Malgrat la seva llarga trajectòria, el telescopi Hubble encara és una referència de l’exploració astronòmica i continua proporcionant grans imatges de l’univers
Per Raquel Sáez
Ara, més que mai, ho fotografiem tot. Els nostres mòbils es converteixen en càmeres improvisades i s’omplen amb desenes d’intents per obtenir la millor instantània. Però si volem captar qualsevol fenomen astronòmic hi ha un fotògraf immillorable: el telescopi espacial Hubble.
Des del seu llançament el 24 d’abril de 1990, el Hubble ha estat 30 anys en actiu i s’ha convertit en una referència per a la comunitat científica.
“El Hubble ha observat gairebé tot tipus d’elements astronòmics i ha permès obtenir un elevat volum de resultats científics. A més, el seu impuls suposa la primera gran aliança entre l’Agència Europea Espacial i la NASA”, apunta Salvador J. Ribas, el director científic del Parc Astronòmic Montsec.
Hubble orbita a uns 540 quilòmetres sobre els nostres caps i fa una volta al nostre planeta cada 96 minuts aproximadament. A més, destaca per ser relativament petit: el seu mirall no supera els tres metres de diàmetre i és quatre vegades més petit que el Gran Telescopi de Canàries (GTC).
#Hubble30 Follow Hubble’s journey from dream to reality in "NASA’s Incredible Discovery Machine: The Story of the Hubble Space Telescope." Face the challenges, revel in the triumphs, and witness the human spirit that's kept Hubble exploring for so long: https://t.co/KzdwTB7jik
— Hubble (@NASAHubble) April 16, 2020
Reparacions a l’espai
Malgrat els avanços tecnològics, l’atmosfera terrestre impedeix prendre fotografies astronòmiques tan precises des de terra.
“S’aconsegueix una resolució molt alta perquè no existeixen les pertorbacions naturals de l’atmosfera: el Hubble es mou per sobre”, explica segueix Ribas.
Al llarg d’aquestes tres dècades, el telescopi Hubble també ha necessitat reajustaments. El mateix any que es va posar en marxa, es va descobrir que el mirall principal tenia un defecte de muntatge que podia acabar amb tot el projecte i va ser reparat a l’espai.
“Això va permetre també corregir un error històric: tenia un problema òptic i no mostrava la imatge amb la qualitat requerida. Aquestes visites van permetre actualitzar les prestacions fins a cinc vegades, cosa que no es pot fer amb gairebé cap satèl·lit en l’espai”, afegeix el responsable del Parc Astronòmic Montsec.
El Hubble ha capturat instantànies tan espectaculars com els famosos Pilars de la Creació, una petita regió de la Nebulosa de l’Àguila, una vasta formació estel·lar a 6.500 anys llum de la Terra. També ha observat les primeres galàxies o les Aurores a Urà.
El relleu del Hubble: el James Webb
Malgrat la seva llarga trajectòria, els científics no tenen previst jubilar aquest popular telescopi.
“Fa molt de temps que ha superat la seva vida útil, però és possible que es torni a prolongar 10 o 20 anys més perquè ha envellit molt bé. No sembla que la seva retirada sigui imminent”, assenyala Ribas.
Així i tot, les agències espacials ja treballen en el seu substitut: el James Webb, un altre projecte que comparteixen l’Agència Europea Espacial i la NASA, al qual s’uneix l’Agència Espacial Canadenca. En poc més d’un any coincidirà al cel amb el seu antecessor.
El James Webb incorporarà un mirall construït per segments podrà arribar als sis metres i mig de diàmetre, augmentant així les prestacions d’observació en comparació amb Hubble.
El telescopio espacial James Webb será el sucesor natural del @HubbleTelescope. Será lanzado (si todo va bien) en la primavera de 2021 y observará en infrarrojo, permitiéndonos observar el Universo como nunca antes #unpocodeastro #FelizFinde (Imagen: @NASAWebb) pic.twitter.com/ZBBT0r3cct
— Dusk To Dawn (@owl_astro) April 17, 2020
Informació elaborada en col·laboració amb el Parc Astronòmic Montsec