia Meloni, líder del partit d'ultradreta Germans d'Itàlia (FI), serà la guanyadora de les eleccions italianes del proper diumenge 25 de setembre. Així ho indiquen tots els sondejos i, en aquest cas, Meloni serà la nova primera ministra i la primera dona a ocupar el càrrec de Cap de Govern a Itàlia.

Germans d'Itàlia és un partit relativament nou (es va crear l’any 2012), però en poc temps el seu discurs ha aconseguit convèncer a una part important de la població italiana. Com altres partits d'extrema dreta, FI està en contra de les polítiques d'acollida, aposta per tancar les fronteres a la migració i rebutja el dret a l'avortament, per exemple.

Si el partit de Meloni pacta amb la Lliga Nord de Mateo Salvini (també d'ultradreta) i amb Forza Italia de Silvio Berlusconi (partit de dretes), els tres partits aconseguirien la majoria absoluta tant al parlament com al senat i podrien governar sense oposició.

L'oposició està liderada pel Partit Democràtic, formació d'esquerres representada per l'ex primer ministre Enrico Letta. Malgrat això, les enquestes mostren que el vot per als partits d'esquerres no serà suficient per superar la coalició de dretes.

Itàlia viu una crisi política i econòmica agreujada per la pandèmia. Va ser un dels països europeus més afectats per la covid i un dels últims a rebaixar les restriccions. Aquestes mesures han tingut un fort impacte en el turisme i l'economia, fet que ha generat un gran malestar entre la societat.

Les eleccions italianes es van convocar després de la dimissió de Mario Draghi, l'anterior primer ministre, que no va aconseguir formar un govern de coalició amb la resta de partits i va acabar renunciant al càrrec al juliol d’enguany.

L'extrema dreta a Europa

Ja fa anys que els moviments d'extrema dreta han entrat als governs d'Europa. Els casos més destacats són els de Lech i Ladislaw Kaczynski (Partit Llei i Justícia), que han ocupat diversos càrrecs al govern de Polònia des del 2005; o el de Víktor Orban (Fidesz-Unió Cívica Hongaresa), que és primer ministre d'Hongria des del 2010.

D'altra banda, els partits d'ultradreta han aconseguit representació als parlaments de gairebé tots els països europeus: VOX a Espanya, Agrupació Nacional a França, Alternativa per Alemanya al Bundestag, la Lliga Nord a Itàlia, el Fòrum per a la Democràcia als Països Baixos… Fa tot just una setmana, el partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia va ser el segon més votat a les eleccions.

Aquestes formacions comparteixen idees comunes com el discurs contra la immigració, la defensa de la família tradicional i el rebuig del feminisme, per exemple. La majoria també són euroescèptics: estan en contra de la idea de la Unió Europea i de la col·laboració entre països, i creuen que a cadascú li aniria millor pel seu compte.

L'auge de la ultradreta es produeix, sobretot, en moments de crisi. Aquests moviments presenten solucions ràpides i poc realistes als problemes de la societat, com la desocupació, les retallades als serveis públics o la falta d'oportunitats. Aquestes problemàtiques requereixen mesures complexes que tenen efectes a llarg termini, però els partits d’ultradreta aprofiten el malestar social i apel·len a les emocions per guanyar suport.

En alguns països, els governs han dut a terme un “cordó sanitari”: un pacte entre partits polítics per mantenir l'extrema dreta fora del poder. Ara bé, cada vegada més partits de dreta estan disposats a pactar amb l'extrema dreta i formar governs de coalició per a no perdre influència.

El resultat és un “emblanquiment de la ultradreta”: les idees excloents es normalitzen i aquestes formacions acaben entrant als governs com si fossin un partit democràtic més. El fet és, però, que aquests partits no poden considerar-se democràtics perquè van en contra dels drets d'una part dels ciutadans, com les dones, els migrants o el col·lectiu LGTBIQ+.

La campanya a les xarxes socials

Itàlia té una població de gairebé 60 milions d'habitants, dels quals 50 milions estan citats a les urnes diumenge que ve. A més, per primera vegada, els menors de 25 anys també podran votar els representants del senat (fins ara només podien votar els diputats del parlament).

Aquesta situació ha fet que els candidats es llancin a les xarxes socials per promoure la seva candidatura ja que, des d'allà, poden aconseguir més visibilitat avant dels votants més joves.

Aprofitant la popularitat de TikTok, diversos polítics italians s'hi han creat un perfil per connectar amb la Generació Z: Giorgia Meloni, Matteo Salvini, l’ex-primer ministre Matteo Renzi… Des d'allà expliquen els punts del seu programa electoral, però també mostren anècdotes durant la campanya i hi deixen veure el seu perfil més personal.

@giorgiameloni_ufficiale

Ceglie Messapica: a lezione di panzerotti

♬ suono originale - Giorgia Meloni

Un dels perfils més comentats és el de l'ex-primer ministre italià Silvio Berlusconi, que als 85 anys acumula més de 580.000 seguidors. A més de fer carrera en política, Berlusconi és un important empresari que ha creat un imperi televisiu a Itàlia i Espanya: d'aquí la seva afició a l'entreteniment i l'espectacle.

@silvio.berlusconi Quale preferite dei due? #silvioberlusconi #berlusconi #neiperte ♬ U MAKE ME GO - Who's That Girl?

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!