L'inici de la guerra va suposar la caiguda del règim polític i la posterior mort del dictador Muammar al-Gaddafi
Aquest any es compleix el desè aniversari de l'inici de la guerra civil a Líbia, al nord de l'Àfrica. Líbia va ser un dels països protagonistes de la Primavera Àrab, una sèrie de protestes ciutadanes que es van desenvolupar entre 2010 i 2012 en diversos països del món àrab, com Tunísia, Egipte o Jordània.
En el cas de Líbia, les revoltes socials van provocar la caiguda del règim polític i l'inici d'una guerra civil. Enmig d'aquests enfrontaments, el dictador i militar Muammar al-Gaddafi, que havia ocupat el poder durant més de 40 anys, va morir assassinat a mans d'un grup de rebels el 20 d'octubre del 2011.
El caos polític i social que es va generar després de la caiguda del règim encara perdura en l'actualitat, malgrat els esforços de la comunitat internacional per aconseguir una certa estabilitat a la regió. Deu anys després, el govern libi segueix lluitant contra diversos grups rebels i no té un control total sobre el territori del país, per això els experts en política internacional solen dir que Líbia és un estat fallit.
Libia es un Estado fallido desde 2011 (tras la caída de Gadafi) y un atentado hoy lo pone de manifiesto. El país debe celebrar elecciones antes de final de año pero un ataque al comando electoral ha dejado al menos 12 muertos, en Trípoli, capital de un gobierno sin legitimidad. pic.twitter.com/6XQ0japVh5
— Omer Freixa (@OmerFreixa) May 2, 2018
Deu anys de guerra
Els dies 15 i 16 de febrer de 2011 es van produir una sèrie de protestes multitudinàries a la ciutat de Bengasi, al nord-oest del país. Van ser convocades a través de les xarxes socials i, com en altres països, les proclames principals eren la manca de llibertats i la crítica als casos de corrupció del govern.
L'endemà, el 17 de febrer, opositors al règim de Muammar al-Gaddafi es van manifestar a tot el país en una jornada anomenada el "Dia de la ira". Les protestes es van estendre també a Trípoli, la capital de país, i van ser durament reprimides pel govern. En un dels bombardejos amb avions de combat van morir 250 manifestants, segons la cronologia de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).
Aquests fets van marcar l'inici de la guerra civil a Líbia, un conflicte que no només va enfrontar el règim de Gaddafi contra els grups rebels sinó que també va suposar la intervenció d'altres països com els Estats Units, els Emirats Àrabs Units o la mateixa Unió Europa.
El conflicte ha paralitzat les institucions i l'economia de Líbia i ha deixat el país fragmentat en diferents grups barallant-se pel poder. A l'est, l'home fort continua sent el militar Khalifa Hafter, mentre que a l'oest de país governa Fayez al Serraj, primer ministre de l'anomenat Govern d’Acord Nacional, creat el 2015 amb el suport de les Nacions Unides.
Segons els analistes internacionals, la lluita per controlar els recursos energètics de la zona, especialment el petroli, és una de les raons que es troben darrere de la guerra a Líbia i altres països de la regió.
Libia, porta d’entrada a Europa
Situada al nord de l'Àfrica, Líbia queda a uns 300 quilòmetres de les costes italianes, per això entre 2016 i 2017 es va convertir en una de les vies més utilitzades pels migrants per entrar a Europa.
A partir del 2017 els governs de Líbia i Itàlia van arribar a un acord per frenar la migració, finançant centres de detenció de persones migrades i donant suport als guardacostes libis. Com a conseqüència, els moviments migratoris van canviar de ruta cap a la Mediterrània occidental, la part que uneix el Marroc amb Espanya.
Segons l'Organització Internacional de les Migracions (OIM), els països de l'Àfrica del Nord conformen una important zona de trànsit de migrants. Des de fa anys, les aigües de la mar Mediterrània s'han convertit en una fossa on han mort milers de persones migrants.
El 2019, prop de 800.000 persones refugiades vivien a Líbia. La majoria procedeixen d'altres països de l'Àfrica Subsahariana i hi arriben amb l'esperança de creuar la Mediterrània cap al continent europeu. Segons dades de l'OIM, al llarg del 2020 van morir més de 350 persones intentant creuar el mar en barques i més de 597 segueixen desaparegudes.
In the period of 2 - 8 February, 1,487 migrants were rescued/intercepted at sea and returned to Libya.
— IOM Libya (@IOM_Libya) February 8, 2021
👇IOM Libya's Maritime Update👇 pic.twitter.com/WhIaW7JYEH
Més enllà d'arriscar les seves vides creuant el mar, les persones migrants s'enfronten a l'extorsió i la violència exercides per les màfies de traficants de persones, que campen lliures pel país.
"Se calcula que las mafias de migrantes lograron unos beneficios de entre 255 y 300 millones de dólares solo en Libia en 2015". El negocio del contrabando de migrantes crece y se vuelve más rentable. Lo explicamos: https://t.co/H44uxsFGrE
— El Orden Mundial - EOM (@elOrdenMundial) January 14, 2021
El futur de Líbia, encara que incert, sembla que avança cap a una certa estabilitat. Després de mesos de negociacions, un fòrum organitzat per les Nacions Unides ha designat l'empresari Abdul Hamid nou cap de Govern i Mohamed Menfi, president electe. Ells seran els encarregats de preparar les pròximes eleccions a Líbia, previstes per al 24 de desembre del 2021.
