Les escriptores han estat relegades a un segon pla durant anys i han rebut menys reconeixement que els seus companys
Diuen que la primera obra literària signada de la història va ser escrita per una dona. Parlem d’Enheduanna, una princesa, sacerdotessa i escriptora que va viure fa més de 4.000 anys a l’antiga Mesopotàmia. Avui dia és considerada la primera persona de la història que va crear la seva pròpia obra literària.
En l’actualitat, trobar llibres escrits per dones és un fet habitual: a qualsevol llibreria o biblioteca hi ha títols signats per escriptores. Malgrat això, des de l’obra d’Enheduanna fins a les obres actuals, milers de dones autores han estat amagades o ignorades i no han rebut mai el reconeixement que mereixien.
Històricament, les dones han estat relegades a un segon pla en molts àmbits de la vida pública, com la política, la feina o la representació social. Durant segles, les seves funcions s’han limitat a l’àmbit domèstic i només s’han pogut dedicar a tenir cura de la llar i la família.
Aquesta situació va impedir que moltes dones rebessin una educació que els permetés aprendre a llegir i escriure. Així i tot, algunes sí que van poder formar-se i endinsar-se en el camp de l’escriptura. D’aquesta manera, la història de la literatura ens ha deixat grans obres literàries escrites per dones.
Un pseudònim per publicar
Durant anys, la presència de dones en la literatura universal va estar invisibilitzada pels homes, que no els permetien participar en la creació d’obres d’art. Al segle XIX, per exemple, no estava ben vist que les dones participessin en la vida cultural i intel·lectual malgrat tenir talent en àmbits com l’escriptura.
Això va provocar que editorials i diaris no volguessin publicar textos escrits per dones. La por de no poder publicar i no ser valorades pel públic va fer que moltes optessin per publicar els seus llibres amb un pseudònim: un nom fals diferent del real perquè no les reconeguessin.
Amb el temps s’ha descobert que moltes obres signades amb pseudònims masculins en realitat havien estat escrites per dones. El cas més famós és el de Currer Bell i Ellis Bell, noms falsos que les germanes Brontë van utilitzar per publicar les seves novel·les. Ens referim a Emily Brontë, escriptora de Cims Borrascosos (1847), i Charlotte Brontë, autora de Jane Eyre (1874), dues obres clau de la literatura anglesa.
Una altra escriptora que es va veure obligada a fer servir un pseudònim va ser Amantine Aurore Dupin, coneguda durant anys pel nom de George Sand. Novel·lista i periodista del romanticisme francès, es considera una de les escriptores més populars d’Europa al segle XIX. La seva obra més coneguda és Indiana (1832).
Altres autores com Matilde Cherner, Mary Anne Evans o Louisa May Alcott també van utilitzar pseudònims masculins per publicar els seus llibres.
Premis literaris
Gràcies a la lluita del moviment feminista, les dones han guanyat representació en àmbits com la cultura, la ciència o la política. Pel que fa a l’escriptura, les dones també han aconseguit guanyar premis literaris que reconeixen el seu treball.
Un dels més famosos és el Premi Nobel de Literatura, que es concedeix cada any i és un dels guardons més prestigiosos del món. L’any passat, el Nobel va ser per a l’escriptora francesa Annie Ernaux. El 2020, va ser guardonada l’estatunidenca Louise Glück i, el 2018, la polonesa Olga Tokarczuk.
Malgrat els reconeixements dels últims anys, els premis literaris continuen mostrant una gran desigualtat de gènere entre homes i dones. La primera entrega dels Nobel va ser fa més de 120 anys i, des d’aleshores, només 17 dones han guanyat el Nobel literari.
La diferència entre autors prmeiats i autores premiades no és exclusiva dels Nobel. En el cas del Premi Cervantes, el més important de la literatura en castellà, només 6 dones han rebut el guardó en gairebé 50 anys d’història. I en el cas de la literatura catalana, el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull ha reconegut les obres de 13 escriptores en 43 edicions.
Si bé les dones han començat a ser reconegudes en la literatura, la desigualtat en els premis posa en evidència que encara queda molt per fer.
Treballa aquest tema A FONS a l’aula
Aquest article forma part d’una seqüència didàctica amb activitats i tutorització periodística.
