Llancen un pastís contra la Mona Lisa

Un turista del Louvre llança un pastís contra el famós quadre de Leonardo da Vinci, que ha quedat protegit pel vidre de seguretat

Les autoritats del Museu del Louvre, el museu més important de França i un dels més visitats del món, han informat d'un atac contra un dels seus quadres estrella: un visitant es va acostar al quadre de ‘La Gioconda’ (1503-1519) i li va llançar un pastís. Per sort, el quadre està protegit per un vidre de màxima seguretat que va impedir qualsevol desperfecte a l'obra.

La Mona Lisa de Leonardo da Vinci és una de les obres més famoses del Louvre i serveix de reclam per a milions de turistes cada any. El 2021, el museu va rebre 2,8 milions de visitants, una xifra rècord al panorama cultural però molt lluny del nombre de visitants anterior a la pandèmia (el 2019 va rebre més de 9,6 milions de visites).

La popularitat de la Mona Lisa la situa al centre de totes les mirades: qualsevol incident relacionat amb el quadre es fa viral i apareix als mitjans de tot el món. En aquest sentit, l’obra de Da Vinci serveix de plataforma per cridar l'atenció i llançar missatges de qualsevol tipus, encara que no estiguin relacionats amb el quadre. 

En l'era dels selfies i els stories d'Instagram, desenes de mòbils estaven enfocant el quadre just en el moment de l'assalt. L'atacant portava una perruca perquè no l’identifiquessin i anava en cadira de rodes, ja que hi ha un espai reservat just davant de la pintura perquè les persones amb discapacitat també puguin observar-la. Quan estava al davant, va estampar un pastís contra el vidre que protegeix el quadre.

Els guàrdies de seguretat van aparèixer instants després per detenir a l'assaltant i treure les restes de dolç del vidre amb un mocador. Mentre se l'emportaven detingut, l'atacant va cridar frases com: “Els artistes han de pensar en la Terra. Penseu en el planeta!”, fet que sembla indicar que tot plegat era una acció ecologista per cridar l'atenció sobre l'amenaça que suposa el canvi climàtic.

Vandalisme contra la Mona Lisa

Aquesta no és la primera vegada que ataquen la Mona Lisa. De fet, el quadre és motiu de disputa entre el govern d'Itàlia, que en reclama la propietat perquè Da Vinci era italià, i el govern de França, país on el geni renaixentista va viure els últims anys de la seva vida. 

El 1911, el quadre va ser robat del Louvre i va estar desaparegut durant dos anys. El lladre, Vincenzo Peruggia, el tenia amagat a casa seva perquè sabia que qualsevol moviment al mercat de l'art cridaria l'atenció. Finalment, va ser descobert quan intentava vendre’l a la Galeria dels Uffizi a Florència (Itàlia).

Dècades més tard, el 1956,va rebre dos atacs. Primer, un home va atacar el quadre amb àcid i va destrossar la part inferior de la pintura. Mesos més tard, el pintor bolivià Ugo Unganza Villegas va tirar una pedra contra el vidre, amb tanta força que un fragment va fer malbé el colze de la Mona Lisa. Aleshores els responsables del museu van decidir instal·lar-hi un vidre a prova de bales.

El 1974, el Louvre va cedir l'obra al govern japonès per exposar-la al Museu Nacional d'Art de Tòquio. Allà, una dona en cadira de rodes va ruixar la pintura amb esprai vermell per protestar contra la falta d'accessibilitat del museu, que impedia el pas a les persones amb discapacitat.

L'estiu del 2009, una dona russa va llançar una tassa de te contra el vidre antibales (la tassa es va esmicolar). Pocs dies abans, les autoritats franceses li havien denegat la ciutadania francesa, fet pel qual la dona es va desfogar contra el quadre.

L'art com a objectiu polític

A banda de la Mona Lisa, altres quadres famosos han estat objecte d'atacs en diferents museus. A principis del segle XX, l'activista feminista Mary Richardson va apunyalar diverses vegades La Venus del Mirall (1647) de Diego Velázquez, que es troba a la National Gallery de Londres (Regne Unit). Richardson volia protestar contra la detenció de Emmeline Pankhurst, una de les primeres sufragistes.

La ronda nocturna (1639-1642), una de les obres més famoses de Rembrandt, ha patit diversos atacs al Rijksmuseum d'Amsterdam (Països Baixos): el 1975, un professor d'escola el va esquinçar amb un ganivet, i el 1990 van llançar àcid sobre la pintura.

El 1972, el geòleg hongarès Laszlo Toth va atacar l'estàtua de marbre de La Pietat de Miquel Àngel, que es troba a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. L'estàtua va perdre un braç, el nas i part d'un ull. Mentre atacava el monument, Toth cridava: “Soc Jesucrist!”.

La destrucció d'obres d'art és un acte de violència que pot tenir una intenció política. Ja en l'antiguitat, quan els exèrcits conquerien una ciutat o país, destruir-ne els símbols i imatges era una manera d'atacar la seva identitat i esborrar-los de la història.

En la història més recent, l'espoli artístic ha estat un crim de guerra habitual. El règim nazi va robar prop de 600.000 peces d'art a tota Europa, i només una part molt petita ha estat retornada als propietaris legítims. Actualment, en plena guerra d'Ucraïna, les autoritats ucraïneses han anat contrarellotge per protegir el llegat artístic i arquitectònic dels atacs.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!