L’impacte de la DANA a València, un any després
La ciutadania valenciana es manifesta per protestar per la gestió de la riuada, denunciar la manca d’ajuts i reclamar la dimissió del president Mazón
El 29 d’octubre de 2024, el País Valencià va viure un dels episodis més greus de la seva història recent. Una DANA, és a dir, una depressió aïllada que provoca pluges molt intenses, va destruir molts municipis, la majoria d’ells a la comarca de l’Horta Sud, i va causar 229 morts.
Els pobles afectats encara arrosseguen les conseqüències i la indignació per la resposta política, que consideren insuficient. El passat 2 d’octubre, més de 50.000 persones es van manifestar a València per protestar contra la gestió de la riuada, denunciar la manca d’ajuts i demanar la dimissió del president de la Generalitat, Carlos Mazón.
Molts l’acusen de falta de previsió i coordinació durant la DANA. El president no va aparèixer fins al vespre, quan rius i barrancs ja s’havien desbordat. Els afectats també denuncien que les ajudes econòmiques arriben tard i que la reconstrucció avança molt lentament.
Es calcula que la riuada va afectar uns 11.228 habitatges, i encara hi ha moltes famílies que no han pogut recuperar casa seva. També hi ha baixos i locals pendents de reforma, clavegueres embussades i infraestructures malmeses. A més, moltes persones continuen afectades pel trauma de la tragèdia i per la pèrdua d’amics o familiars.
Què va ser la DANA
Una DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) és un fenomen meteorològic que pot provocar pluges molt intenses. La de 2024 va deixar 237 morts a Espanya, 229 d’ells a València, i va ser una de les pitjors riuades de la història.
En un dia es van acumular fins a 771,8 litres per metre quadrat en algunes zones. Els barrancs del Poyo, la Saleta i Picaset es van desbordar i van inundar carrers i pobles sencers com Paiporta o Massanassa. L’aigua va arrossegar cotxes, cases i comerços, i milers de persones van quedar sense llum ni comunicació.
Tot i que l’AEMET havia avisat dies abans i havia decretat alerta vermella el mateix matí, el missatge d’emergència als mòbils no va arribar fins a les vuit del vespre. Aquesta demora va augmentar el risc i va deixar molta gent sense temps per actuar.
Els experts expliquen que fenòmens com aquest seran cada vegada més freqüents amb el canvi climàtic. Per això, insisteixen en la necessitat de tenir protocols d’actuació clars i fàcils d’aplicar, tant per als ciutadans com per a les administracions, per minimitzar els riscos i protegir la vida de les persones.
Impacte en infants i joves
L’informe Con el barro en la mochila, de Save the Children i la Universitat de València, mostra com la DANA ha afectat molts infants i adolescents. Molts tenen por de la pluja o dels trons, pateixen insomni i canvis d’humor. També s’ha detectat més ansietat, estrès, dependència de pantalles i dificultats de concentració.
Les escoles van tancar durant dies, i molts alumnes van perdre classes i beques menjador. A més, moltes activitats esportives o de lleure encara no s’han reprès perquè els espais no estan restaurats, cosa que dificulta la seva recuperació emocional.
Algunes famílies van perdre la casa o viuen encara amb desperfectes. Les que tenen menys recursos són les que més costa recuperar-se, perquè viuen en zones més vulnerables i amb menys ajudes.
Com t’afecta aquesta notícia
Encara que no visquis a València, la DANA ens recorda que els desastres naturals tenen conseqüències molt més enllà de les pèrdues materials. Aquestes situacions afecten la salut mental, l’educació i la vida quotidiana dels infants i joves.
La DANA de València també mostra la importància de la solidaritat ciutadana, quan molta gent es va mobilitzar per ajudar a netejar els carrers i cuinar pels afectats.
Finalment, aquest fet ens recorda la necessitat de preparar les ciutats davant els efectes del canvi climàtic.